Anna Alarcón: "Les tendències que la gent porta fins a l'avorriment m'esgoten"

Quin és el teu interès per la moda?

— No tinc un gran interès per la tendència del moment, però sí que li dono un valor estètic i artístic. Això fa que les peces que acaben sent de més tendència i que la gent porta fins a l'avorriment em generin un esgotament de la moda en general. Per a mi la moda no ha d'estar supeditada al moment. Si no, agafa un caràcter d'indústria que a mi no m'interessa.

Et costa trobar roba que t'agradi?

— Del tot, i penso que el fet de ser actriu me n'ha fet cansar encara més. Tot el món del cinema i el teatre consisteix en treure's i posar-se roba, és normal que després no em vingui de gust entrar en una botiga a tornar a fer el mateix: treure'm i posar-me roba. D'altra banda, també per l'àmbit en el qual treballo soc conscient que una imatge val més que mil paraules. Funcionem molt amb el que veiem; abans que algú obri la boca la roba ja ens dona informació.

Quin paper va tenir Txell Miras en aportar una visió més amable de la moda?

— Va ser crucial, i l'èxit de la nostra relació és gràcies al fet que la relació va sorgir de forma molt orgànica. Tot va començar amb l’obra Només una vegada, i l’ajudant de direcció, Xavi Buxeda, coneixia la Txell Miras. Sempre m’associava a Txell Miras, però no va ser fins que em va tocar fer un paper d'una dona elegant i a la vegada informal que el Buxeda va proposar que fos Txell Miras qui fes el vestuari del personatge. Va ser veure la web de la seva marca i encantar-me. Però la cosa no acaba aquí! Resulta que el Buxeda també em va dir que la Txell s’havia fixat en mi i vam pensar “ens hem de conèixer”. Va ser una connexió, i li vaig dir "vull que em vesteixis sempre tu", i així ha estat a tots els premis!

I com és Txell Miras?

— La Txell és una persona preciosa i molt seriosa. Té uns valors estètics molt particulars i una alta sensibilitat, és transgressora alhora que honesta, dos conceptes que junts són molt difícils de trobar. No fa les coses “perquè toca”. La seva mirada m’inspira molt. Parla des d’una manera gens habitual. Jo fins llavors no havia conegut cap dissenyador, i no sé com són en general, però ella és una artista amb majúscules. Per a mi és el que dona sentit a la moda. 

Com descriuries les seves peces?

— Surten del que es pressuposa que ha de dur un home o una dona, sense deixar l’elegància. Hi predominen força les línies rectes i els colors neutres. A mi em fa sentir molt còmoda amb les seves peces, sobretot a les gales, que són els moments més difícils. Quan es tracta de vestir-me per a catifes vermelles no m'agrada sentir-me disfressada com si portés un pastís posat. Aquí és on la Txell m’ha fet un gran servei, i sento que no vaig disfressada, sinó que anant arreglada em sento molt a casa. 

Quins vestits recordes haver portat?

— Recordo molt una granota de color blau marí que arriba per sota el genoll i és de màniga llarga, és una peça que m'encanta i que fa molt de temps porto. Un altre dels seus valors és la durabilitat del que produeix. Com que tot és de molt bona qualitat i fora de la voràgine de les tendències de la moda de les grans indústries, són peces que duren per material i disseny. També tinc una caçadora d’entretemps que és blava i negra fent una combinació d’elèctrics. La vaig portar als Gaudí, però també me la poso per a altres ocasions.

Quina és la peça de roba que mai faria Txell Miras?

— Jo penso que una peça que mai faria seria un vestit rosa amb les mànigues amb volants i acampanat a la faldilla. 

Per què algú hauria d’escollir els vestits de la seva firma?

Txell Miras té una capacitat per captivar increïble, la seva roba desprèn un altre aire. Per la singularitat i per la línia particular, la Txell és molt ella. També per la determinació, ella no es talla per dissenyar segons quina peça, i si no és com ella imaginava, segueix experimentant, fent i desfent, fins que ho aconsegueix. Per això considero que Txell Miras és una artista, els seus límits no són habituals. 

La segona jornada del 080 Barcelona Fashion

La segona jornada del 080 Barcelona s'ha convertit en París durant l’estona que ha durat la desfilada de la marca Larhha. Miguel Martín Lara, el dissenyador que va crear la firma el 2020, va voler representar, dimarts al matí, els somnis i records de les llums i les ombres estilístiques de la capital de la moda. L’arquitectura gòtica de la ciutat va estar representada per faldilles, cotilles i unes aurèoles encoixinades al voltant dels rostres de les models. Una de les grans novetats de la col·lecció va ser l’ús de teixits de neoprens que va combinar amb colors blavosos per representar el cel de París. 

Seguint en el terreny oníric, la marca Compte Spain va presentar la col·lecció Happy ending. No sabem si el dissenyador Santi Mozas va viure feliç i va menjar anissos després de la desfilada, però el que és segur és que la col·lecció supurava una estètica romàntica amb tons roses i vermells i textures vaporoses. Pel que fa als vestits, els escots paraula d’honor van ser una constant com els tops i els colls rodons ajustats que van marcar tendència. 

Superada la franja matinal, la tarda va començar amb el torn de Martín Across. El romanticisme va ser substituït per la racionalitat dels patronatges, que, com en anteriors col·leccions, van estar marcats per la practicitat: des de butxaques funcionals fins a una construcció general meticulosa. En l’imaginari futurista d’Across, les bosses de mà van tenir una gran rellevància com a complement sense gènere. 

Més tard va ser el torn de Label Edition, que va trencar amb tots els models vistos en el dia d’ahir. El punt i les peces artesanals van jugar un paper rellevant en la nova col·lecció que porta per nom Unfolding. De la mateixa manera que Compte Spain, els tons bordeus van tenir força presència a la desfilada, recordant la gamma de colors de l’anterior temporada tardor-hivern. A les set de la tarda, la sabadellenca Txell Miras va presentar la col·lecció Desgavellar-se en l’ombra; el títol català i poètic ja deixava entreveure l’aposta pels dissenys que sortirien a desfilar a la cúpula central de l’Hospital de Sant Pau. Els elegants teixits de Txell Miras van ser els protagonistes de la tarda, amb una estètica minimalista alhora que reivindicativa. Sense por a les transparències, els vestits de Miras van modelar com una segona pell els cossos de les models. 

Per acabar la jornada, Jnorig –marca fundada el 2017 per Javier Girón– va aportar la dosi de tecnologia, 3D i intel·ligència artificial, valors totalment alineats amb aquesta 33a edició del 080 Barcelona Fashion.