La UE porta AstraZeneca als tribunals: "Cada dosi compta"

Brussel·les activa la via legal perquè la companyia només entregarà un terç de les dosis pactades

Brussel·les"Cada dosi compta. Cada dosi salva vides". Amb aquest missatge la comissària de Salut, Stella Kyriakides, ha anunciat aquest dilluns que la Unió Europea ha activat definitivament la via legal contra la farmacèutica anglosueca AstraZeneca. La setmana passada la Comissió Europea va sondejar els governs europeus per prendre la iniciativa, i després d'obtenir el seu suport l'executiu comunitari ha decidit presentar la denúncia.

Cargando
No hay anuncios

El contracte que havia tancat la Comissió Europea amb AstraZeneca implicava l'entrega de fins a 300 milions de dosis a finals de juny, però la companyia no arribarà a subministrar-ne ni un terç. Fins al març la farmacèutica només havia lliurat 30 milions de dosis i només preveu entregar-ne 70 milions mes fins al juny. Aquests incompliments han posat contra les cordes la campanya de vacunació de la Unió Europea, que havia confiat en el fàrmac desenvolupat pel laboratori d'Oxford perquè fos un dels principals en el seu catàleg de vacunes.

"El motiu és que algunes condicions del contracte no s'han respectat i la companyia no ha sigut capaç d'elaborar una estratègia fiable per garantir el lliurament oportú de les dosis", ha dit el portaveu comunitari de Salut, Stephan De Keersmaeker. "Volem assegurar que hi haurà un lliurament ràpid del nombre suficient de dosis a les quals els europeus tenen dret i que s'han promès basant-se en el contracte", ha conclòs.

Cargando
No hay anuncios

La resposta de l'empresa no s'ha fet esperar. A través d'un comunicat, AstraZeneca assegura que no ha incomplert el contracte i que es defensarà "fermament" als tribunals. "Creiem que aquest litigi no té raó de ser i acollim amb satisfacció l'oportunitat de resoldre aquesta disputa com més aviat millor", diu el text. A més, la farmacèutica es justifica: "Les vacunes són difícils de fabricar, com ho demostren els reptes de subministrament als quals s’enfronten diverses empreses a Europa i arreu del món. Estem avançant en la resolució dels reptes tècnics i la nostra producció està millorant, però el cicle de producció d’una vacuna és molt llarg, cosa que significa que aquestes millores triguen a provocar un augment de les dosis acabades".

Brussel·les ha esperat a tenir el suport unànime dels Vint-i-set per presentar la denúncia, un pas que de fet va fer divendres però que ha anunicat aquest dilluns. La batalla legal entre la UE i AstraZeneca previsiblement no tindrà un resultat immediat, però la voluntat de la Unió és que s'entreguin totes les dosis acordades tenint en compte que els incompliments de l'anglosueca han forçat Brussel·les a ampliar altres contractes, principalment amb Pfizer/BioNTech, que és una de les vacunes més cares del mercat. De fet, divendres la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va visitar la fàbrica de Pfizer a Puurs (Bèlgica), des d'on va recordar que Brussel·les està a punt de tancar un segon contracte amb la farmacèutica nord-americana per assegurar-se fins a 1.800 milions de dosis addicionals entre el 2022 i el 2023.

Cargando
No hay anuncios

Des de l'inici de la pandèmia la Comissió Europea ha sigut l'encarregada de negociar amb totes les empreses farmacèutiques en nom dels estats de la UE per evitar una guerra interna que hauria perjudicat els estats més petits a l'hora de comprar dosis. Però quan es van tancar els contractes les vacunes ni tan sols existien. De fet, no estaven ni aprovades, i aleshores la majoria d'experts comptaven que la d'AstraZeneca seria la primera a obtenir la llum verda dels reguladors. A la pràctica, però, primer va arribar la de Pfizer i després la de Moderna, i a més el fàrmac d'Oxford s'ha vist involucrat en una crisi reputacional a causa d'alguns casos de trombosi, que van provocar que deixés d'administrar-se temporalment i que ara molts països només l'apliquin a gent gran.