Regne Unit
Internacional23/06/2023

Set anys després, els britànics votarien majoritàriament contra el Brexit

Diferents enquestes registren que entre el 16% i el 20% dels que van optar per sortir de la UE ara canviarien de parer

LondresEl Brexit segueix perseguint els britànics. Una participant del programa de debat Question time, de BBC1, que aquest dijous el va dedicar íntegrament al tema, va confessar davant de les càmeres que havia decidit votar per continuar a la Unió Europea, però que en el "darrer minut" va canviar de parer després "d'anar al supermercat i veure un plàtan recte" i pensar que era per les "estúpides regles de la Unió Europea".

Increïble però cert el seu testimoni, que es pot veure a les xarxes socials, acompanyat d'adjectius no gaire amables. La dona, però, havia sentit campanes. Perquè la mentida sobre les regles que pretenia imposar la UE perquè els plàtans que s'hi venguessin fossin rectes prové d'un famós article que va publicar Boris Johnson durant la seva època de corresponsal a Brussel·les.

Cargando
No hay anuncios

Sigui com sigui, als set anys del referèndum del Brexit, que es compleixen avui, la majoria dels britànics es pronunciarien en contra d'abandonar la Unió Europea (UE) si avui hi hagués un altre plebiscit sobre la pertinença al club de Brussel·les. És el que indiquen diferents sondejos fets públics aquest divendres, amb motiu de l'aniversari. El primer, un tracking, de You.Gov. El segon, una enquesta feta a 4.005 persones per part de Public First, per al think tank UK in a Changin Europe. I el tercer, comissionat per l'esmentat programa de BBC1 Question time.

L'anàlisi de les diferents dades indica que entre el 16% i el 20% dels votants que el 2016 van inclinar-se per sortir de la Unió Europea ara canviarien el sentit del seu vot i optarien per quedar-s'hi. I també el 10% considera la possibilitat de canviar-ho.

Cargando
No hay anuncios

En resum, el 58,2% de la població apostaria per tornar-hi mentre que el 41,8% mantindria la seva posició. Aquest percentatge és només una mica inferior al 60% partidari del retorn, registrat el febrer d'aquest 2023, la xifra més alta des que es van iniciar dades comparables el febrer del 2012. El que resulta evident és que ha crescut de manera continuada des del mínim després del referèndum, que va ser del 47% a principis del 2021.

Malgrat tot, resulta també rellevant una dada que apareix a la consulta de Public First, molt completa, perquè ha sotmès els enquestats a tota mena de qüestions relatives a l'estat de l'economia, les raons per les quals van votar en un sentit o en un altre, què n'esperaven, què opinen de com la classe política l'ha manegat, etc. Així, el sondeig reflecteix que del 51,9% dels ciutadans a favor del Brexit fa set anys (17.410.742 vots), més del 70% encara repetiria la seva decisió (la majoria tenen més de 45 anys), mentre que només el 16% la canviaria, sumant-se al 48,1% (16.141.241 sufragis).

Cargando
No hay anuncios

Dades objectives

Fins i tot les dades més objectives, com ara que el Brexit ha contribuït a malmetre l'economia britànica –per la devaluació de la lliura al 10%, per l'augment de la burocràcia a l'hora de negociar amb la UE i per la manca de mà d'obra– no sembla un argument de pes per convèncer més gent de l'error de la decisió.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, si es repetís la participació, que va ser del 72,2%, el 16% que indica que canviaria el seu vot seria més que suficient per atorgar als remainers una folgada victòria. Aquest 16%, però, és la forquilla més baixa de les enquestes. El 20% encara suposaria un més gran victòria, perquè s'hi afegirien 3.482.148 nous vots al sí a la UE.

Cargando
No hay anuncios

Amb tot, el Brexit continua sent un tema polèmic en la política britànica i, malgrat les enquestes, és molt improbable que hi hagi un nou referèndum abans de pràcticament deu anys: el Partit Conservador no el promourà mai; el laborista no vol obrir una caixa de trons que es presta a tota mena de populismes i que l'acusin de trair "la voluntat del poble", i els liberaldemòcrates hi intenten passar de puntetes, almenys ara.

Una economia a punt d'entrar en recessió, una bomba de rellotgeria hipotecària amenaçant amb escanyar milions de propietaris els mesos vinents, una inflació nominal del 8,7% i dels aliments superior al 18% fa que qualsevol escenari polític sigui possible. Fins i tot la irrupció d'un partit populista, com l'UKIP o el Reform Party, que tradicionalment no tindrien possibilitats per les característiques del sistema electoral, però que un canvi en el missatge sobre el Brexit com un afer tancat dels tradicionals partits podria provocar una reacció encara més extremista.