El Vaticà marca distàncies amb el "messies" Donald Trump

RomaL'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca no només ha fet tremolar les relacions comercials amb la UE, sinó que també fa tornar les tensions que Washington va mantenir amb el Vaticà durant el primer mandat del magnat.

El número dos de Trump, el vicepresident J.D. Vance, que es va convertir al catolicisme el 2019, ha viatjat aquesta setmana a Roma amb la seva família per celebrar la Pasqua. Dissabte va ser rebut pel secretari d'Estat del Vaticà, Pietro Parolin. Segons el comunicat del Vaticà a la reunió "hi va haver un intercanvi d'opinions sobre la situació internacional, especialment pel que fa als països afectats per la guerra, la tensió política i situacions humanitàries difícils, amb especial atenció als migrants, els refugiats i els presoners". I aquest matí ha saludat breument el Pontífex a la seva residència oficial, a la Casa de Santa Marta. Al seu tradicional missatge de Pasqua, el Papa ha lamentat el "menyspreu cap als febles, els marginats i els migrants".

La missiva enviada pel Pontífex als bisbes nord-americans perquè aixequessin la veu contra les deportacions de migrants només unes setmanes després de la investidura de Trump en va ser un dels primers indicis. L'historiador de l'Església i professor de la Universitat Villanova de Filadèlfia, Massimo Faggioli, explica a l'ARA que el papa Francesc va dirigir aquesta carta als bisbes “per donar-los suport”, però també “per recordar-los el deure de posar en guàrdia els catòlics contra un cert missatge social d'odi cap als immigrants i la temptació d'un catolicisme nacional. En aquests mateixos dies, J.D. Vance, va insinuar que l'oposició dels bisbes nord-americans a les deportacions d'immigrants estava relacionada amb els ingressos que reben a través de les organitzacions vinculades a l'Església com ara Càritas. “Estan realment preocupats pels migrants o pels seus pressupostos?”, va dir en una entrevista a la CBS.

Trumpisme i catolicisme

Faggioli, que acaba de publicar l'assaig Da Dio a Trump. Crisi cattolica e politica americana [De Déu a Trump. Crisi catòlica i política americana], assegura que als Estats Units hi ha "un catolicisme que s'ha alineat culturalment amb el trumpisme, que veu en el Vaticà i Europa un món corrupte. Hi ha alguns personatges que no han tingut problemes en dir-ho obertament". I afegeix: “Un d'ells ha estat nomenat ambaixador dels Estats Units davant de la Santa Seu”.

Una de les primeres decisions de Trump acabat d'aterrar a la Casa Blanca va ser proposar Brian Burch, president de l'influent grup ultraconservador Catholic Vote i conegut detractor del papa Francesc, al capdavant de la delegació diplomàtica davant la Santa Seu. "Brian és un catòlic devot, pare de nou fills. Em va representar bé durant les últimes eleccions, i vaig obtenir més vots catòlics que qualsevol candidat presidencial en la història", va dir el president nord-americà.

El Pontífex –que hauria pogut vetar el nomenament, però no ho va fer– va respondre pocs dies després triant el cardenal progressista Robert McElroy, molt crític amb la política migratòria de Trump, com a nou arquebisbe de Washington, una de les diòcesis més importants del país.

A Roma, aquesta partida de pòquer entre la Casa Blanca i el Vaticà va ser interpretada com un clar missatge de Francesc per marcar distàncies amb el mandatari nord-americà, convertit en una mena de messies per a molts dels seus votants, després d'haver sobreviscut a un atemptat durant la campanya electoral. "Burch té un perfil molt diferent del de la seva predecessora Sara Greengrass, que va ser una ambaixadora molt hàbil", analitza l'excap de la CIA a Itàlia, Robert Gorelick, en una conferència a Roma. “Trump va triar el conflicte amb el Vaticà i el Papa va triar McElroy”, va afegir Gorelick.

No és la primera vegada que Francesc es planta davant de Trump. El 2020, durant el primer mandat presidencial del republicà, el Pontífex va rebutjar reunir-se amb el llavors secretari d'Estat, Mike Pompeo, després de les crítiques de l'administració nord-americana al restabliment de les relacions diplomàtiques entre Pequín i la Santa Seu. Cinc anys després, la situació és més greu, amb un Papa en hores baixes pels seus problemes de salut, però sobretot pel fracàs de la diplomàcia vaticana a Ucraïna o Gaza.

L'historiador creu que hi ha “un complex de superioritat europea” que ha portat a infravalorar aquests nous catòlics dels Estats Units com el vicepresident J.D. Vance. “Però han tornat a la Casa Blanca; cal prendre'ls seriosament”, adverteix.

El clima de final de pontificat que es va viure durant l'hospitalització recent del Papa va posar en evidència com el corrent més conservador dins de l'Església ja s'està mobilitzant per influir en l'elecció del successor de Francesc. Acompanyats per una xarxa de mitjans propagandístics d'extrema dreta que difonen els missatges i tenen l'epicentre als Estats Units, l'arribada de Trump a la Casa Blanca els ha reforçat i ha provocat un revulsiu per a les seves aspiracions. “Volen reescriure la història, per exemple dient que la guerra a Ucraïna la van iniciar els ucraïnesos, però també el futur”, conclou Faggioli.