Pietro Parolin, el cardenal mediador que podria posar d'acord conservadors i progressistes
La gestió del 'cas Becciu', el cardenal defenestrat pel papa, podria acabar esquitxant l’excap de la diplomàcia vaticana
RomaPietro Parolin ha estat fins ara considerat el gran favorit per succeir el papa Francesc i el candidat amb capacitat per mediar entre els sectors més conservadors i els més progressistes. Designat pel papa Francesc com a secretari d’Estat del Vaticà el 2013, va rebre el birret cardenalici un any més tard. A la pràctica, era més aviat el primer ministre de Francesc. Diplomàtic hàbil i discret, el seu paper va ser clau en l’històric acord amb la Xina, l’any 2018, que permetia el nomenament conjunt de bisbes després que Pequín trenqués relacions amb la Santa Seu el 1951.
Fill d’un ferreter i d’una mestra, Parolin va néixer fa 70 anys a la petita localitat de Vicenza, al nord d’Itàlia. Als 14 anys va ingressar al seminari, però amb sis ja jugava a dir missa des del balcó de casa seva. Amb 25 anys va ser ordenat sacerdot, i tres anys més tard va entrar a l’Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, on va començar la seva carrera dins la cúria romana, el govern central de l'Església catòlica.
El 1986 va entrar al servei diplomàtic de la Santa Seu i va treballar a Nigèria, Mèxic i Israel, entre altres destins. Aquests anys intensos el van portar, per exemple, a formar part de la delegació vaticana enviada el 1993 a una Ruanda devastada per la guerra civil. El papa Benet XVI el va nomenar nunci apostòlic, una mena d'ambaixador, a la Veneçuela d’Hugo Chávez, on va desenvolupar un gran coneixement de l'Església i la realitat llatinoamericana. Va ser llavors quan Bergoglio el va cridar de nou a Roma.
Durant aquests dotze anys convulsos ha hagut de mediar, sense èxit, entre Rússia i Ucraïna, i fer equilibris per mantenir les fràgils relacions diplomàtiques amb els Estats Units durant el primer mandat de Donald Trump. Una de les seves últimes trobades va ser amb el número dos de la Casa Blanca, J.D. Vance, que va visitar el Vaticà per Setmana Santa i va ser rebut pel pontífex poc abans de pronunciar el seu últim urbi et orbi.
Parolin no és bergoglià, sinó més aviat un reformista moderat
Malgrat haver estat elegit pel papa Francesc, Parolin no és exactament un bergoglià, tot i que sempre ha mantingut una lleialtat impecable cap al pontífex argentí. És considerat un progressista moderat, però en el passat s'havia mostrat crític amb la benedicció de parelles homosexuals, una reforma que va patir el rebuig de tots els bisbes africans en bloc. “L’Església ha d’estar oberta i atenta als signes dels temps, però també ha de ser fidel a l’Evangeli”, va afirmar per intentar esquivar la polèmica. Va ser menys subtil quan va qualificar de “derrota per a la humanitat” el referèndum que el 2015 va legalitzar el matrimoni homosexual a Irlanda.
És precisament gràcies a aquesta doble dimensió, reformista però sense allunyar-se gaire de l'ortodòxia catòlica –una de les crítiques més habituals cap a Francesc–, el que fa guanyar força a la candidatura de Parolin com a futur bisbe de Roma. A més, és un home conegut per tothom dins del col·legi cardenalici, i ell mateix coneix la gran majoria dels electors. Conèixer els membres del col·legi cardenalici és especialment important en un conclave que serà el més nombrós (133 electors) i heterogeni (71 països) que es recorda. També serà un dels més dividits, amb cardenals enfrontats que, tard o d'hora, hauran d'arribar a compromisos per arribar als 89 vots necessaris per triar el pròxim papa. Parolin sembla l'única opció acceptable per a la majoria, però la gestió del cas Becciu podria perjudicar-lo.
El cardenal sard va ser condemnat per corrupció i malversació de fons de la Secretaria d’Estat, que en aquell moment dirigia Parolin i on Becciu actuava com a número dos. El 2020, el papa Francesc el va obligar a dimitir com a prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants i a renunciar als seus drets cardenalicis, entre els quals hi havia el de participar en un futur conclave. Tot i això, Becciu insistia que aquella decisió mai no s’havia formalitzat legalment, i assegurava que el papa l’havia perdonat.
Per evitar futures impugnacions del conclave, els purpurats havien optat per permetre que Becciu assistís a les congregacions generals, però el seu nom no figurava entre els electors. No obstant això, segons diversos mitjans italians, va ser el mateix Parolin qui, per sorpresa, va presentar dues cartes mecanografiades i signades per Francesc fins llavors desconegudes —l'última, signada l'endemà de sortir de l'hospital–, en què el Papa exigia explícitament l’exclusió de Becciu del conclave. Un gir de guió inesperat que ha fet miques les aspiracions de Becciu, però que posa en qüestió les qualitats diplomàtiques del fins ara favorit per ocupar el tron de Sant Pere.