Espai

El telescopi espacial més gran del món per viatjar enrere en el temps

Fruit de la col·laboració internacional de NASA, ESA i CSA, el James Webb serà un potent successor del Hubble i ampliarà el nostre coneixement de l'univers

3 min
El mirall de 6,5 metres de diàmetre del Telescopi Espacial James Webb en la seva presentació per la NASA.

Diuen que estem fets de pols d'estrelles perquè els elements que formen els nostres àtoms –com el carboni i l'oxigen– van néixer en aquests astres. Per això, el descobriment de l'origen de les estrelles, just després del Big Bang, podria respondre la gran pregunta filosòfica de tots els temps: ¿d'on venim? Aquesta és una de les fites que els científics esperen aconseguir amb el nou telescopi gegant James Webb, que aquest 24 de desembre s'enviarà a l'espai. Un altre objectiu seria, potser, trobar altres planetes amb condicions aptes per albergar vida, i qui sap quantes sorpreses més.

El James Webb és el telescopi més gran enviat mai fora de la Terra. Fa el doble que el famós telescopi Hubble, que des del 1990 ha proporcionat enormes coneixements sobre l'univers. La seva base mesura 22 metres per 12 i el seu gran mirall, format per 18 segments hexagonals, té un diàmetre de 6,5 metres, en comparació als 2,4 metres del mirall del Hubble i els seus 13 metres de llarg. Això sí, pesarà la meitat que el seu predecessor. També incorpora quatre potents instruments que li permeten captar molts tipus de llum que el Hubble no detectava, com la llum infraroja que viatja per l'univers des de fa 13.500 milions d'anys.

I és que, a l'espai, observar estrelles cada cop més llunyanes significa viatjar cada cop més enrere en el temps.

El Webb serà capaç de veure fins a 100 milions d'anys més enrere que el Hubble, tan sols uns 300 milions d'anys després del Big Bang. És un espai i temps que no s'havia observat mai fins ara. Això s'espera que doni resposta a moltes de les preguntes obertes sobre l'origen de la matèria i la formació de les primeres galàxies. Però també permetrà veure amb més nitidesa que mai espais molt més propers. Amb aquest telescopi, "si algú fos a la Lluna, des de la Terra el podríem veure", deia l'astrofísic de la NASA John Mather, un dels pares del projecte.

Un cop se situï al seu lloc, a uns 1,5 milions de quilòmetres de la Terra, el Webb orbitarà també el Sol, però no l'enfocarà perquè s'escalfaria massa. En canvi, permetrà observar detalladament tot el que hi ha a partir de Mart i fins a les estrelles més llunyanes, explicava Mather. Els seus potents espectròmetres, a més, són capaços de disseccionar la llum que ha travessat atmosferes planetàries per identificar els elements químics que les componen. Aquesta tecnologia, anomenada espectroscòpia de transmissió, permetrà saber si a les atmosferes dels planetes que orbiten en zones habitables al voltant d'altres estrelles hi ha molècules d'aigua o altres elements que permetin la vida.

Comparació del telescopi espacial James Webb i el telescopi Hubble.

Un d'aquests potents espectròmetres l'ha aportat l'Agència Espacial Europea (ESA), que també hi contribueix amb el coet que enviarà el telescopi espacial James Webb a l'espai. El llançament es farà aquest 24 de desembre, dos dies després del previst, des de la plataforma de llançament que té l'ESA a la Guaiana Francesa amb un dels coets europeus Ariane 5. I, si tot va bé, després d'un procés conscienciós d'ajust de tots els dispositius, s'espera que les primeres imatges del Webb comencin a arribar sis mesos després.

El James Webb és, de fet, fruit de la col·laboració entre l'agència espacial nord-americana, la NASA, l'agència europea ESA i la canadenca CSA. De fet, milers de científics de fins a 300 universitats, organitzacions i empreses d'una quinzena de països han col·laborat en la creació d'aquesta increïble peça tecnològica. L'agència canadenca, entre altres coses, hi aporta l'acurat sensor que guiarà l'objectiu i li dirà cap a on apuntar amb extraordinària precisió.

"El que descobrirem ens sorprendrà segur"

"Amb el Hubble vam descobrir l'energia fosca, aquesta misteriosa força que hi ha a l'univers. Ara coneixem molts exoplanetes i hem descobert per exemple noves llunes de Plutó", deia Klaus Pontoppidan, astrònom de l'Space Telescope Science Institute (STScI), que participa en el projecte. "Podem planificar el que volem saber [amb el nou telescopi James Webb], però la natura ens sorprendrà segur i probablement revelarà coses inesperades", augura el científic.

D'on venen els forats negres i l'energia fosca? Com es van crear les estrelles? Com es va formar el primer àtom de carboni o d'oxigen? Què hi ha a l'atmosfera de les llunes de Saturn? El Webb, el telescopi espacial més enorme i potent mai construït, ha d'ajudar a donar resposta a aquests interrogants i molts d'altres. "L'astronomia es fa les grans preguntes: d'on venim? Estem sols a l'univers? Amb aquest telescopi potser trobarem respostes inesperades, moltes sorpreses que ens guarda l'univers", resumeix l'Amber Straughn, científica de l'equip de comunicació del projecte Webb a la NASA. I probablement servirà també per formular noves preguntes que ara mateix no podem ni imaginar.

Una eina de 10.000 milions, oculta dels pirates

El telescopi espacial James Webb –batejat amb el nom de qui va ser administrador de la NASA als anys 60– ha costat uns 10.000 milions de dòlars. Un preu tan colossal que va fer témer als responsables del projecte que algú volgués apoderar-se'n, potser per extorsionar l'agència governamental nord-americana, en el moment en què va haver de deixar el territori nord-americà. És per aquest motiu que es va ocultar la data en què el telescopi gegant seria traslladat des de Califòrnia fins a la Guaiana Francesa, travessant el canal de Panamà, segons va informar The Atlantic. El viatge va durar 16 dies, fins que va arribar al port de Pariacabo, a la Guaiana, el passat 12 d'octubre. La preuada càrrega es va tractar com un tresor, a prova de pirates.

stats