Sis anys més de Putin: què se'n pot esperar?

El president rus mantindrà la seva deriva autoritària i la seva pugna amb Occident

5 min
El president i candidat a la presidència rus, Vladimir Putin, es veu a les pantalles grans mentre parla durant un concert de commemoració del 10è aniversari de la reunificació de Crimea amb Rússia a la Plaça Roja de Moscou, Rússia, 18 de juliol. Març de 2024.

BarcelonaEl 87% de suport que l'autoritat electoral russa ha atorgat a Vladímir Putin en les seves cinquenes eleccions presidencials legitimen el mandatari per continuar en la seva senda de confrontació i repressió. Aquest dilluns, Putin ha estrenat la seva cinquena legislatura i, si no hi ha sorpreses o esdeveniments inesperats, manarà fins, almenys, el 2030, quan haurà completat tres dècades al poder. Tot i que els analistes coincideixen a descriure el president rus com un mandatari imprevisible, sembla clar que cal esperar una intensificació de la seva deriva autoritària i la seva pugna amb Occident.

En el seu discurs aquest diumenge a la nit després de fer-se públics els resultats, Putin va deixar clar que va a totes a Ucraïna, ara més que mai, amb la legitimació dels ciutadans. Va destacar que l'alta participació en les eleccions, la més gran des del 1991, està estretament vinculada amb la invasió d'Ucraïna. "Està relacionat amb el fet que ens veiem obligats, en el sentit literal de la paraula, a defensar amb les armes a la mà els interessos dels nostres ciutadans", va defensar.

"Hem plantejat plans grandiosos i farem tot el possible per dur-los a terme", va afirmar. I va afegir que els principals reptes del seu pròxim mandat estan lligats a la guerra: "Aconseguir els objectius de l'operació militar especial [a Ucraïna] i enfortir la nostra capacitat de defensa i les forces armades".

De moment, Putin ja es veu amb cor de proclamar les primeres victòries. Aquest dilluns, en un acte de commemoració del desè aniversari de l'annexió de la península ucraïnesa de Crimea, ha proclamat "la gran fita" d'haver incorporat també les províncies de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia, a les quals s'ha referit com a "Nova Rússia". Ha dit que l'annexió d'aquests territoris ha sigut molt més difícil i "tràgica" que la de Crimea. "Però, tot i així, ho hem aconseguit, i això també és una gran fita en la història del nostre estat", ha dit amb to d'arenga.

Mobilització de soldats

L'opositor Dmitri Gudkov ha pronosticat a l'agència Efe que Putin "tensarà encara més la corda" els pròxims mesos i obrirà el debat sobre la necessitat d'una nova mobilització per nodrir les files a Ucraïna. Habitualment, el període després de les eleccions presidencials és quan el Kremlin introdueix les polítiques més impopulars. Per exemple, el 2018 Putin va allargar l'edat de jubilació.

Això fa que ara hi hagi una preocupació per una altra mobilització obligatòria com la que va ordenar el setembre de l'any passat, que va provocar malestar social i un èxode d'homes per evitar ser enviats a primera línia de front. El president ha negat repetidament que sigui necessària, almenys fins ara. Però diversos analistes militars han alertat els últims mesos d'una gran quantitat de baixes a l'exèrcit, sobretot per la presa d'Avdíivka.

Més repressió

Diversos analistes auguren un empitjorament de la situació de qualsevol tipus de dissidència. La repressió de l'oposició no és un fenomen nou a la Rússia de Putin, però sí que s'ha vist fortament intensificada els últims dos anys. Una llei aprovada dies després de l'inici de la invasió d'Ucraïna criminalitza qualsevol crítica pública a la guerra amb penes de presó de fins a 15 anys, i les protestes, a la pràctica, han quedat prohibides. La quantitat de detencions, casos penals i judicis s'han disparat, i les penes de presó són més freqüents. Durant aquest període, el principal opositor rus, Aleksei Navalni, va ser condemnat a dues dècades entre reixes, fins que fa un mes va morir a la presó on era en circumstàncies sospitoses. També l'opositor i periodista Vladímir Karà-Murzà ha estat condemnat a 25 anys de presó per criticar la guerra d'Ucraïna.

Però la repressió no s'ha centrat només en grans figures opositores, sinó també en els ciutadans anònims. "Qualsevol persona, i especialment els russos, seran sempre capaços de distingir els veritables patriotes de l'escòria i els traïdors", va dir Putin pocs dies després de llançar la invasió. D'aquesta manera, s'anima els ciutadans a informar sobre els veïns que s'oposen a la guerra.

En els seus 24 anys al poder, Putin ha creat un estat policial, un factor que, en part, explica el seu suport. Les eleccions d'aquest cap de setmana s'han descrit des d'Occident com una farsa i és impossible saber quants vots ha tingut realment el president. Segons l'organització Golos (en rus significa veu), que defensa del dret dels votants a Rússia, aquestes eleccions han sigut "les més fraudulentes i corruptes" en la història del país.

Però això no vol dir que Putin no tingui suport entre la població russa. El director del Centre Levada d'estudis sociològics –l'únic independent al país–, Denis Volkov, ha afirmat al New York Times que diverses enquestes mostren una consolidació de Putin com a líder indiscutible. "Fem preguntes obertes. Preguntem per la situació econòmica i per l'estat d'ànim de la gent. Tots aquests indicadors apunten en una direcció", assegura. En aquest punt hi ha jugat un paper crucial la propaganda del Kremlin, tenint en compte que tots els mitjans independents han estat prohibits i han hagut de tancar o operar des de l'estranger.

Alexander Gabuev, director del Carnegie Russia Eurasia Center, apunta també al New York Times que la popularitat de Putin entre una part de la població respon també al fet que durant les seves dues primeres legislatures va aconseguir que hi hagués una prosperitat material i una relativa llibertat que no havien existit a Rússia durant dècades.

Confrontació amb Occident

Pel que fa a la política internacional, el politòleg rus Kirill Shamiev, analista de l'European Council on Foreign Relations (ECFR), afirma a l'ARA que Putin "està convençut que té tant poder que el pot utilitzar com vulgui". Considera que el Kremlin veu aquest any com una "finestra d'oportunitat" per avançar a Ucraïna i desestabilitzar Occident, aprofitant les desavinences i la creixent polarització a Europa i la manca de munició per a Ucraïna. "Explotaran totes les oportunitats que tinguin per influir a Occident de manera que beneficiï Rússia", afegeix Shamiev, que alerta que les coses poden canviar en funció de qui guanyi les eleccions als Estats Units.

Shamiev indica que Putin també intentarà influir en la política interna de països del seu entorn, sobretot a Moldàvia i Geòrgia. També assenyala Armènia com a possible punt de conflicte, després que Rússia deixés aquest país a l'estacada en l'últim enfrontament contra l'Azerbaidjan.

stats