La tensió al Caixmir torna a posar l'Índia i el Pakistan a un pas de la guerra

LondresLes Nacions Unides han fet aquest divendres una crida urgent a la "contenció" a l'Índia i al Pakistan, després que els exèrcits dels dos països es veiessin implicats hores abans en un intercanvi de foc, la passada matinada a la frontera del Caixmir, al llarg de la línia de control. L'incident, confirmat pels dos bàndols, no ha causat ferits, però suposa una nova mostra de l'escalada de tensió que sacseja la regió des de l'assassinat de 25 turistes indis i un nepalès dimarts passat, en un atac perpetrat a la turística estació de muntanya de Pahalgam, situada a l'estat indi de Jammu i Caixmir, a l'Himàlaia.

La intel·ligència índia i la dels Estats Units han atribuït l'atemptat al grup insurgent Front de Resistència (TRF). El TRF és una guerrilla islàmica activa des del 2019 al Caixmir indi i amb vincles amb Lashkar-e-Taiba (LeT), organització jihadista pakistanesa proscrita en l'àmbit internacional. Molts analistes sospiten que el TRF actua com a braç polític del LeT. El Pakistan, però, nega qualsevol vinculació o protecció dels insurgents, que lluiten per la independència del Caixmir indi o per la seva unió al Caixmir controlat pel Pakistan. El TRF va sorgir després que l’Índia revoqués l’autonomia del territori, el 2019, i des d'aleshores ha dut a terme diferents atemptats.

L'acció d'aquesta setmana ha revifat un conflicte històric que rebrota de tant en tant, i que ha impactat de forma directa en les relacions entre les dues potències nuclears. L'ambient d'enfrontament diplomàtic entre els governs de Delhi i d'Islamabad també s'ha traslladat als carrers d'algunes ciutats, on les dues comunitats no dissimulen la malfiança amb què s'observen i entre les quals s'han produït episodis d'assetjament. L'última crisi diplomàtica va tenir lloc el 2019. La intervenció de Washington va evitar una guerra oberta, que implicaria dues potències nuclears. El nou embolic, amb una Casa Blanca amb massa fronts oberts i probablement sense massa ànims d'intermediació, no convida a l'optimisme, també perquè, de moment, no hi ha canals de diàleg obert entre Delhi i Islamabad.

Represàlies de l'Índia

Les forces de seguretat índies haurien identificat tres homes armats –dels quatre assaltants– provinents del Pakistan com a presumptes responsables de l'atac, però no han fet cap detenció. Com a mesura de represàlia per l'acte de "patrocini" del terrorisme, l'Índia ha cancel·lat els visats per als ciutadans pakistanesos amb efecte immediat, ha expulsat diversos diplomàtics i també ha suspès un tractat vital per al Pakistan sobre el repartiment d'aigua, vigent des del 1960.

Al mateix temps, ha tancat la frontera terrestre d'Attari-Wagah, la més important de la zona. I el primer ministre indi, Narendra Modi, ha promès perseguir els terroristes "fins als confins de la Terra", deixant entreveure la duresa de les mesures que adoptarà. "El terrorisme no quedarà impune", ha afegit en un acte electoral, marcant un to de gran contundència i apel·lant a l'habitual nacionalisme hindú exacerbat que pregona.

Des d'Islamabad, el ministre de Defensa pakistanès, Khawaja Asif, ha respost a les amenaces de Modi amb una advertència clara. El seu país no es quedarà de braços plegats i adoptarà les mateixes mesures diplomàtiques en resposta a l'escalada. El Pakistan, de fet, ha tancat el seu espai aeri per a qualsevol aerolínia índia, ha suspès la circulació de tot comerç pel seu territori, i ha suspès visats. En aquest context, el ministre també ha assegurat que la suspensió del tractat d'aigua seria considerat "un acte de guerra".

Tractat sobre el repartiment d'aigua

Aquest històric pacte sobre els recursos hídrics estableix com es gestiona el sistema fluvial de l'Indus, que discorre entre els dos països, dividint entre el control del flux d'almenys tres rius molt importants (l'Indus, el Saraswati i el Ghaggar-Hakra) i dels seus afluents. El tractat, de fet, té el mèrit d'haver aconseguit evitar un conflicte a gran escala entre els dos països per aquesta causa. Al voltant del 80% del subministrament d'aigua de reg del Pakistan prové d'aquest sistema fluvial.

La història entre l'Índia i el Pakistan ha estat marcada per un conflicte continu, que va començar amb les guerres de 1947-1948 i 1965, centrades, precisament, en la disputa sobre el Caixmir. Des d'aleshores, han seguit diversos enfrontaments, incloent-hi la guerra de Kargil de 1999 i nombrosos episodis de tensió menors. Aquests conflictes, acompanyats pel fet que tots dos països disposen d'armament nuclear (172 caps l'Índia i 170 el Pakistan), afegirien gravetat a una potencial escalada de violència.

Des de la partició de l'Índia arran de la independència, el Caixmir continua sent una regió dividida entre els dos estats. La part controlada per l'Índia, amb una extensió de 143.000 km², té una població majoritàriament musulmana (97%) de 12,5 milions d'habitants. I contrasta amb la part sota control pakistanès, Azad Caixmir, de 13.000 km² i uns 4 milions de musulmans.

En un context en què la islamofòbia ja està normalitzada a l’Índia, un atac com el de dimarts alimenta encara més la repressió i la violència contra els musulmans, que han de mostrar una fermesa nacional a favor de l'Índia sense fissures, o bé s'exposen a patir represàlies de tota mena per part del moviment nacionalista hindú (hindutva). A través de les xarxes, aquests grups radicals antimusulmans ja demanen l’annexió del Caixmir administrat pel Pakistan.