‘Polseres vermelles’ rep el vistiplau definitiu per adaptar-se als EUA

BarcelonaAhir a quarts de set del matí Albert Espinosa va rebre una trucada que feia mesos que esperava. Era Margaret Nagle, la responsable del guió de l’adaptació de Polseres vermelles als Estats Units. Li va dir que la cadena Fox havia aprovat el pilot rodat al març i que, per tant, Red band society es faria realitat. “M’ho va dir cridant de l’emoció”, explicava ahir a l’ARA un Espinosa que no amagava l’alegria. “Em fa molta il·lusió. És un dels dies més feliços de la meva vida”, reconeixia.

Aquest dia arriba dos anys i mig després que Steven Spielberg s’emocionés veient la sèrie i decidís comprar-ne els drets per adaptar-la als EUA. El procés, doncs, ha estat llarg i ha inclòs fins i tot un canvi de cadena: “L’ABC va passar de tenir els drets per emetre-la a ser només productora per a un altre canal”, recorda el creador de la sèrie, però matisa que la Fox hi havia tingut interès “des del primer dia”.

Espinosa afirma que aquests dos anys han estat “de dubtar molt”: “Per a mi, cada fase que superàvem era un èxit, perquè a cap sèrie catalana ni espanyola li havia passat mai això. Sempre he pensat que ja va ser un triomf que Spielberg veiés la sèrie i que la Fox i l’ABC s’hi interessessin, i quan es va rodar el pilot pensava que com a mínim tindríem un capítol”, diu, i afegeix que no tenia “cap expectativa”, ni positiva ni negativa, sobre el que podia passar després de gravar aquest episodi.

Finalment, Red band society tindrà, com a mínim, una primera temporada de tretze capítols, que s’emetran “a finals d’aquest any o a principis del que ve”. Això obligarà a rodar aviat, però, segons Espinosa, el calendari encara no està definit, i ni tan sols és clar si la sèrie es gravarà a Atlanta, igual que el pilot, o en un altre escenari.

El que sí que és definitiu és el repartiment, en què destaca el nom d’Octavia Spencer, guanyadora d’un Oscar per Criadas y señoras i que es convertirà en una de les infermeres de l’hospital on estan ingressats els protagonistes. “El seu personatge guanyarà més pes”, diu Espinosa, que destaca entre els canvis principals de la trama el fet que “l’Ignasi ara serà una noia”, de manera que hi haurà quatre polseres masculins i dues de femenines. En canvi, altres elements s’han mantingut intactes, com el nom del Jordi, que ni tan sols s’ha traduït: “El personatge és mexicà i allà hi ha molts Jordis, últimament”, explica l’autor de la ficció.

Més que una sèrie

Polseres vermelles es basa en l’experiència d’Espinosa, que de petit va passar anys a l’hospital per culpa del càncer. “Al final, les pèrdues es converteixen en guanys: no vaig perdre una cama, vaig guanyar un monyó. Però no em podia imaginar que el guany acabaria sent una sèrie de l’Spielberg!”, exclama. De fet, Espinosa veu aquesta adaptació com “un regal” que permetrà “arribar encara més lluny, a 50 o 100 països”, i contribuirà a “canviar la idea que es té del càncer infantil”. “El més bonic d’aquesta sèrie és que supera el que és una sèrie i dóna la sensació de poder canviar coses”, continua.

En tot cas, i malgrat l’èxit de Polseres vermelles en països com Xile o Itàlia -on també s’ha versionat últimament-, Espinosa no té pressa per rodar la tercera temporada. Quan ja fa un any de l’emissió de la segona a TV3, demana “quatre o cinc anys més” d’espera, fins que els protagonistes siguin “adults”.