Internacional18/03/2023

Ordre internacional d'arrest contra Vladímir Putin

El Tribunal de la Haia acusa el president de crims de guerra pel segrest i la deportació de nens ucraïnesos a Rússia

BarcelonaEl Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia, ha emès aquest divendres una ordre de detenció contra el president rus, Vladímir Putin, acusant-lo de ser responsable de crims de guerra comesos a Ucraïna. Malgrat les nombroses proves en contra, Moscou les ha negat reiteradament. El TPI considera que Putin és responsable de deportació il·legal de nens i del seu trasllat il·legal del territori d'Ucraïna al de la Federació Russa. Pels mateixos delictes també ha dictat ordre d'arrest contra Maria Alekseievna Lvova-Belova, comissionada per als Drets del Nen a l'Oficina del President de la Federació de Rússia. El govern de Kíiv ha posat xifra a les deportacions, i ha calculat que uns 16.000 nens n'han sigut víctimes. A darrera hora d'aquest divendres, els Estats Units han donat suport a la iniciativa de La Haia.

L'ordre del Tribunal de la Haia arriba només 72 hores abans que el president Xi Jinping aterri a Moscou, en el que és el primer viatge del líder xinès a Rússia des de l'inici de la invasió il·legal, i en el que constitueix una mostra del seu suport incondicional al Kremlin, a esquena de la legalitat internacional. La Xina, però, no és signatari del tractat de les Nacions Unides (Estatut de Roma) pel qual es va crear el TPI i el tribunal no hi té, tampoc, cap jurisdicció.

Cargando
No hay anuncios

Però molt probablement Putin mai no serà arrestat. Tampoc Lvova-Belova. Rússia no reconeix la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional. De fet, en resposta a l'ordre de detenció contra el president de la Federació Russa, una portaveu del ministeri d'Afers Estrangers ha assegurat a primera hora de la tarda que, tot plegat, no té "cap importància". "Les decisions del Tribunal Penal no tenen cap significat per al nostre país, tampoc des del punt de vista jurídic", ha dit Maria Zakharova a través del seu canal de Telegram. "Rússia no és part de l'Estatut de Roma del Tribunal Penal". En el mateix sentit s'ha expressat el portaveu del Kremlin, Dimitri Peskov: "Rússia, juntament amb molts estats més, no reconeix la jurisdicció d'aquest tribunal i, per tant, qualsevol decisió d'aquesta mena per a Rússia és nul·la des del punt de vista jurídic". El TPI no té cap poder real per exercir la seva autoritat fora dels territoris dels països que no el reconeixen.

Amb tot, Karim Ahmad Khan, fiscal del TPI, ha assegurat en declaracions a la BBC que aquells que creuen que poden "cometre un crim durant el dia i dormir tranquils per la nit, potser haurien de fer un cop d'ull a la història". Es referia així a les detencions de Slobodan Milosevic, el líder serbi jutjat per crims de guerra a Croàcia, Bòsnia i Kosovo, que va acabar sent condemnat a la Haia, o Ratko Mladic, acusat de la massacre de Srebrenica, també jutjat al TPI. O també el liberià Charles Taylor, o el ruandès Félicien Kabuga, que va ser detingut el 2020.

Responsable a títol individual

D'acord amb el comunicat del Tribunal, Vladímir Putin "és presumptament responsable del crim de guerra de deportació il·legal de població (nens) i del de trasllat il·legal de població (nens) de les zones ocupades d'Ucraïna a la Federació Russa". Els crims s'haurien comès en el territori ocupat il·legalment de la república d'Ucraïna "almenys des del 24 de febrer del 2022". El mateix Tribunal considera que "hi ha motius raonables per creure que Putin és responsable penalment a títol individual dels crims esmentats, per haver comès els actes directament o conjuntament amb altres i/o a través d'altres, i per no haver exercit un control adequat sobre els subordinats civils i militars que van cometre els actes o van permetre que es cometessin".

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a Lvova-Belova, "és presumptament responsable del crim de guerra de deportació il·legal de població (nens) i del de trasllat il·legal de població (nens)". En altres termes, pels mateixos crims del president rus.

Tot i que inicialment l'emissió de les ordres del TPI són secretes, per tal de protegir víctimes i testimonis i també per salvaguardar les investigacions, "tenint en compte que les conductes objecte de la present situació són suposadament continuades, i que el coneixement públic de les ordres pot contribuir a evitar que se segueixin cometent delictes", la sala segona del Tribunal ha cregut d'interès divulgar públicament l'existència de les ordres, dictades en virtut de les sol·licituds presentades per la Fiscalia el 22 de febrer del 2023.

El fiscal general d'Ucraïna ha celebrat la "històrica" ordre de detenció de Putin. "El món ha rebut un senyal que el règim rus és criminal i que els seus dirigents i sequaços hauran de retre comptes", ha dit, Andri Kostin en un comunicat a les xarxes socials. "És una decisió històrica per a Ucraïna i per a tot el sistema de dret internacional".

Cargando
No hay anuncios

Altres delictes

Encara que el TPI només parla de deportacions de nens en la seva ordre de detenció per justificar-la, la Comissió d'Investigació de les Nacions Unides sobre Ucraïna considera que l'exèrcit rus ha dut a terme, presumptament, altres crims de guerra. Segons l'ONU, a més de violacions, assassinats i tortures "generalitzats", Moscou podria ser responsable de "crims contra la humanitat" encara més greus, en particular l'onada d'atacs russos contra la infraestructura energètica d'Ucraïna, que va començar l'octubre passat.

Cargando
No hay anuncios

Tanmateix, en diverses zones d'Ucraïna ocupades i posteriorment alliberades per les tropes de Volodímir Zelenski s'han trobat fosses comunes amb cadàvers de civils als quals s'havia torturat. L'abril de l'any passat se'n van trobar més de 400 a Butxa, ciutat situada als afores de Kíiv. Al setembre es van trobar 450 cadàvers –la majoria de civils– en fosses comunes d'Izium, a la regió de Khàrkiv.

El president Volodímir Zelenski ha declarat que les tropes russes podrien haver comès més de 400 crims de guerra a la regió de Kherson mentre va estar sota l'ocupació, de març a novembre. El març de l'any passat, les forces russes també van dur a terme un atac aeri contra el teatre de Mariúpol, que s'utilitzava com a refugi per a nens. I un hospital, a la mateixa ciutat, també va ser atacat el mateix mes. Les proves gràfiques i els documents recollits demostren un acarnissament brutal contra població indefensa.

Milton Meza Rivas, especialista en dret internacional i professor de la UB
  • Quin és el valor jurídic de l’ordre de detenció?<p>El TPI considera que els dos subjectes que figuren a les ordres d’arrest, Putin i l’altra persona, són presumptes autors de tipus penals establerts a l’Estatut de Roma [pel qual es crea el TPI], als articles 5 i següents. I, d’acord amb això, el que ha ordenat és el que es coneix com una detenció provisional, d’urgència, fins a la sol·licitud de lliurament. Si fossin detinguts, el TPI tindria seixanta dies per sol·licitar-la. Si no ho fes, l’estat que els hagués detingut, de manera unilateral, els podria alliberar amb determinades mesures.&nbsp;</p>
  • Però sabem que no seran detinguts. Per tant, quin és el valor polític de l’ordre?<p>Ningú no els detindrà . I és una conseqüència d'una lògica de xoc de fa anys entre el dret internacional i les relacions internacionals. I la política juga un paper d’element conductor entre el cos normatiu internacional i la validesa del marc jurídic en unes dinàmiques de poder que no només passen pels diners o les armes en l’ordre global actual. Això és així. I és una lluita d’anys. Al final, és una lògica de poder de les relacions internacionals, paraigua de tot el desastre d’Ucraïna, en què els Estats Units tenen els seus interessos, l’OTAN també, la UE s’empassa el gripau de tota la realitat del veí del costat i la Xina busca els seus objectius, molt clars i que no passen per una guerra tradicional o convencional.</p>
  • Llavors, per a què l’ordre, doncs? <p>El terreny de les possibilitats és un univers molt ampli i tot és factible. Però jo pensaria que entrarem en una dinàmica molt interessant des del punt de vista polític, en què els estats compromesos amb el TPI hauran de moure peça i intensificar l’estratègia per aconseguir que la detenció ordenada es porti a terme. Perquè, si no, es juguen tota una lluita d’anys per aconseguir establir un TPI permanent. Al final, el patró interessant serà veure com mouran fitxa aquests estats. O serà la crònica d’una mort anunciada, la del TPI.</p>