Les germanes Mirabal contra la depredació sexual de Trujillo

El grito de las mariposas arrenca amb l'assassinat de les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal el 1960 per ordre del dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo. Aquestes activistes han esdevingut un símbol de la lluita contra el feixisme, i en la data de la seva mort, el 25 de novembre, es commemora el Dia internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Molta gent vam conèixer la història de les germanes Mirabal a través de La fiesta del chivo, la novel·la de Mario Vargas Llosa que s'endinsa en el funcionament del règim de terror que Trujillo va implantar a la República Dominicana des de 1939 fins al seu assassinat, l'any 1961. Disney+ ha estrenat aquesta coproducció hispanoargentina que també les recorda. A El grito de las mariposas, la perspectiva de les dones és clau per denunciar una de les armes d'opressió habitual dels autoritarismes, que en el cas de Trujillo va cobrar una singularitat aterridora: la depredació sexual sistematitzada.

Com La fiesta del chivo, El grito de las mariposas també barreja personatges històrics amb altres de ficticis. Un arc narratiu se centra en la trajectòria de Minerva Mirabal (Sandy Hernández), la més activa de les germanes. La sèrie la presenta en una festa en què desafia el comportament assetjador de Trujillo mentre ballen. El dictador estava més que avesat que les dones, moltes menors, se sotmetessin a la seva violència sexual. Les famílies afins fins i tot li cedien les filles... Entrellaçada amb la història militant de Minerva, ens trobem amb la trama imaginària d'una ballarina d'origen basc, l'Arantxa (Susana Abaitua), que hauria mantingut una amistat amb Minerva de petita per després seguir altres camins. La figura d'Arantxa exerceix una funció similar a la d'Úrsula Cabral en la novel·la de l'escriptor peruà. És el personatge que representa les víctimes de la violència sexual del dictador dominicà, i alhora permet estructurar la sèrie des de recursos més melodramàtics. Si la Minerva simbolitza la resistència al dictador, l'Arantxa representa una de tantíssimes dones que es van veure atrapades en la seva xarxa. Aspirant a ballarina, accepta les contemplacions de Trujillo per tal de fer carrera. Se n'adona massa tard que haver-se convertit en la seva amant no li garanteix més protecció, sinó tot el contrari.

Mercè Sampietro i Belén Rueda

La sèrie es desenvolupa a través dels diversos flashbacks que parteixen de l'entrevista que una escriptora a qui encarna Belén Rueda manté amb l'Arantxa ja madura, a qui dona vida Mercè Sampietro. En la presentació del seu llibre, l'escriptora proclama que les protagonistes de la seva obra són les germanes Mirabal. Però la sèrie contradiu aquesta declaració d'intencions. Es comprèn que una sèrie recorri a elements de ficció per fer més atractiva la història de la militància política i la consegüent repressió que van patir les germanes Mirabal. El personatge d'Arantxa permet endinsar-se en un vessant més colorista de la dominicana, el de les sales de festes i les orquestres de ball, alhora que ofereix una protagonista amb unes contradiccions i vulnerabilitats que en faciliten la identificació de l'audiència. Però resulta incòmode la manera amb què l'Arantxa va cobrant centralitat. En una sèrie que, per variar, se centra en unes dones dominicanes que representen una altra forma de lideratge polític, ¿calia que vingués un personatge espanyol (en el sentit d'europeu, occidental) a ocupar el seu territori i robar-los protagonisme?