Socialista però militarista i aliada de Meloni: Dinamarca ostenta la presidència de la UE
El govern danès és un dels més durs contra la immigració i més favorables al rearmament del bloc europeu
Brussel·lesDinamarca és un dels pocs països de la Unió Europea on encara governa la família socialdemòcrata. Tot i això, la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, té un discurs antiimmigració molt similar al de l'extrema dreta de Giorgia Meloni i, entre d'altres, és una de les veus més militaristes del bloc europeu. Dos posicionaments que marcaran, i molt, la presidència de torn del govern de Dinamarca del Consell de la Unió Europea —institució comunitària que representa els estats membres i acull les trobades ministerials— que comença aquest dimarts, 1 de juliol, i s'acabarà el 31 de desembre d'enguany.
La influència del govern que ostenta la presidència semestral del Consell de la UE és bastant important. Té un cert marge per decidir quines qüestions posa sobre la taula i, sobretot, de quines iniciatives n'accelera els tràmits o els frena. En aquest sentit, l'ambaixador danès davant de la UE, Carsten Gronbech-Jensen, ha assegurat aquest dilluns en roda de premsa que el govern de Dinamarca "treballarà per fer avançar" els dossiers legislatius que tenen a veure amb l'enduriment de les mesures antiimmigració i per impulsar el rearmament del continent.
Una de les mesures principals que discutiran els estats membres durant la presidència danesa és el paquet legislatiu presentat per Ursula von der Leyen que pretén donar empara legal al pla Meloni: deportar persones que viuen de manera irregular a la UE a camps d'immigrants fora del territori comunitari. A més, Brussel·les ha proposat ampliar la llista dels països que es consideren segurs i, per tant, s'hi pot arribar a acords de deportació de nouvinguts, encara que el migrant no hi tingui cap mena de relació.
La reforma dels tractats dels drets humans
Cal recordar que el conegut com a pla Meloni ha tingut des del primer moment el suport inequívoc de Frederiksen, que abans de l'arribada de la dirigent italiana al poder ja havia plantejat deportar i externalitzar la gestió dels sol·licitants d'asil a Ruanda. De fet, la socialdemòcrata danesa i la líder d'extrema dreta italiana van impulsar a finals de maig una petició a la Comissió Europea per "obrir el debat públic" sobre alguns tractats, com la Convenció Europea dels Drets Humans.
Segons va indicar la mateixa Meloni, la intenció és que els estats membres tinguin "més sobirania" per abordar alguns dels "principals reptes" als quals han de fer front, "especialment la immigració". Així doncs, va criticar que Itàlia "no pot deportar immigrants tacats de delictes greus". Al seu torn, la socialista danesa va confirmar que estava "completament d'acord" amb la seva homòloga italiana.
Més enllà de la immigració, Frederiksen també és una de les veus més militaristes de la UE i sempre pressiona la resta de socis perquè incrementin a marxes forçades la despesa militar. D'aquesta manera, tal com ha confirmat aquest dilluns l'ambaixador danès davant la UE, el govern de Dinamarca també intentarà accelerar l'aprovació de totes les mesures del pla de finançament de Von der Leyen per rearmar Europa. Entre d'altres, inclou més marge fiscal en el topall de dèficit, desviar a defensa fons comunitaris ja aprovats i la creació d'eurobons en forma de préstecs als estats membres. En total, Brussel·les pretén mobilitzar uns 800.000 milions d'euros en quatre anys.