Misc 23/04/2022

Acord a la UE per obligar les plataformes digitals a controlar els continguts

Facebook, Google o Twitter s'enfrontaran a sancions econòmiques si incompleixen les noves normes

4 min
Ho he llegit a Facebook

Brussel·les"El que és il·legal offline també ha de ser il·legal a internet", és la contundent afirmació del comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, que il·lustra la croada que la Unió Europea fa temps que ha emprès per regular de manera pionera el sector digital al Vell Continent. Primer va ser amb la directiva de mercats digitals (DMA), aprovada recentment després d'àrdues negociacions però eclipsada per la guerra a Ucraïna, i ara ha sigut amb la seva parella necessària, la directiva de serveis digitals (DSA), que s'ha aprovat la matinada d'aquest dissabte després de jornades de complexes negociacions. Aquesta nova llei europea exigirà a les grans plataformes i empreses d'internet que es facin més responsables del contingut que distribueixen a la xarxa per lluitar, per exemple, contra la desinformació, les amenaces terroristes o el ciberassetjament, i imposa sancions en casos d'incompliment.

Després que la Comissió Europea presentés la proposta el desembre del 2020, el Parlament Europeu i els vint-i-set governs han estat negociant fins que han arribat a un consens a tres bandes sota la presidència francesa rotatòria de la UE, que s'havia marcat aquest com un dels seus grans objectius. La llei busca que les plataformes, per exemple les xarxes socials com Facebook, TikTok, Twitter, Instagram o YouTube, hagin de retirar amb celeritat els continguts considerats il·legals detectats, però també que donin accés a les autoritats als algoritmes que fan servir per determinar quins continguts ofereixen als usuaris. Una autoritat nacional tindrà la capacitat de demanar a una plataforma que elimini cert contingut il·legal, estigui establerta o no a Europa.

La llibertat d'expressió

Es tracta d'una llei de gran abast i impacte, que fixa barreres per primera vegada a l'ampli camp que tenen per córrer totes aquestes plataformes. Posa el focus en la transparència i el control. El problema és qui exerceix aquest control i com, un assumpte que per a alguns pot obrir la porta a la censura a internet. La xarxa d'organitzacions i experts en defensa dels drets digitals EDR avisava, per exemple que "pot ser relativament senzill detectar un producte que s'ofereix il·legalment a eBay o Amazon, però determinar amb certesa l'estatus legal d'un tuit o d'una publicació de Facebook no ho és. Les qüestions de context i algunes declaracions fetes en línia poden ser legals en alguns dels vint-i-set estats membres de la UE i no en d'altres. Amb l'excepció d'una petita minoria de continguts manifestament il·legals, aquestes decisions sovint requereixen una avaluació jurídica profunda per part d'experts".

D'aquí que també els mitjans de comunicació hagin mostrat la seva preocupació. La moderació de continguts i comentaris també entra en joc en aquesta directiva, que segons la Comissió Europea empodera els usuaris per decidir com i quan reben recomanacions i contingut. Els seus comptes només es podrien suspendre en funció d'un seguit de normes "concretes i previsibles", ha piulat Breton.

Organitzacions de consumidors, com BEUC per exemple, han exigit durant les negociacions que aquesta llei serveixi també per actuar contra els anomenats "patrons obscurs", trucs a través d'algoritmes que busquen que els consumidors prenguin decisions que potser són contràries als seus interessos. També demanen que els mercats en línia, per exemple Amazon, corroborin exactament qui hi ha darrere dels comerciants que utilitzen la seva plataforma, "plena de productes insegurs i il·legals". La llei prohibeix aquesta pràctica i, a més, ressalta que "cancel·lar una subscripció ha de ser tan fàcil com subscriure's".

La norma també busca protegir especialment els menors d'edat, cada vegada més exposats als continguts de les xarxes. Per això, la llei preveu que les plataformes accessibles a menors tinguin mesures específiques per protegir-los, inclòs un veto absolut a la publicitat que els fixa com a objectius, com demanaven l'Eurocambra i les associacions de consumidors.

Els esculls de la negociació

Durant la negociació, com és habitual, algunes de les qüestions més espinoses han sigut les possibles excepcions, com ara que les empreses puguin acollir-se a "motius comercials" per no facilitar informació, o que les pimes quedin excloses de certes obligacions. Finalment, les petites i mitjanes empreses tindran més temps per aplicar la llei i gaudiran de suport i assessorament per part de les autoritats, però també hauran d'aplicar-la.

I, com sempre, el veritable impacte d'una normativa com aquesta està en la capacitat d'aplicar-la i de sancionar els incompliments. La llei preveu multes de fins a un 6% de la facturació global anual de les companyies si no donen prou informació a les autoritats, per exemple, o es neguin a retirar cert contingut. En el cas de les plataformes més grans, amb més de 45 milions d'usuaris, la Comissió serà qui tindrà el poder exclusiu per exigir el compliment de la normativa. L'aplicació de la llei, però, també ha sigut un dels esculls de la negociació, i s'ha debatut fins a última hora qui tindria l'última paraula sobre si les tecnològiques incompleixen o no. La Comissió Europea creia que aquest no és el seu paper, però els governs tenen diferents interessos i, per exemple, Irlanda, on hi ha la seu de la majoria d'aquestes companyies, podria alentir les decisions.

Després de tot un divendres de negociacions fins a la matinada, el text haurà de ser enllestit tècnicament i verificat pels experts jurídics i legals del Parlament Europeu i del Consell abans de la seva aprovació formal. Una vegada s'hagi completat aquest procés, la llei entrarà en vigor 15 mesos després de ser publicada al Butlletí Oficial de la Unió Europea. Aquest mes de juny una delegació d'europarlamentaris visitarà la seu de Meta, Google, Apple i altres empreses a Silicon Valley per discutir la llei i escoltar què hi tenen a dir.

stats