Torna 'Vienna blood', les aventures del Sherlock Holmes freudià

Movistar+ ha estrenat aquest estiu la tercera temporada de Vienna blood, l'adaptació de la saga Liebermann Papers, del novel·lista anglès Frank Tallis, que porta a la pantalla Steve Thompson, un dels guionistes de Doctor Who i Sherlock. Tres nous episodis, dividits en dues entregues cadascun, en què ens retrobem amb Max Liebermann (Matthew Beard), el jove deixeble de Sigmund Freud que aplica els avanços de la psicoanàlisi i del pensament racional a la resolució dels crims que investiga amb l'agent de policia Oskar Rheinhardt (Juergen Maurer), el Watson de la sèrie, de tarannà més tradicional però sempre disposat a aprendre. La dinàmica entre la parella protagonista és de sobres coneguda pels amants de les procedimentals. I d'això es tracta, de submergir-te en una mena de variant de Sherlock Holmes ambientada en un context històric apassionant, la capital austríaca de principis del segle XX, des de les localitzacions autèntiques.

Trobem pocs canvis respecte a la primera temporada. La Clara (Luise von Finckh), l'expromesa de Liebermann, emprèn una carrera com a periodista, mentre el jove psicoanalista també instal·la consulta pel seu compte, i Rheinhardt intenta redreçar la seva vida romàntica. I es mantenen els dos elements que ens fascinen d'una sèrie, per altra banda, gens original com a drama de misteri. Cada episodi segueix funcionant com una pel·lícula sobre algun aspecte de la Viena de l'època, i es treu el màxim partit als escenaris i la decoració per transmetre'ns l'esplendor del moment, però també el tarannà dels personatges. Per exemple, la consulta de Liebermann està tota decorada amb un exquisit mobiliari d'elegant sobrietat secessionista, cada detall és un goig de disseny. Mentre que l'apartament dels seus pares on solia viure respon a un estil molt més clàssic.

La Looshaus d'Alfred Loos

El rol de Viena com a capital de la modernitat europea en la primera dècada del segle XX no es limita a esferes com la psicoanàlisi o l'art. El primer episodi d'aquesta tercera temporada, Comunió mortal, té lloc en una prestigiosa firma d'alta costura, on apareix morta una de les modistes. La cap de l'empresa és una dissenyadora que no porta cotilla, perquè espera alliberar les dones d'aquesta opressió física, i llueix vestits amples amb estampats avantguardistes. La localització és ni més ni menys que la Looshaus, l'edifici firmat per Adolf Loos que va generar un gran rebombori a l'època per com s'allunyava de l'ostentació de l'arquitectura vienesa tradicional. Per compensar, una altra de les localitzacions recurrents són els jardins del Belvedere, un dels conjunts palatins barrocs més impressionants i reconeguts de la ciutat. Aquesta tercera temporada també s'ha rodat en part a Budapest, cosa que es fa notar per les façanes modernistes típiques de la capital hongaresa que apareixen en alguns plans d'exteriors.

Si el primer episodi homenatja la moda, el segon, El déu de les ombres, s'endinsa en un imaginari més exòtic per oferir una visió crítica de l'ocupació europea de la Xina. I el tercer, La mort ara és benvinguda, rememora l'edat d'or del cinema silent a Centreeuropa amb homenatges al cinema expressionista alemany i al film que millor va aplicar el seu llegat a l'hora de filmar la capital vienesa, El tercer home, de Carol Reed. Sí que trobem a faltar en aquesta temporada més incidència en el context històric, des de la puixança de l'antisemitisme que afecta el protagonista i la seva família fins als cameos de personalitats històriques. Potser ho recuperarem en la ja confirmada quarta entrega.