Batalla a les ones: a la recerca del prototip d'oient

"Bon dia, desperta, Catalunya, són les 6. Som El matí de Catalunya Ràdio ". Així arrenca cada matí la periodista Mònica Terribas el programa més emblemàtic de la ràdio nacional de Catalunya. Els programes matinals són els més escoltats del país i, de fet, es converteixen en els fars que il·luminen de qualsevol emissora que busqui el lideratge a les ones. El primer dia, en una entranyable mostra de fair play , Terribas va saludar Jordi Basté, encarregat de dirigir El món a RAC1 i responsable de conduir el programa líder del país, segons l'EGM. El líder i la cap de l'oposició decidien començar la temporada amb una encaixada d'ones hertzianes d'allò més senyorial.

Més enllà d'aquestes mostres d'afecte, els dos periodistes s'esforcen des del principi per oferir un producte de qualitat que permeti mantenir o guanyar oients. En altres paraules, ja fa un mes que s'ha iniciat una batalla (sana) sobre qui liderarà la ràdio feta en català, la qual, és bo recordar-ho, és la més escoltada de Catalunya. Deixant de banda les estratègies, una de les maneres de saber com eixamplar el nombre d'oients és conèixer quin perfil tenen i quin és el del teu adversari més directe.

Segons l'EGM, gairebé el 62% de la població catalana escolta la ràdio en algun moment del dia. D'aquests, segons el CEO, un 40% la utilitzen per informar-se de temes polítics. La majoria, a més, es concentren en la franja matinal. Això fa que tant entre els oients de RAC1 com en els de Catalunya Ràdio l'interès per la política sigui molt elevat, molt per sobre de la mitjana catalana i força més elevat que entre els oients de la resta d'emissores.

No es detecten grans diferències pel que fa l'extracció social de l'oient de RAC1 i Catalunya Ràdio. En tots dos casos hi ha un nivell formatiu força elevat: més del 30% dels seus oients tenen estudis superiors. També en tots dos casos hi ha un cert equilibri entre homes i dones, tot i que els primers són majoritaris: vora el 55% de les persones que escolten RAC1 o Catalunya Ràdio per informar-se de política són homes. Tampoc hi ha grans diferències en termes de mobilització política (els seus patrons de vot són molt similars), amb una petita diferència: entre els oients de Catalunya Ràdio la confiança cap als polítics és més alta que entre els de RAC1.

Les diferències més grans entre el prototip d'oient de les dues ràdios es troben en diferents aspectes ideològics. D'una banda, segons el CEO, l'oient de Catalunya Ràdio és més d'esquerres que el de RAC1. De l'altra, en termes polítics, l'últim CEO revela un resultat a priori curiós, però que va en sintonia amb el que passa a la societat: entre els oients de l'emissora del Grupo Godó el partit pel qual se sent més simpatia és ERC (un 37% dels seus oients s'hi senten pròxims), i el segon, CiU. Aquest fenomen també es produeix en el cas de Catalunya Ràdio, però el percentatge d'afins a ERC és sis punts més baix. Finalment, entre els oients de totes dues emissores un eventual referèndum per la independència guanyaria sobradament: el sí obtindria un 78% entre els oients de Catalunya Ràdio i un 85% entre els de RAC1. Són dades que reflecteixen l'època en què Manel Fuentes era el conductor d'El matí . Canviaran en el futur?

Dues emissores, doncs, amb unes diferències entre oients més aviat minses. Totes dues se situen molt a prop de l'oient mitjà català i probablement per aquest motiu estan en disposició de lluitar per la primera posició. Aquest prototip d'oient català, segons les enquestes, sabem que és una persona altament interessada en política, formada, amb un sentiment nacional més català que espanyol i lleugerament a l'esquerra. La recerca d'aquest oient requerirà satisfer la seva visió del món, sigui amb continguts o amb estil. La competència ja fa gairebé un mes que ha començat.