Nova carrera espacial: Trump vol arribar a la Lluna abans que la Xina

BarcelonaEl govern de Donald Trump ha retallat un 24,3% el pressupost de la NASA per al pròxim any i ha reorientat totalment l'estratègia del programa espacial nord-americà. La nova prioritat és "arribar a la Lluna abans que la Xina i posar un nord-americà a Mart", una menció explícita que confirma oficialment (i de forma molt poc diplomàtica) el que era un secret de domini públic: la nova carrera espacial entre els Estats Units i la Xina. Ni tan sols el president J.F. Kennedy va dir mai oficialment que l'objectiu de les missions Apol·lo fos vèncer la Unió Soviètica, però Donald Trump no té pèls a la llengua. I tampoc no té gens d'interès científic en l'espai. El seu pressupost, de fet, fa una retallada dràstica en els programes de recerca espacial i en els de recerca planetària, com els que investigaven la crisi climàtica. La NASA fixa el rumb cap a Mart, tal com demanava Elon Musk, que ha orientat cap aquí la seva empresa Space X. Abans, però, cal arribar a la Lluna només per vèncer Xi Jinping.

"Ja veurem si ho aconsegueix, perquè la Xina ha anunciat que portarà astronautes a la Lluna el 2030, i si la Xina diu el 2030 és perquè serà el 2030, mentre que hi ha encara massa incògnites a resoldre" en el programa Artemis de la NASA, apunta l'enginyer especialista en la carrera espacial Rafael Clemente, autor del llibre Más allá de la Tierra. Les incògnites que podrien retardar la missió lunar nord-americana tenen a veure també amb Elon Musk, ja que el seu coet Starship és clau per a aquestes missions i hi ha molts dubtes que pugui estar a punt a temps.

El pressupost presentat per Trump preveu destinar 7.000 milions al programa lunar i 1.000 milions més a "noves inversions focalitzades en Mart". Per aconseguir-los retallarà diverses partides, començant per 2.275 milions dels programes de recerca científica espacial, i traurà també 1.161 milions als programes d'observació i recerca planetària, com els que estudiaven l'emergència climàtica.

Es mantindran així les missions Artemis II –prevista per a l'any que ve per portar una tripulació fins a l'òrbita lunar i tornar– i Artemis III, que posaria de nou un ésser humà a la superfície de la Lluna (la proposta de Trump, al contrari de l'anterior, no especifica si serà home o dona i, òbviament, en la seva línia contra les polítiques de diversitat no preveu que inclogui, com sí que s'esperava abans, el primer o primera afroamericà). Després d'aquestes dues missions, s'abandonarà completament el programa lunar per centrar-se en anar a Mart. I per això l'enorme coet SLS i la càpsula Orion, construïts per la NASA per a les missions Artemis, es desmantellaran un cop s'hagi aconseguit arribar a la Lluna.

També preveu estalviar 879 milions amb el desmantellament de la SLS, l'Orion i el Gateway. "El coet SLS s'hauria d'haver cancel·lat fa anys perquè era un dinosaure, ha sortit massa car (uns 4.000 milions cada coet) i fa servir peces reutilitzables per a un coet que és descartable", explica Clemente, "però ara ja no té sentit cancel·lar-lo perquè no hi ha alternativa".

L'ESA "encara no entra en pànic"

També es cancel·la la construcció de la Gateway, que havia de ser una estació espacial en l'òrbita de la Lluna per donar continuïtat a l'exploració lunar. I això deixa en l'estacada socis com l'Agència Espacial Europea (ESA), que ja té construïts diversos mòduls per a aquesta estació. La NASA proposa reubicar aquests mòduls en altres de les seves missions, però això no ha tranquil·litzat els directius de l'ESA, que ja han anunciat que faran una "avaluació amb tots els estats membres de les possibles accions i els escenaris alternatius per als programes de l'ESA afectats" per aquesta dràstica retallada de Trump a la NASA.

"El missatge d'aquests dies és que encara no és el moment d'entrar en pànic", explica a l'ARA l'investigador de l'INTA-CSIC i responsable de diversos instruments que participen en missions de la NASA, José Antonio Rodríguez Manfredi. L'agència europea, diu, té encara l'esperança que el Congrés aturi alguna d'aquestes retallades, ja que la proposta de pressupost de Trump ha de rebre la validació del Capitoli. També necessita llum verda del Congrés el nomenament del nou administrador de la NASA, el multimilionari Jared Isaacman. Però la submissió que han demostrat fins ara els congressistes i senadors de la majoria republicana no és un bon auguri.

"Amb aquest pressupost s'està carregant la NASA", diu Rodríguez Manfredi, i recorda que en aquestes primeres setmanes de Trump ja hi ha hagut "molts acomiadaments" en l'agència nord-americana, dins de les retallades de personal dirigides per Elon Musk i sobretot pel que fa a les polítiques de diversitat i inclusió. "Missions com el Perseverance (el rover que està explorant Mart) han hagut de reduir personal", explica. Ara, el nou pressupost de la NASA també elimina la missió prevista per anar fins a Mart a buscar les mostres que el Perseverance ha anat recollint en els últims dos anys, una missió en la qual també participava l'ESA i per a la qual també estava produint components. Però els tubs de mostres del Perseverance no haurien de quedar abandonats en la terra vermella de Mart: la Casa Blanca preveu que alguna empresa del sector privat assumeixi aquesta missió.

Tot plegat porta alguns experts a preguntar-se si l'ESA podria oferir a la Xina el material que ha desenvolupat per a la NASA i que ara Washington no vol. "Sobre el paper aquesta alternativa existeix, i en aquestes últimes setmanes hi ha hagut un apropament entre Europa i la Xina en diversos àmbits, però no crec que es faci perquè estratègicament és massa arriscat, la reacció dels Estats Units podria ser desmesurada", opina Rodríguez Manfredi.