Omissió i negligència? L'exèrcit brasiler, en el punt de mira pel cop bolsonarista
Algunes informacions apunten que hi havia un alt percentatge de parents de militars entre els manifestants
Sao Paulo“Els acampaments que hi ha davant dels quarters militars funcionen com una incubadora de terroristes”. El ministre de Justícia, Flávio Dino, que conforma el nucli dur del govern de Lula, portava, des que va assumir el càrrec a principis de mes, pressionant el seu homòleg de Defensa, José Múcio Monteiro (un polític conservador de la vella guàrdia), perquè obligués l’exèrcit a desmantellar els focus de protesta situats dins de zones militars.
La inacció de les forces armades durant els dos últims mesos de govern Bolsonaro, però principalment els dies previs a l’assalt als tres poders ja sota l'administració Lula, ha col·locat els alts càrrecs militars al centre de la diana de l’opinió pública. Se’ls acusa d’omissió i negligència perquè no van informar que l’acampament a Brasília havia augmentat per tres el nombre de participants. “No s’han complert deures constitucionals”, ha avisat Dino.
El diari O Globo assenyalava aquest dilluns que un dels motius per a la no actuació de les forces armades amb els bolsonaristes acampats es justifica per “corporativisme”: per l’alt percentatge de parents de militars i de militars a la reserva entre els manifestants. Assessors de Lula relaten que, durant el triple assalt de diumenge, el president estava enfurismat amb el ministre de Defensa, amb qui va mantenir contacte permanent. Entenia que les paraules de Múcio Monteiro, que havia qualificat com a “democràtics” els acampaments i havia explicat que hi tenia parents, havien transmès una idea de falta de contundència per part de l'executiu.
Hostils al retorn de Lula
Tot i el preceptiu canvi en el comandament de les forces armades, l’intent de cop d’estat ha mostrat que el nou executiu no només no té cap mena de control, sinó que no troba empatia en un dels organismes de l’estat més hostils a la tornada de Lula al poder. Durant els últims quatre anys, les forces armades han estat un dels tres grans pilars que han donat suport al govern de Jair Bolsonaro (que era capità a la reserva) al costat dels grans terratinents i les Esglésies evangèliques ultraconservadores.
Els onze ministres militars que va arribar a tenir l’executiu d’extrema dreta eren la punta de l’iceberg, perquè es calcula que 6.200 més, en actiu o la reserva, van ser col·locats estratègicament per ocupar càrrecs civils a l’administració federal i es van mantenir fidels al president fins a l'últim dia.
Aquesta presència nodrida va ser instrumentalitzada per Bolsonaro per escenificar, al llarg de la legislatura, que comptava amb el suport implícit de les forces armades que avalaven totes les decisions preses, per molt polèmiques que fossin. En aquesta línia, és molt significatiu que un general es fes càrrec del ministeri de Sanitat en el pitjor moment de la pandèmia, quan Bolsonaro predicava la fi de l’aïllament social, defensava l’ús de la cloroquina (malgrat la ineficiència comprovada contra el covid-19), boicotejava la vacunació i volia arribar a la immunitat de ramat, fet que va provocar 695.000 morts a la fi del seu mandat.
El procés de desbolsonarització posat en marxa a tota velocitat pel govern de Lula da Silva és, també, un procés de desmilitarització de la maquinària pública, que estava requerint, almenys fins als aldarulls de diumenge, molta mà esquerra.
