Reunió històrica: Trump es troba amb el president de Síria després d'anunciar la fi de les sancions

BeirutEl president dels Estats Units, Donald Trump, s'ha reunit aquest dimecres amb el president interí de Síria, Ahmed al-Sharaa, durant més de mitja hora després que ahir anunciés l'aixecament de totes les sancions al nou govern de Damasc per donar-li "una oportunitat per créixer". Sobre les catifes infinites del Palau Reial de Riad, teixides a mà amb motius geomètrics que evoquen la solemnitat del poder, Trump i Al-Sharaa, acompanyats del príncep hereu i líder de facto de l'Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman, han posat junts per a la premsa en una imatge molt estudiada i carregada de simbolisme.

Trump mostrava un somriure ampli i les mans obertes en un gest d'acolliment; Bin Salman duia la seva vestimenta blanca impecable coberta per una túnica marró lleugera, amb expressió continguda, en un intent per exercir de mediador en un moment de redefinició de les aliances al Pròxim Orient. Al-Sharaa, l'home que durant anys va liderar la insurgència islamista a Síria, lluïa un vestit fosc i una corbata sòbria que el presentaven com a cap d'estat i nou actor en el joc polític de la regió.

L'escena s'ha produït durant el segon dia de la visita de Trump a l'Aràbia Saudita, després que, durant la seva intervenció al Future Investment Forum del dia anterior, anunciés l'aixecament de les sancions a Síria i declarés l'inici d'“un nou capítol ple d'oportunitats”. No va fer mencions explícites al passat d'Ahmed al-Sharaa com a líder de Hayat Tahrir al-Sham (HTS), l'exfilial siriana d'Al-Qaida, ni al paper dels Estats Units en anys de bombardejos i sancions, però va deixar clar que el pragmatisme es torna a imposar sobre els antics principis.

Acostament a Israel

Aquest gest simbòlic, però, no arriba sense exigències. Washington espera del nou lideratge sirià avenços concrets cap a la normalització amb Israel i una cooperació més gran en matèria de seguretat. A la reunió, amb la presència de Bin Salman i la participació telemàtica del president turc, Recep Tayyip Erdogan, Trump ha dit a Al-Sharaa que tenia “una oportunitat històrica” per transformar el seu país i l'ha instat a sumar-se al marc dels Acords d'Abraham. També li ha demanat assumir el control dels centres de detenció de l'Estat Islàmic al nord-est de Síria, deportar combatents palestins i col·laborar en la prevenció d'un nou auge jihadista.

Al-Sharaa, que es va reunir amb Emmanuel Macron a París el mes passat, ha agraït l'aixecament de les sancions i ha subratllat que el seu país busca atraure inversió estrangera, recuperar serveis bàsics i reintegrar-se al circuit econòmic regional. En declaracions recollides per mitjans àrabs, ha confirmat que Síria ha iniciat contactes indirectes amb Israel i ha expressat la seva disposició a “explorar amb seriositat” una via diplomàtica que redueixi tensions de dècades. "El nostre compromís és amb l'estabilitat de Síria i de la regió", ha assegurat, en un to que marca un gir davant del discurs intransigent d'etapes anteriors. Segons el congressista nord-americà Cory Mills, que s'hi va reunir dies abans de la cimera, Al-Sharaa estaria disposat a considerar una futura adhesió als Acords d'Abraham si es garanteixen certes condicions de seguretat al sud del país.

Tot i que ara com ara els moviments són cautelosos, el que s'ha projectat a Riad ha sigut la imatge d'un líder pragmàtic, que busca reposicionar-se com a interlocutor vàlid en un escenari regional travessat per noves aliances i per la fatiga de més d'una dècada de guerra.

Dubtes sobre els detalls

Tanmateix, més enllà dels gestos i les paraules, els reptes per a Síria continuen sent descomunals. La reconstrucció de ciutats senceres, el desminat d'àmplies regions rurals, el restabliment de serveis bàsics i la tornada dels milions de refugiats que van fugir durant més d'una dècada de conflicte conformen una llista de tasques que cap gest diplomàtic no pot resoldre immediatament.

Síria ha viscut sota les sancions dels Estats Units des de 1979, tot i que aquestes es van relaxar quan Damasc va col·laborar amb els Estats Units a la primera Guerra del Golf contra el règim de Saddam Hussein. La majoria de la població, que és molt jove, ha viscut sempre sota algun règim de sancions estatunidenques. No queda clar, però, com s'aixecaran les restriccions: algunes depenen només d'una ordre executiva del president, però d'altres que estan sota l'anomenada llei Cesar –pel fotògraf que va revelar desenes de milers d'imatges de les tortures a les presons del règim– necessiten un tràmit més complex.

Diverses organitzacions internacionals han advertit que l'aixecament de sancions ha d'anar acompanyat de garanties concretes en matèria de drets humans, justícia i transparència en l'ús de fons. A més, el passat d'Al-Sharaa genera recel en múltiples capitals occidentals, que demanen garanties que la transició siriana no derivarà en una nova forma d'autoritarisme. Ara com ara, el pragmatisme saudita i nord-americà sembla haver passat per alt aquest debat, i han centrat els esforços en la contenció de l'Iran i en l'obertura de nous mercats. De fet, en una conversa amb els periodistes que l'acompanyen a l'avió presidencial, Trump ha descrit el nou president sirià com "un tio jove, guapo i fort, amb un passat fort, molt fort; un lluitador".

La imatge de Riad quedarà com una fita diplomàtica difícil d'ignorar. Tres homes que durant anys van estar en costats oposats de l'equació siriana, ara aposten per una reconciliació tant política com econòmica. Mentre a Damasc els mitjans estatals parlaven d'una victòria històrica i a Washington els analistes debatien el cost moral de la decisió, milers de sirians continuaven esperant notícies més concretes sobre la seva tornada a casa, si hi haurà feina i si la pau serà real, aquesta vegada.

Acord amb Qatar

La cita a Riad forma part d'una gira més àmplia de Donald Trump pel Pròxim Orient, que busca reposicionar els Estats Units com a garant d'estabilitat i actor econòmic clau a la regió. Després de l'Aràbia Saudita, el president ha viatjat a Qatar. L'Aràbia Saudita ha desplegat tot el suport a Donald Trump, i s'espera que Doha segueixi el mateix camí. Tot i això, la seva visita al regne qatarià estarà marcada per un escàndol que creix a Washington: l'oposició demòcrata l'acusa d'haver rebut “el suborn estranger més gran de la història recent”, després d'acceptar un Boeing 747-8 de la família reial qatariana com a substitut temporal del seu avió oficial.

La reunió a Doha entre Trump i l'emir Tamim bin Hamad al-Thani ha servit perquè els EUA i Qatar hagin signat un acord d'intencions per a una "potencial inversió" de 38.000 milions de dòlars en defensa i seguretat marítima per al país del golf, segons ha informat la Casa Blanca. Aquest anunci se suma al d'aquest dimarts des de Riad, quan Washington va anunciar que l'Aràbia Saudita s'ha compromès a invertir 600.000 milions de dòlars als EUA, dels quals en destinarà 142.000 a "la compra d'armes més gran de la història".