Almenys dos soldats nord-americans i un de britànic morts en un atac contra una base a l'Iraq

BarcelonaDos soldats nord-americans i un de britànic vam morir dimecres en un atac d'artilleria contra la base militar iraquiana de Camp Taji, que acull tropes internacionals. Segons informen mitjans nord-americans, hi hauria a més dotze ferits, dels quals no s'ha revelat la nacionalitat.

Myles Caggins, portaveu de la coalició nord-americana a l'Iraq, ha especificat a Twitter que l'atac s'havia produït a les 7.15 hora local, amb divuit coets de baix calibre.

Es tracta de l'atac amb més víctimes en una base iraquiana amb tropes internacionals des de fa uns quants anys. Ningú ha reivindicat l'acció, però el Pentàgon en responsabilitza les milícies iraquianes que reben suport de l'Iran, que van prometre venjar l'assassinat del general Qassem Souleimani assassinat en un atac amb drons nord-americans el 4 de gener a l'aeroport de Bagdad.

Segons ha detallat el portaveu, els soldats nord-americans van trobar posteriorment una furgoneta tipus pick-up amb un llançacoets on quedaven encara tres coets per disparar.

Fa mesos que la tensió entre l'Iran i els Estats Units es lliura en territori iraquià. Des de l'assassinat de Souleimani i del cap de les milícies iraquianes al país, Abu Mahdi al-Muhandis, la situació va entrar en una espiral que de moment s'havia contingut.

La base de Camp Taji, situada al nord de Bagdad, s'utilitza com a camp d'entrenament per a les tropes iraquianes. Actualment hi ha uns sis mil soldats nord-americans a l'Iraq, que formen part del contingent que va sol·licitar Bagdad després de la retirada de tropes, ordenada pel president Barack Obama, per fer front a l'expansió de l'Estat Islàmic. Els Estats Units van organitzar una coalició de 28 països el 2014 per combatre els jihadistes, que havien controlat ciutats tan importants com Mossul. Va ser justament en el combat contra el Daeix que van agafar protagonisme les milícies, que també van ser les responsables de frenar el projecte independentista dels kurds amb el referèndum del setembre del 2017. Teheran va guanyar pes militar i polític i es va convertir també en el principal suport del règim de Bagdad, marcat per la corrupció i el sectarisme. El govern iraquià va declarar la derrota del Daeix el 2017 però la presència nord-americana s'ha mantingut.

Després de l'assassinat de Souleimani el govern iraquià va demanar la retirada de les tropes nord-americanes, una decisió que ara el govern ha d'executar. Però en el marc de l'onada de protestes contra la corrupció i l'atur al país, brutalment reprimides, l'Iraq ha quedat immers en una crisi política. El primer ministre iraquià, Adil Abdul al-Mahdi. va haver de dimitir i després de mesos d'incertesa es va designar Mohamed Allawi com a substitut.