24/01/2011

Lletra de metge

3 min

No sé si és coincidència, però darrerament he llegit més cartes d'agraïment a centres hospitalaris que temps enrere. En aquest mateix diari, no fa gaire que Tatiana Sisquella escrivia sobre els metges amb àngel, dibuixava un tipus de metge, o de metgessa, que ara són moltíssimes, com una persona que entén "d'una part del cos", però que, a més a més, recorda el nom del pacient i l'atén amb humanitat. Sabem que, la majoria dels cops, compartint la malaltia hi ha el neguit provocat pel fet de no estar sa, i en alguns casos no sabria valorar quin dels dos factors produeix un dolor més gran. La descripció que Sisquella oferia del metge no m'ha semblat pas la d'un ésser extraordinari, perquè la meva pràctica de pacient i d'acompanyant m'indica que bastants dels professionals a qui jo he conegut es comporten d'aquesta manera.

Malgrat que els constants avenços científics apareixen poc als diaris i que, en general, no és gaire visible el fet que els cirurgians actuen com a veritables creadors, imagino que les satisfaccions que els professionals de la sanitat reben són abundants; de vegades, la gravetat de la malaltia porta un agraïment commovedor cap a ells, però també és cert que, en aquestes professions tan humanes, el dia a dia sovint els porta frustració, la qual provoca que alguns es cremin de manera semblant a com passa amb els mestres i d'altres activitats de risc. Aquell àngel que ens emparava es veu abocat a un esforç extra que li lleva molt més que el somriure. El progrés en medicina ha fet que tots plegats ens tornem més exigents i no tothom, ni sempre, tenim el criteri prou fi i la manera justa de ser-ne.

Sembla haver fet solada en el coneixement general que a Catalunya tenim una atenció sanitària de molt bona qualitat i que, per múltiples raons, està en perill com a gratuïta.

Bastants usuaris no n'eren conscients, ni del funcionament del sistema sanitari d'aquí, ni tampoc de l'altíssim nivell dels professionals que hi treballen. No és pas un retret, perquè és així com acostumem a actuar en tot allò que funciona i ens ve donat per viure en un lloc. Ara bé, en el moment de fer comparacions amb altres països, entre els quals els Estats Units, quan la reforma sanitària en aquell país ha estat un escull de màxima importància per al govern del president Obama, de cop, i de la mà de l'omnipresent crisi econòmica, la majoria hem assimilat la informació del que ha estat el nostre oasi en aquest camp, que ho és, a més, en relació a un dels trets fonamentals per mesurar la qualitat de vida individual i de la col·lectivitat.

Per tant, els responsables d'estudiar les dificultats actuals de cara a trobar solucions, ajudats d'aquest grau de consciència general sobre la bondat del nivell adquirit en sanitat, haurien de vigilar que no repercutís en nous requisits damunt de la tasca diària d'infermeres, auxiliars… i metges. És indispensable abans de prendre cap mesura, amb calma, escoltar dels treballadors les mancances del present per mirar d'enfocar el futur amb encert.

Vull afegir un aspecte secundari, però que té la seva importància. La informatització dels centres, els hospitals i l'atenció primària, sobretot, comporta una informació àmplia i àgil que abans era incompleta o exigia més temps. Les històries clíniques, amb dades sobre anàlisis i resultats de les proves realitzades a la persona que es visita, amplien les possibilitats de diagnòstic i, quan n'hi ha, mostren les contraindicacions sense dependre de la memòria del pacient o de qui l'acompanya.

El que passa a l'hora de consultar un especialista és que els pacients responem a les preguntes mentre el metge tecleja davant de la pantalla. Igualment, al final, quan som diagnosticats i se sol passar a prescriure'ns remeis. En general, avui, una recepta als nostres dits mostra una clara tipografia en què els noms dels medicaments no ofereixen ni un dubte. S'ha acabat aquella lletra que calia posar davant de la farmacèutica o, abans d'anar-hi, dels familiars, a fi d'obtenir ajuda per desxifrar-la. Segurament, a causa de tants anys d'estudiar, de prendre apunts i de redactar temes, l'escriptura de molts facultatius acostumava a convertir-se en un enigma per als pacients.

Un benefici, el d'avui, que es pot convertir en perjudici. Mentre qui consulta parla, el professional de la medicina tecleja. Abans, quan alçava la cara del full es trobava els ulls del pacient i així seguien enraonant fins que calia tornar a anotar alguna altra dada. Ara, quan alça la mirada del teclat, el metge ha de comprovar que, a la pantalla, es reflecteix el que ha anotat, aquestes dades precioses per a ell i per a d'altres. No li vaga gaire de mirar el pacient. D'aquesta manera perd una informació que pot arribar a ser preciosa. Em pregunto si acabarem enyorant aquella lletra de metge, aquells signes quasi secrets dels quals, en part, depenia la nostra millora. Confiem que no sigui així. Sobretot, que mai no haguem d'enyorar els qui, molt sovint, ens tornen la salut.

stats