Crítica de sèries
Mèdia 08/06/2023

'1985', la sèrie que ha unit per primer cop flamencs i valons davant de la pantalla

Aquesta coproducció belga revisa els brutals assassinats que van commocionar el país els anys vuitanta

3 min
Una escena de la sèrie belga '1985'.
  • Escrita per Willem Wallyn i dirigida per Wouter Bouvijn per a VRT i RTBF
  • En emissió a Filmin

A principis de la dècada dels vuitanta del segle passat, la plàcida Bèlgica es va veure trasbalsada per un seguit d'assalts a diferents establiments del Brabant que van causar la mort de 28 persones, algunes menors d'edat, i nombrosos ferits. La violència desmesurada dels crims no semblava correspondre's amb els botins modestos que els atracadors s'enduien. La policia no tenia sospitosos identificats. No es va detenir ningú. Quasi quaranta anys després, els crims segueixen sense resoldre's. La sèrie 1985 revisa el cas dels anomenats Assassins de Brabant, també coneguts com la Banda de Nivelles, des de la hipòtesi més acceptada. Es va tractar d'una sèrie de cops duts a terme o impulsats per les forces de seguretat amb l'objectiu de desestabilitzar la democràcia del país.

Els creadors de 1985 aborden aquest moment de la història negra belga a través de tres personatges de ficció: la parella d'amics que formen en Franky (Aimé Claeys) i en Marc (Tijmen Govaerts), i la Vicky (Mona Mina Leon), la germana d'en Franky. Un trio que viurà l'entrada al món adult i la corresponent pèrdua de la innocència a través d'aquests casos. Perquè els dos nois decideixen marxar del seu poble natal, Lovendegem, cap a Brussel·les per fer carrera a la Policia, mentre que ella, més contestatària, estudia dret a la universitat. Els dos companys de seguida emprenen camins diferents a les forces de seguretat. En Marc es manté al cantó dels pocs policies que investiguen a fons els assalts. Com el caporal Vernaillen, inspirat en un personatge real, que defensa la teoria del cop d'estat indirecte. Els robatoris i assassinats respondrien a l'acció del govern, seguint les estratègies habituals de la CIA, de generar terror entre els ciutadans perquè la gent reclami més control policial. En Franky, en canvi, es deixa seduir pels cants de sirena dels col·legues ultres involucrats en els crims.

La connexió amb David Fincher

La sèrie s'allunya d'altres ficcions inspirades en casos reals en com es privilegia el conflicte dramàtic dels protagonistes per sobre de la reconstrucció dels assassinats, que es posen en escena des de certa distància. Als creadors els interessa més l'impacte dels crims que no pas la seva execució, i recullen com van afectar en la societat belga a través dels personatges. Tanmateix, cadascun dels episodis s'acaba amb imatges d'arxiu dels fets reals, acompanyades d'informació que permet anar lligant caps. 1985 connecta amb la concepció del thriller pròpia de David Fincher. Com a la pel·lícula Zodiac, aquí també dos policies acaben obsessionats amb una investigació que no acaba mai de donar resultats satisfactoris. Un desfici profund va amarant una sèrie gens tímida a l'hora de denunciar els vincles entre l'estat, la policia i els grups terroristes d'ultradreta.

1985 marca una fita en la producció audiovisual belga. La divisió lingüística d'aquest estat també es trasllada a les respectives televisions, que funcionen com les de dos països independents, fins al punt que els flamencs comparteixen més programes amb els neerlandesos que no pas amb els compatriotes valons. De fet, aquesta sèrie és la primera producció conjunta entre la VRT, la televisió pública de Flandes, i la RTBF, la radiotelevisió belga francòfona. Els protagonistes parlen flamenc entre ells, però el seu trasllat a Brussel·les suposa que es passin al francès en algunes situacions, i aquesta és la llengua dominant en la trama ultra. Amb 1985, valons i flamencs han compartit per primer cop el visionat d'una sèrie nacional, una producció sobre com l'estat es troba al darrere d'una sèrie de crims perpetrats indiscriminadament als dos territoris.

stats