Putin prem l’accelerador a Ucraïna i pren el pèl a Trump
El president rus aprofita la indecisió nord-americana per intensificar els atacs i dilatar les negociacions
MoscouVladímir Putin està convençut que pot guanyar la guerra a Ucraïna i no deixarà de lluitar fins que es vegi amb les millors cartes per asseure’s a negociar la pau. El president rus explota els dubtes de Donald Trump i augmenta els atacs aeris, mentre aplana el terreny per a una nova ofensiva aquest estiu al Donbàs. Mentrestant, la maquinària diplomàtica del Kremlin busca marcar els temps d’unes converses que ha convertit en un monòleg intimidatori.
A Kíiv temen que la reunió entre representants russos i ucraïnesos proposada per dilluns a Istanbul sigui un capítol més de l’estratègia dilatòria de Moscou, que mira de calmar l’ànsia pacificadora dels Estats Units, alhora que enterra qualsevol esperança d’acord sota les seves condicions invariables i inassumibles. El memoràndum que hi han de presentar els enviats de Putin es preveu que contingui les mateixes exigències de sempre per a un alto el foc: la no entrada d’Ucraïna a l’OTAN, l’aixecament de sancions i la protecció de la població russòfona.
En nom de la salvació dels russoparlants de l’est d’Ucraïna –les principals víctimes de la invasió russa–, en les últimes setmanes el Kremlin ha tornat a deixar clar en múltiples declaracions que no descansarà fins a dominar totalment les quatre regions que es va annexionar al setembre del 2022 fins a provocar la destitució de Volodímir Zelenski.
Ofensiva a l'estiu
La intel·ligència ucraïnesa espera una ofensiva russa a Donetsk aquest estiu, on fa gairebé un any que les tropes de Putin intenten conquerir les poblacions estratègiques de Pokrovsk i Kostiantínivka. Paral·lelament, Moscou amenaça les regions ucraïneses del nord, Sumi i Khàrkiv, on pretén crear una zona de seguretat per evitar noves incursions als territoris russos fronterers de Kursk i Bélgorod, al mateix temps que impedeix a les forces de Kíiv concentrar esforços al Donbàs.
L’escenari actual permet al Kremlin ser moderadament optimista. Rússia confia en la superioritat numèrica com a element clau. Malgrat el gran nombre de baixes en les operacions d’assalt, la xifra de nous voluntaris a les files russes, encara que pugui ser exagerada (60.000 al mes, segons Putin), continua sent bastant més alta que a les files ucraïneses (uns 25.000).
Moscou també busca rendibilitzar la permanent amenaça al cel. L’augment de la capacitat de producció de drons russos i les noves tàctiques per fer-los més difícils d’abatre estan extenuant les defenses aèries ucraïneses, poques i faltades de municions. Els drons i els míssils russos cada vegada provocaran més víctimes civils si Ucraïna no rep més artilleria defensiva.
Els bombardejos rècord dels últims dies han esperonat un nou toc d’atenció de Trump, que ha amenaçat Rússia amb “coses molt dolentes” si no para de “jugar amb foc”. Tot i això, el Kremlin no només no s’ha acoquinat, sinó que ha respost amb una barreja de burla i condescendència a l’enèsim ultimàtum del president nord-americà.
El Kremlin ridiculitza el magnat republicà
Diversos membres de l’entorn de Putin han atribuït la reacció de Trump a una “sobrecàrrega emocional” fruit dels nervis del procés de negociació, i l’han acusat de “no estar prou informat” dels suposats “atacs terroristes massius” d’Ucraïna. L’expresident Dmitri Medvédev, de l’ala més dura del Kremlin, ha arribat a gallejar amb l’espantall d’una Tercera Guerra Mundial, mentre que el principal propagandista de la televisió estatal, Vladímir Soloviov, s’ha adreçat al líder dels Estats Units dient-li: “Mira les tombes dels que van amenaçar Rússia”. Fins i tot s’hi ha atrevit el perfil oficial del canal de propaganda RT: “El missatge de Trump deixa poc marge a les males interpretacions… fins que demà al matí publiqui el contrari”.
La passivitat erràtica del president nord-americà és benzina per a Putin, que li té la mida presa. Trump no gosa endurir les sancions a Rússia, malgrat la pressió de Zelenski i dels líders europeus, amb l’argument que és “a punt” d’arrencar-los un acord i no el vol “arruïnar” fent-los enfadar. “D’aquí a dues setmanes us diré si Putin m’està prenent el pèl o no. Si és així, respondrem de manera diferent”, advertia aquest dimecres Trump. Però és que el 27 d’abril va dir el mateix i el 19 de maig hi va tornar, sense que, des d’aleshores, el president rus hagi mostrat cap indici de voler aturar els combats.
Zelenski té motius per desesperar-se quan veu que el Kremlin utilitza les converses de pau com un mecanisme de distracció, que els bombardejos s’intensifiquen i que amb prou feines el front resisteix. I, mentrestant, la peculiar equidistància de Trump consisteix en no rearmar Ucraïna amb cara i ulls ni tampoc pressionar Rússia perquè abandoni les armes, els dos únics escenaris que podrien preocupar Putin.
En canvi, si el president nord-americà acaba abandonant la mediació i el suport a Ucraïna, o si es convenç que Kíiv té les de perdre i l’arrossega a negociar pràcticament una capitulació, Putin només hi pot guanyar. Tan sols li quedarà fer creure a Trump que, a sobre, ha estat culpa de Zelenski, i que Rússia i els Estats Units poden tornar al business as usual perquè, al cap i a la fi, cap dels dos hi pot fer més.