Polèmica pel tractament de la multiculturalitat a ‘Merlí’

BarcelonaMerlí torna a ser a l’ull de l’huracà pel tractament que dona a determinats col·lectius socials. Després de les crítiques rebudes durant les dues primeres temporades pel seu plantejament suposadament masclista, ara la polèmica gira a l’entorn del paper que tenen a la sèrie els personatges estrangers. La comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, va enviar fa dues setmanes una carta al director de TV3, Vicent Sanchis, per fer-li arribar la seva “preocupació pel tractament de la diversitat cultural” en aquesta ficció. Segons la missiva, Merlí “invisibilitza una realitat molt estesa” a la capital catalana, com és “la diversitat cultural i religiosa, també a les aules”.

López assenyala específicament el quart capítol de la temporada actual, titulat Karl Marx, en el qual convergien dues trames que tenien en comú el fet que presentaven com a violents dos grups de personatges d’origen estranger: d’un costat, hi apareixia una banda llatina que s’enfrontava als protagonistes; de l’altre, una màfia xinesa dedicada a l’extorsió. En opinió de l’Ajuntament, això contribueix a “estigmatitzar” els personatges estrangers. A més, la carta critica que pràcticament tots els alumnes que apareixen a la sèrie són blancs. L’única excepció és una noia negra a qui “no li coneixem el nom, ni tampoc què pensa sobre cap qüestió”, ja que “senzillament apareix amb un rol merament estètic, sense veu”. Aquest personatge no ha tingut fins ara cap frase a la sèrie, a diferència d’altres extres que, en algun moment puntual, tenen una participació més activa en alguna trama.

“Entenem que aquesta construcció del nosaltres i dels altres no reflecteix en cap cas el model de convivència que tenim a Barcelona, i sobretot que contribueix a difondre una imatge de la diversitat cultural carregada d’estereotips negatius”, lamenta López.

Sensible amb la diversitat

Contactat per l’ARA, el creador i guionista de la sèrie, Héctor Lozano, ha declinat comentar aquestes crítiques, però sí que ho ha fet TV3, que aquesta setmana ha enviat una carta de resposta a la comissionada. Fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) han explicat a aquest diari els principals arguments amb els quals la cadena ha defensat la sèrie. D’entrada, TV3 subratlla que Merlí és una obra de ficció i que “cal tenir present què se li ha d’exigir” a una producció d’aquest tipus. “L’exigència dels principis que han d’assegurar la representativitat de la diversitat d’origen, gènere o religió, entre d’altres, fins i tot amb la incorporació de quotes corresponents per assegurar el respecte a tots els equilibris, no és la mateixa en una obra de ficció que en gèneres informatius, que tenen l’obligació de ser rigorosos a l’hora de reflectir la realitat amb tots els seus matisos”, remarca TV3.

En aquest sentit, la cadena posa de manifest que la sèrie té “un component d’autoria molt important” i que la seva política, en aquest cas, es basa en “respectar la visió, els arguments i els punts de vista” del creador. La carta de l’Ajuntament també admetia que “cal preservar” la “llibertat de creació dels directors i guionistes”. En tot cas, diu TV3, “no hi ha, ni per part de l’autor de la sèrie ni per part de la cadena, cap intenció d’assenyalar ni criminalitzar cap col·lectiu”, ja que “tot el que es mostra a la sèrie pertany al terreny de la ficció i no es pot generalitzar ni extrapolar a tota la societat, ni tan sols a un col·lectiu determinat”.

D’altra banda, la televisió pública recorda que Merlí sí que ha sigut sensible amb altres “formes de diversitat”, com ara l’homosexualitat i la transsexualitat, que han sigut tractades “àmpliament” en les temporades anteriors, i que també ha posat el focus en “altres qüestions que afecten els joves i que poden generar discriminació, com l’embaràs adolescent, les tendències suïcides, les conductes agorafòbiques o les conseqüències del consum de drogues”. Tots aquests temes, a més, es converteixen en objecte de debat a Merlinari, un format estrenat aquesta temporada que s’emet just després de cada capítol i en què diversos joves reflexionen sobre les problemàtiques tractades a la sèrie.

A més, diu TV3, l’equip de la ficció s’ha mostrat “receptiu a les peticions d’incrementar la presència de dones en la trama”: després d’haver rebut crítiques durant la primera temporada, a la segona es van incorporar personatges com la Coralina i l’Oksana, i aquest any ha arribat la Silvana i s’ha aprofundit en la vida familiar de les alumnes, que fins ara havia quedat en un segon pla. Segons la cadena, a mesura que la sèrie avançava també “s’ha incrementat la presència d’alumnes d’ètnies diferents a l’institut”, per bé que cap d’ells no ha tingut protagonisme.

Per acabar, la CCMA subratlla que el seu llibre d’estildetermina que els seus mitjans han de “reflectir la diversitat de tota la ciutadania” i “evitar els estereotips, en tant que poden fomentar la discriminació”. “És amb aquest objectiu i atenent a la nostra responsabilitat en la creació de referents per a l’audiència que treballem, de manera global, en la programació del servei públic que oferim”, diu la cadena. Així mateix, remarca que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) considera que, “entesa de manera global”, la sèrie “fa un gran esforç per mostrar la diferència i la diversitat de la societat actual”.