Les maquinàries electorals de les dues forces que han definit durant dècades la política egípcia s'han imposat en les eleccions. Que el candidat del règim i el dels Germans Musulmans passin a la segona volta és el pitjor escenari possible, el més imprevist i el més imprevisible, però té una certa lògica. Els vots dels que van participar a la revolució o hi van donar suport s'ha dividit entre els altres i l'abstenció. Sumats, haurien guanyat.
Els resultats són molt amargs i votar en segona volta serà un dilema irresoluble per a molts, però és aquesta dada la que dóna peu a l'esperança. Suposen un retorn al passat i són alhora una aposta pel futur. Egipte no ha votat en clau religiosa, ha votat esgotat i en un context que resta legitimitat al procés: sota control militar, amb milers de detinguts i sense una nova Constitució. El consol és que una transició no es fa en divuit mesos i que la democràcia, sigui novella o veterana, és un compromís imperfecte aquí i allà. La revolució continua. Caldrà esperar uns anys.