PROJECT SYNDICATE

Com governar el món digital

i Anne-marie Slaughter
28/03/2019
4 min

Els governs van construir les actuals institucions i sistemes de cooperació internacional per abordar els problemes dels segles XIX i XX. Però en el complex i accelerat món digital d'avui, aquestes estructures no poden funcionar a la velocitat d'internet.

Tenint en compte això, l'any passat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va crear un grup d'alt nivell –copresidit per Melinda Gates i pel cofundador d'Alibaba, Jack Ma– amb l'objectiu que proposi maneres d'enfortir la governança digital i la cooperació. S'espera que l'informe final del grup, el lliurament del qual es preveu per al mes de juny, representi un avenç significatiu en la gestió del potencial i els riscos de les tecnologies digitals.

La governança digital pot significar moltes coses, però el significat que ens interessa és el de la governança del sector de la tecnologia i els problemes específics plantejats per la col·lisió entre el món digital i el físic (encara que la tecnologia digital i el seu cosí, la intel·ligència artificial, aviat seran presents en tots els sectors).

El tema està arribant amb rapidesa al cim de l'agenda global. A la reunió anual d'aquest any del Fòrum Econòmic Mundial a Davos, els líders del Japó, Sud-àfrica, la Xina i Alemanya van demanar una supervisió global del sector de la tecnologia, i paral·lelament van reconèixer les dificultats que comporta el disseny d'un sistema de governança que sigui viable.

Alguns líders empresarials també accepten la necessitat de regles i normes digitals. El president de Microsoft, Brad Smith, va demanar que se celebri una "Convenció de Ginebra per a l'àmbit digital" amb el propòsit de protegir els ciutadans dels atacs cibernètics en temps de pau, mentre que el CEO d'Apple, Tim Cook, sosté que els Estats Units necessiten la seva pròpia versió del reglament general de protecció de dades de la Unió Europea respecte a les dades personals. Tots dos executius reconeixen que una manca contínua de normes afectarà el creixement empresarial i erosionarà encara més la confiança en l'administració per part de les empreses del món digital.

Internet és una xarxa de xarxes, i per tant les estructures que la governin també ho haurien de ser. Si bé alguna vegada imaginem que una sola institució seria capaç de governar la seguretat global o el sistema monetari internacional, això no és pràctic en el món digital. Cap grup de governs, i certament cap govern que actuï sol, pot realitzar aquesta tasca.

Necessitem una ordre de cogovernança digital que comprometi líders públics, cívics i privats sobre la base de tres principis de participació. Primer: els governs han de governar juntament amb els sectors privat i cívic d'una manera més col·laborativa, dinàmica i àgil. Segon: els clients i usuaris de les tecnologies i plataformes digitals han d'aprendre a assumir les seves responsabilitats i fer valdre els seus drets. Tercer: les empreses han de complir amb les seves responsabilitats envers totes les parts interessades, no només amb els seus accionistes.

En l'ordre digital que preveiem, els representants dels governs, les empreses i la societat civil formarien xarxes horitzontals autònomes, és a dir que s'autogovernarien. Un nucli central activaria aquests grups per abordar problemes digitals específics –problemes com l'ús de dades de reconeixement facial, el fet de compartir amb proveïdors d'assegurances informació dels expedients mèdics de pacients i la publicitat oculta dirigida a nens– i s'asseguraria que s'hi inclogués la participació d'experts rellevants.

Els participants d'aquestes xarxes codissenyarien normes digitals, o regles d'acció i pautes d'implementació que ofereixin a les empreses i als ciutadans incentius clars per cooperar de manera responsable en el món digital. Aquests codissenyadors haurien de produir les millors solucions possibles que funcionin a la velocitat d'internet i haurien de posar-les a disposició de qualsevol persona perquè les pugui adoptar voluntàriament.

En alguns casos pot ser que les autoritats nacionals o internacionals adoptin noves lleis i regulacions per garantir que les normes digitals s'implementin i es compleixin. No obstant això, aquestes solucions haurien de ser només un últim recurs, i idealment haurien d'usar-se les normes digitals codissenyades com a plànols guia.

El nucli central coordinaria les xarxes de forma flexible i s'asseguraria que tot l'ordre de cogovernança funcionés d'acord amb els principis d'obertura, inclusió, subsidiarietat, resiliència i innovació. A més, el nucli central serviria com un lloc per a l'intercanvi de normes digitals provinents de diferents xarxes, i fomentaria, per tant, la seva difusió i adopció. Això també ajudaria a augmentar la cohesió i a limitar duplicitats innecessàries.

Amb el temps, el nucli podria ajudar activament els governs, empreses i grups d'usuaris, així com altres organitzacions nacionals i internacionals rellevants, a participar en el disseny –i fonamentalment en l'adopció– de normes digitals. Estimularia el lliurament de recursos i poder als participants, en lloc d'exercir d'autoritat actuant 'de dalt a baix'.

Les xarxes horitzontals són un disseny pràctic per governar el món digital. Alhora, aprofiten en gran mesura els èxits (i els fracassos) de les xarxes existents de reguladors nacionals, com ara el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, el Consell d'Estabilitat Financera i la Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números (ICANN). En lloc de perdre un altre any debatent sobre quin és el sistema de governança digital perfecte, seria més intel·ligent començar amb un enfocament funcional i provat i fer adaptacions al llarg del camí.

El món necessita amb urgència un sistema de governança digital viable que serveixi el bé comú. Si els líders públics, privats i cívics no actuen aviat, correm el risc d'un declivi econòmic, una conversió més ràpida de les tecnologies digitals en armament i una erosió més gran de la confiança i seguretat. Les conseqüències d'aquest fracàs s'estendran més enllà del món digital.

Fadi Chehade és coautor d'aquest article i membre del grup d'alt nivell de l'ONU sobre cooperació digital

Copyright Project Syndicate

stats