La UE aprova la polèmica llei de la naturalesa (i sense ensorrar la casa del Pare Noel)

Brussel·lesHavia de ser una llei més del pla ecologista de la Comissió Europea liderada per Ursula von der Leyen, però la dreta i l'extrema dreta la van convertir en el seu cavall de batalla i la normativa de la restauració de la naturalesa ha acabat sent una de les més polèmiques d'aquesta legislatura. Tot i això, després de mesos i mesos d'estires-i-arronses, el Consell de la Unió Europea l'ha aprovada definitivament aquest dilluns.

Us expliquem com s'ha arribat fins aquí i quins són els punts clau d'aquesta iniciativa.

Què ha permès que s'hagi aprovat finalment?

Diferents estats membres bloquejaven l'aprovació definitiva de la normativa, però Àustria ha canviat d'opinió a la vigília del Consell de Medi Ambient de la UE d'aquest dilluns. Amb el seu sí s'ha assolit la majoria qualificada i els Vint-i-set l'han ratificat.

Ara bé, aquest canvi de posicionament ha provocat una gran crisi de govern a Viena. La ministra de Medi Ambient austríaca, l'ecologista Leonore Gewessler, hi ha votat a favor, però els seus socis de govern, els conservadors d'ÖVP, s'hi negaven completament. Per això, el canceller austríac, el democratacristià Karl Nehammer, ha dit que denunciarà Gewessler per abús de poder i ha deixat la continuïtat de l'executiu en l'aire.

En canvi, la ministra ha sortit a defensar la iniciativa sense embuts. "En 20 o 30 anys, quan ensenyi la bellesa del nostre país a les meves netes i em preguntin què vaig fer jo, els contestaré que tot el que vaig poder per preservar-la", ha dit en declaracions als mitjans.

Per què ha sigut una llei tan polèmica?

La mesura la va impulsar l'aleshores vicepresident de la Comissió Europea i titular de l'Agenda Verda, el socialdemòcrata Frans Timmermans. Al principi, el Partit Popular Europeu (PPE) no s'hi oposava i també comptava amb el beneplàcit de Von der Leyen.

Tanmateix, davant de la forta oposició de l'extrema dreta i l'onada contraecologista creixent a la UE abans de les eleccions europees, el president del PPE, Manfred Weber, va iniciar una gran campanya contra la iniciativa per evitar que, segons apuntaven les enquestes, se li escapessin més vots —sobretot rurals— cap a la ultradreta.

De fet, el grup europarlamentari del PPE la va intentar fer entrebancar en diferents ocasions al Parlament Europeu, tot i que sense èxit. Finalment, també es va aprovar a l'Eurocambra a finals de l'any passat per una majoria bastant estreta: 329 vots a favor, 275 en contra i 24 abstencions. Els socialdemòcrates, Els Verds i l'Esquerra ho van celebrar com una gran victòria.

Què pretén la mesura?

La mesura vol restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la Unió Europea l'any 2030 i tots els ecosistemes degradats el 2050. D'aquesta manera, el bloc comunitari pretén acostar-se als objectius climàtics amb els quals s'ha compromès: reduir el 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle el 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Per elevar la captació de carboni que fan les masses vegetals, i per tal que la natura sigui més resistent als impactes de l'emergència climàtica, cal restaurar els hàbitats de boscos, prats i aiguamolls que ara estan degradats.

De fet, segons les dades de la mateixa Comissió Europea, el 80% dels hàbitats del continent europeu estan malmesos. D'aquests hàbitats degradats, la normativa fixa que cal restaurar-ne el 30% el 2030, el 60% el 2040 i el 90% el 2050. Es vol donar així compliment a l'acord sobre biodiversitat aprovat per l'ONU el 2022, conegut com el 30x30 o el tractat de Kunming-Montreal.

Què hi té a veure, el Pare Noel?

La campanya del PPE contra la mesura impulsada per Von der Leyen va ser molt intensa i els conservadors van publicar diferents missatges alarmistes que, per exemple, asseguraven que la normativa faria desaparèixer la ciutat finlandesa de Rovaniemi, on viu el Pare Noel, perquè "la convertiria tota en boscos i àrees naturals". "No feu fora el Pare Noel de casa seva", clamava un tuit des del compte oficial del PPE, en què es pot veure una foto retocada de l'aleshores comissari socialdemòcrata Frans Timmermans.

Tot i que la normativa en cap cas preveu fer fora gent de casa seva —tampoc el Pare Noel— ni buidar ciutats, la campanya del PPE va aixecar molta polseguera i es va fer famosa, almenys a la bombolla de les institucions europees de Brussel·les.