Internacional01/06/2023

Zelenski s'impacienta per entrar a l'OTAN i demana més antimíssils Patriot

El president d'Ucraïna i una cinquantena de líders europeus es reuneixen a la república exsoviètica de Moldàvia per aïllar Putin

Brussel·lesNova demostració de força i d'unitat d'Occident contra el president rus, Vladímir Putin. Aquest dijous gairebé mig centenar de líders mundials, incloent-hi el màxim mandatari ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'han reunit al castell de Mimi, a Bulboaca (Moldàvia), en el marc de la segona cimera de la Comunitat Política Europea (EPC, en les sigles en anglès), un organisme intergovernamental que pretén agrupar tots els països del Vell Continent contra l'intent d'invasió russa d'Ucraïna i ser "una declaració geopolítica en si mateixa". És a dir, vol escenificar la soledat en què es troba Putin a Europa des que va començar la guerra. "Una cinquantena de líders europeus es reuneixen a Moldàvia en una trobada històrica. Junts fem una Europa més forta", ha remarcat la presidenta moldava, Maia Sandu.

La presència més destacada, tot i que no estava confirmada per raons de seguretat, ha sigut la de Zelenski, que ha sigut el primer a arribar per sorpresa aquest matí a la república exsoviètica. El líder ucraïnès ha agraït el suport dels socis europeus i ha tornat a pressionar els membres de l'Aliança Atlàntica perquè hi admetin al seu país com més aviat millor. També ha insistit que Kíiv "ja està preparat per entrar a l'OTAN" i ha expressat la "decepció" dels ucraïnesos amb la falta de perspectives d'entrar-hi a curt termini. "Fins i tot Ucraïna, que defensa els valors europeus pagant amb sang, no té encara cap resposta positiva sobre la seva adhesió a la UE i l'OTAN", ha reblat Zelenski. Tant el bloc comunitari com l'Aliança Atlàntica, però, no volen acceptar un país en guerra i es limiten a obrir les portes a Ucraïna a llarg termini, quan el conflicte ja s'hagi acabat.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, el president ucraïnès ha reiterat que la seva adhesió a l'Aliança Atlàntica li donaria "garanties de seguretat" que, més enllà d'Ucraïna, "són molt importants" per als països veïns i que poden ser víctimes "potencials" d'una agressió russa com la que pateix Kíiv. De fet, la presidenta de la república exsoviètica, que sovint s'emmiralla amb Kíiv i tem tornar a patir l'imperialisme rus de primera mà, ha assegurat que les tropes ucraïneses indirectament també mantenen "fora de perill" el seu país.

Sobre aquesta qüestió, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha dit en declaracions als mitjans des d'Oslo, on s'han reunit els ministres d'Exteriors dels aliats, que espera que hi hagi un consens al juliol, a la pròxima cimera de l'Aliança Atlàntica de Vílnius, sobre aquestes "garanties de seguretat".

Cargando
No hay anuncios

Zelenski també aprofita aquesta cimera per celebrar trobades bilaterals amb diferents líders europeus i ha instat els aliats a crear una coalició per enviar a Ucraïna bateries antimíssils Patriot per protegir-se dels atacs aeris russos, ja que durant els últims dies Rússia ha intensificat els bombardejos, especialment a Kíiv, per desgastar els equips d'intercepció ucraïnesos. "Parlaré amb alguns aliats d'una potencial aliança de caces i de Patriots, la nostra nova iniciativa, el que realment necessitem".

Cargando
No hay anuncios

Després de la petició de Zelenski, el president d'Alemanya, Olaf Scholz, ha subratllat la importància de la defensa antiaèria de les tropes ucraïneses, sobretot "ara que hi ha tants atacs amb coets, avions i míssils russos", i ha assegurat que Berlín fa temps que n'entrega. Al seu torn, el president francès, Emmanuel Macron, que és l'ideari de la Comunitat Política Europea, ha reivindicat el "simbolisme" i "la imatge d'unitat a favor d'Ucraïna" de la trobada, que ha agrupat tots els estats membres de la Unió Europea i altres països propers al bloc, com el Regne Unit o Noruega, o que estan en procés d'adherir-se, com diferents estats de l'est i dels Balcans. El cap de l'Elisi també ha anunciat que ordenarà la preparació de pilots i mecànics ucraïnesos en l'ús dels avions F-16.

D'altra banda, una de les absències més notòries és la de l'acabat de reelegir president turc, Recep Tayyip Erdogan, que manté molt bones relacions amb el Kremlin. Tot i que va assistir a la primera trobada de l'EPC a Praga, el líder autoritari ha declinat aquesta vegada la seva invitació a última hora i ha evitat tornar a sortir a la foto de la cinquantena de líders que volen aïllar Putin. En canvi, sí que han viatjat fins a Moldàvia diferents representants governamentals d'estats prorussos, com Hongria, Sèrbia, Armènia o l'Azerbaidjan.

Cargando
No hay anuncios

Moldàvia, enclavament simbòlic

El fet que la segona cimera de l'EPC s'hagi celebrat a Moldàvia no és casualitat. La república exsoviètica, que és el país més pobre d'Europa i té dos milions i mig d'habitants, fa temps que vol acostar-se a Occident. Té l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea i fa uns mesos el govern moldau va acusar el Kremlin de no respectar la seva voluntat i d'estar planejant un cop d'estat a Chisinau.

Cargando
No hay anuncios

A més, la Unió Europea, sobretot des de l'inici de la guerra, ha accelerat els processos d'adhesió de diferents estats de l'est i els Balcans per evitar que caiguin sota la influència russa o, fins i tot, xinesa. En aquesta línia, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha instat la Unió Europea a començar les negociacions perquè Moldàvia entri al bloc europeu "aquest any".

Pressió a Kosovo perquè repeteixi les eleccions locals

La cimera a Moldàvia ha servit d'escenari també per a una reunió entre la presidenta de Kosovo, Vjosa Osmani, i el president de Sèrbia, Aleksandar Vucic, enmig d'una escalada de violència al nord de Kosovo. A la trobada també hi han participat el president francès, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Olaf Scholz, i el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que han pressionat Kosovo perquè repeteixi les eleccions locals a quatre municipis del nord del país, on la participació va superar amb prou feines el 3% pel boicot dels serbis i on han sortit escollits representants electes albanesos, cosa que ha derivat en un augment de les tensions.

Macron ha explicat que els líders europeus han demanat a les dues parts que la setmana que ve els donin una "resposta clara" sobre com desescalar la situació. Osmani ha afirmat que el seu país està preparat per celebrar unes noves eleccions locals al nord sempre que hi hagi un procés legal darrere, i ha subratllat que el govern serbi ha de respectar els compromisos firmats a principis d'aquest any per normalitzar les relacions entre els dos països.