Periodisme de guerra
Mèdia25/01/2023

Marc Marginedas explica el seu segrest al documental 'Retorn a Raqqa'

Aquest divendres s'estrena als cinemes el film d'Albert Solé, que es veurà també a Movistar+ i TV3

BarcelonaEl 3 de setembre del 2013, Marc Marginedas (Barcelona, 1967) no va poder enviar la seva crònica de guerra per a El Periódico. Viatjava per tercer cop a les zones rebels de Síria per cobrir la ferotge repressió del règim de Baixar al-Assad contra el moviment democràtic i el van segrestar. Després de passar per diverses mans, va acabar capturat a Raqqa per l'Estat Islàmic amb un grup de 19 estrangers, la majoria periodistes i cooperants. Després de sis mesos de tortures i vexacions, va ser alliberat, com després ho serien Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova, que cobrien el conflicte per a El Mundo. Sis dels seus companys de captiveri van ser assassinats, entre els quals el periodista nord-americà James Foley, decapitat en un macabre vídeo de propaganda fonamentalista. Una història que recull el documental Retorn a Raqqa, dirigit per Albert Solé i Raúl Cuevas, que han portat el periodista a tornar al lloc del seu captiveri, ara ja lliure del jou dels jihadistes. El film s'estrena aquest divendres i es podrà veure després a Movistar+ i TV3.

"El documental és una oportunitat per recuperar una història que va passar fa gairebé deu anys, però que està totalment vinculada amb l'actualitat. A la guerra de Síria els actors i la seva manera d'actuar eren els mateixos que veiem avui a Ucraïna", diu Marginedas en una conversa amb l'ARA. Després de Síria va ser corresponsal a Moscou i ara ha cobert la invasió russa. "No es pot girar full. S'ha d'explicar tot, s'ha de donar llum per evitar que en el futur coses com les que vam veure a Síria es repeteixin. El setge de Mariúpol va començar amb el bombardeig d'una maternitat, exactament com el de Grozni", diu recordant la guerra de Txetxènia, que va facilitar l'arribada al poder de Vladímir Putin ja fa gairebé un quart de segle.

Cargando
No hay anuncios

A l'inici del documental Marginedas aclareix que no ha volgut tornar al passat i visitar de nou la ciutat que va ser el feu de l'Estat Islàmic per fer teràpia. Que del que es tracta és de no repetir els errors del passat. "Que mai més es repeteixi una onada de segrestos de cooperants i periodistes", diu. Sorprèn l'aplom amb què torna en el film als escenaris del seu calvari (la casa on els van tenir tancats ja no hi era; el riu Èufrates, que feia de presó natural, sí). En un moment del fil el reporter diu que va arribar a fer les paus amb la idea de morir. No en va als seus segrestadors –de nacionalitat britànica– els van posar el sobrenom dels Beatles: beat en anglès vol dir pegar... així eren les pallisses que els clavaven dia sí i dia també. Perquè sí, per sadisme. També que quan passes gana el cos es devora a si mateix per sobreviure. Un relat que posa els pèls de punta, però sense cap afany d'heroismes: sinceritat i senzillesa. Marc Marginedas, tal com és.

Cargando
No hay anuncios

Sense oblidar la gent

El repte de la pel·lícula era explicar situacions sense imatges i els directors van decidir fer-ho sense recreacions, amb el recurs de l'animació. I malgrat que s'expliquen molts detalls del captiveri, el documental no perd la perspectiva: el patiment dels civils sirians, i no només dels protagonistes, queda ben palès. El periodista, protagonista per força, no deixa de recordar-se de la gent: tota una lliçó en els temps que corren.

Cargando
No hay anuncios

"La guerra de Síria ens colpejava menys, perquè passava al món àrab, fora d'Europa. Si hi hagués hagut empatia amb els sirians, Rússia no s'hauria sentit empoderada per atacar obertament un país amb un atac com a la Segona Guerra Mundial. És cert que Ucraïna ens toca més de prop, però la de Síria va ser molt més salvatge: l'hospital d'Alep el van bombardejar set vegades per enviar el missatge als metges que arriscaven la vida anant a treballar. En cap altre lloc he vist llançar un míssil balístic contra un barri densament poblat, com van fer a Alep".

Buscant respostes

Marginedas diu que va sobreviure al captiveri gràcies a la seva fe "resant el parenostre i els primers versicles de l'Alcorà", però també perquè podia entendre el que li estava passant. "A partir del nostre segrest al bàndol rebel no hi va haver testimonis. I era allà on es produïen el gruix de les violacions. El resultat de l'onada de segrestos és claríssim: que hi van deixar d'haver testimonis. I qui en va sortir més beneficiat és el règim de Baixar al-Assad". Ara el que vol és anar fins al fons del tema, entendre d'on va sorgir l'Estat Islàmic i qui movia els fils. "Jo no vaig anar a Rússia fugint del Pròxim Orient, sinó per buscar respostes". I respostes no vol dir revenja: "Penso en els segrestadors com a executors, gent que va trobar a Síria el lloc per materialitzar les seves psicopaties". Quan dos dels Beatles van ser jutjats als Estats Units l'any passat, Marginedas va prestar-se a declarar al tribunal per ajudar les famílies dels seus companys de captiveri assassinats. Amb una condició: que no se'ls apliqués la pena de mort.