Debats
Mèdia 10/05/2023

De la por a les paneroles a la del ChatGPT

El primer debat organitzat per l'IEC i l'ARA analitza si el pànic a la incertesa frena el progrés de les societats

3 min

BarcelonaDe la pandèmia al ChatGPT. De volar a la panerola domèstica. Són elements que, en més o menys mesura, provoquen pors i una sensació d’amenaça incontrolada. La por és una reacció natural de totes les espècies animals, que ha ajudat la humanitat a fugir de perills i, en definitiva, a sobreviure. Però alhora sovint és un fre a sortir de la zona de confort de cadascú. La dicotomia entre la por i el progrés ha estat la qüestió sobre la qual ha girat el primer debat del cicle organitzat per l’ARA i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La subdirectora de l’ARA Carla Turró modera els debats.

Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, i Montserrat Castelló, directora de l’Institut de Recerca de la Universitat Ramon Llull, han estat els caps de cartell del primer debat, sota el títol La por frena el progrés? Camí ha respost amb un sí rotund, i s’ha referit a la manera com, malgrat que la humanitat vol “girar full” ràpidament a la crisi pandèmica i ja s’ha oblidat de les morts a les residències o de la solidaritat cap als sanitaris, encara hi ha moltes reticències a eliminar l’ús de les mascaretes dels àmbits sanitaris. Darrere de les pors hi ha un sentiment irracional, activat per “fantasmes” propis i col·lectius, en paraules de Castelló, que ha donat una explicació científica a com funciona aquesta por: davant d’un estímul que ens aterreix, l’hipotàlem genera hormones que activen canvis físics per posar-nos en alerta. El problema és que ningú pot aguantar molt de temps en aquest estat d’alerta ni de precaució sense caure en una malaltia, ha apuntat la científica. 

El "coneixement", la solució

Per això, l’única vacuna que pot calmar les pors és el “coneixement” per passar de les incerteses a les certeses amb què enfrontar-se a les situacions desconegudes, ha apuntat Castelló. La seva recepta és que primer de tot cal ser capaç d’identificar les pors, entendre-les i saber llegir els contextos basats en les evidències. Ha passat amb la crisi del covid-19, que ha estat una de les etapes recents més angoixants per a tot el món perquè ningú sabia els efectes reals que tindria ni quant durarien. Les pors no es van començar a gestionar fins que no hi va haver evidències.

El mateix passa amb la intel·ligència artificial, en què les pors personals i col·lectives repeteixen patrons d’altres invents que es van veure com un perill per al sistema laboral actual o per com distingir entre la informació falsa i real. “La resposta davant de l’opacitat de la intel·ligència artificial és la mateixa que hi ha cap a la por que provoquen les paneroles”, ha apuntat Castelló.

Un moment del debat
La directora de l'ARA, Esther Vera, presentant el debat

Per als ponents, és clau identificar i entendre les pors per poder llegir el context en què es produeixen i abordar com es controla la situació, basant-nos en les evidències que tenim al nostre abast. La incertesa és molt mala consellera, han apuntat. També ho és el fet d'enfrontar-nos tots sols a les pors. Per això, coincideixen, cal generar respostes col·lectives, com va passar amb el covid. “El progrés no va de por, sinó de por a la incertesa de què passarà”, ha afirmat Camí, que ha subratllat que per disminuir aquestes incerteses la gent s’aferra als costums o als horòscops, les religions, les sectes o la ultradreta. ¿I si la ciència, la certesa, falla, què? “El sentit de l’humor funciona com a eina de supervivència”. 

stats