Brad Pitt buida el pap sobre el seu alcoholisme: "Estava pràcticament de genolls"

BarcelonaTradicionalment, Hollywood havia procurat amagar al gran públic totes aquelles qüestions dels seus actors i actrius que els poguessin fer semblar persones humanes en comptes de déus. Ara, però, s'ha girat la truita i cada cop hi ha menys impediments per part de la indústria a l'hora de permetre a les seves estrelles que mostrin algunes parts de la seva vida real malgrat que això els pugui generar alguns pics de polèmica mediàtica. Davant d'una societat més empàtica, que els jutja menys per ser humans, algunes de les icones més grosses de la Meca del cinema s'atreveixen cada cop més a ensenyar les ferides que els ha deixat la vida, cosa que ens envia un beneficiós missatge a tots plegats perquè, subjugats a la idolatria com estem, pensem automàticament que si els ha passat alguna cosa greu a ells no serà tan greu si també ens passa a nosaltres. És a dir, això ens ajuda a no sentir-nos tan culpables per no ser perfectes en una societat tan exigent i tan competitiva com la d'aquest capitalisme tardodigital en què ens ha tocat viure.

Un dels darrers a obrir-se al gran públic amb un dels grans problemes de la seva vida ha estat Brad Pitt, que, després de 40 anys en pantalla permanentment i amb 61 anys ja fets, ha parlat sense embuts de la greu addicció a l'alcohol que va patir fins fa no tant. En un pòdcast dels EUA presentat per l'actor Dax Shepard, Pitt ha explicat detalls emocionals molt íntims sobre en quin estat es trobava quan va començar a assistir a les reunions d'Alcohòlics Anònims, on va coincidir precisament amb Shepard. "El meu primer dia [a Alcohòlics Anònims] va ser el meu primer dia sobri i crec que va ser simplement increïble. Érem homes compartint experiències, errors, ensopegades, necessitats, i amb molt sentit de l’humor", ha rememorat l'actor sobre com va viure la seva primera ocasió allà. De fet, segons explica, l'experiència va ser tan positiva que va tenir ganes de repetir: "Es va tornar una cosa que esperava amb il·lusió".

"Era el responsable"

Malgrat que quan hi va arribar diu que "estava pràcticament de genolls i molt vulnerable" perquè ja "havia provat de tot", assegura que s'hi va sentir tranquil i va poder vèncer la timidesa que sentia a l'hora d'obrir-se a explicar la seva experiència. "Havia provat tot el que m’oferien, abans d'anar-hi. Va ser un moment difícil", recorda sobre la seva arribada al grup. Al cap de poc temps, explica que va començar a assumir la seva responsabilitat sobre el que li havia estat passant amb relació a l'alcohol: "Em vaig adonar que m’havia convertit en el responsable del meu problema. Soc molt bo fent-me responsable de les coses. Allò em va ajudar a agafar el control de la situació i va fer que ara sigui com una missió, saps?" "És com: «I ara què faig amb això? Com puc solucionar-ho? I què puc fer perquè no torni a passar?»", reflexiona l'artista, a qui Angelina Jolie va demanar el divorci oficialment el 2021, en bona part, per les conseqüències d'aquest problema.

Va ser després de passar per Alcohòlics Anònims, diu Pitt, que va començar a fer teràpia en solitari, en la qual afirma que al principi practicava l'autocompassió, cosa que posteriorment va canviar. "Quan m’he ficat en problemes, soc bastant bo assumint la responsabilitat i afrontant els fets. Ara em pregunto com puc arreglar un problema i m’asseguro que no torni a passar", revela l'actor, que avui dia està completament distanciat dels sis fills que compartia amb Jolie, que s'han tret el seu cognom a mesura que han anat complint la majoria d'edat.

En clau familiar?

És difícil que alguns dels missatges que Pitt comunica en aquesta entrevista no es puguin llegir també en clau interna familiar. Ara que s'ha creat tanta distància entre ell i els seus fills no es pot descartar que aquesta sigui una de les poques fórmules que l'actor té al seu abast per demanar perdó de forma velada a uns fills que no volen saber res d'ell. Perquè si alguna cosa no ha canviat a Hollywood amb el pas de les dècades és que la mescla entre la vida pública i privada de les seves estrelles en la seva faceta pública mai ha desaparegut. Era així quan Jane Fonda i el seu pare –amb qui va tenir tantes diferències...– van rodar On golden pond el 1981 i ho és ara igual que aleshores. Només canvia que el lloc on tot es mesclava abans era un film mentre que ara és un pòdcast.

Dit tot això, tampoc cal deixar-nos portar de manera complaent per la imatge d'una suposada nova era de Hollywood. La veritat és que si ara algunes estrelles parlen de problemes que abans haguessin ocultat és també perquè no els poden amagar. En l'imperi dels telèfons mòbils i les xarxes socials, escapar-se de la fiscalització pública constant és impossible. Sobretot si, a sobre, els mitjans ja no treballen a favor d'obra. Molt lluny queden les revistes i diaris que publicaven vides fabricades pels representants dels artistes d'acord amb periodistes a canvi de favors de les estrelles cap a ells. Els mitjans comprats pràcticament s'han acabat, i això ha coincidit amb unes xarxes àvides de carn fresca cada segon. Resulta normal, doncs, que davant d'aquest panorama les celebrities hagin decidit treure partit, d'una manera o altra, de les seves circumstàncies més tristes, que saben que no podran ocultar de cap manera.

Reposicionament

Si a tot això s'hi suma que la mala premsa que va tenir Brad Pitt amb el divorci necessitava ser contrarestada per seguir dalt de tot de l'escalafó reial dels mass media, és evident que aquest moment de confessions havia d'arribar. De fet, ja havia deixat anar algunes píndoles en aquest sentit en el passat, però l'exorcisme públic que ell necessita és prou gros per implicar un treball a llarg termini. Matar l'antic Brad maculat i bescanviar-lo en les nostres ments per un d'autoconscient, empàtic i responsable no és una tasca que es faci en dos dies. Potser per això, ha decidit fer de passada un canvi de look que ha passat d'una elegància hollywoodiana molt tradicional i canònica a unes apostes avantguardistes i lleugerament agender que sembla que vulguin situar-lo en el punt de mira d'algunes minories LGBTIQ+ i de la generació Z, a la qual pertanyen els seus fills, per cert.

Però a l'espera de saber si aquest rebranding fa efecte en el seu perfil públic i en els problemes personals i familiars que li va provocar l'alcoholisme, ens haurem de quedar amb una trista línia d'anàlisi que encara no hem comentat. Tota aquesta catarsi que Pitt fa davant dels mitjans coincideix amb la promoció del seu nou film, F1, en el qual participa, entre d'altres, al costat de Javier Bardem i que ha costat 300 milions de dòlars als productors. Una llàstima que sempre acabi venint la trista realitat capitalista a desmerèixer el que semblava un acte honest per fer-nos pensar que tan sincera confessió era potser només un reclam per generar empatia i vendre més entrades de cine per a la pel·lícula en qüestió. Dit tot això, si l'speech de Pitt serveix perquè algú emprengui el camí de la curació, haurà valgut la pena el xou mediàtic.