Migracions
Internacional21/06/2023

"No és veritat que els guardacostes grecs intentessin ajudar"

Testimonis dels supervivents i les ONG qüestionen la versió oficial d'Atenes

Kalamata (Grècia)S.A. és d'origen pakistanès i acaba d'arribar a Kalamata procedent de Barcelona, on treballa com a taxista. El seu germà, de 18 anys, viatjava en el vaixell pesquer que dimecres es va enfonsar prop de la costa grega, en el que avui l'ONU ha confirmat com el pitjor desastre al Mediterrani de les últimes dècades, amb més de 500 morts. No està entre els 104 supervivents, però encara no sap si el cadàver del seu germà és un dels 78 que s'han pogut recuperar. Diu que ni tan sols sabia que el noi havia embarcat rumb a Europa. A través d'una tanca ha pogut parlar amb alguns dels supervivents i recollir el seu testimoni de la tragèdia: "Són paisans meus i m'expliquen que quatre embarcacions gregues es van limitar a tirar-los ampolles d'aigua: no és veritat que les autoritats intentessin ajudar; no fins que es van enfonsar. És culpa seva", denuncia. De fet, els supervivents els va rescatar un iot de luxe amb bandera mexicana que estava a la zona.

Altres supervivents expliquen el mateix relat. Dijous a la nit, l'Ahmad, un sirià que viu a la Gran Bretanya, va tenir la sort de trobar el seu cosí amb vida. Sense que la policia se n'adonés, va poder parlar una estona amb ell a través d'una escletxa de la porta del pavelló on les autoritats havien traslladat els rescatats. L'Ahmad explica que quan se'ls fa preguntes genèriques sobre el viatge, els supervivents contesten, però eviten respondre detalls sobre el moment del naufragi: tenen por de tenir problemes amb la policia. Dijous al matí, durant la visita de l'ex primer ministre Alexis Tsipras, avui a l'oposició, i Kriton Arsenis, diputat d'esquerres, a Kalamata, alguns supervivents van qüestionar l'actuació dels guardacostes grecs. Encara hi ha massa preguntes sense resposta sobre aquest cos, amb un historial de vulneració dels drets humans demostrat.

Cargando
No hay anuncios

Reconstrucció dels fets

El vaixell va sortir el 9 de juny des de Tubruk (est de Líbia). Quatre dies després, a les 14.17 h, l'ONG Alarm Phone, que gestiona un telèfon d'emergència per als migrants en perill al mar, va rebre la primera trucada de socors des de l'embarcació. Una mica abans, un avió de Frontex havia vist el vaixell i comunicat la seva presència a les autoritats italianes i gregues. Durant els minuts següents a la primera trucada a Alarm Phone, també es fan trucades als serveis d'emergència grecs, italians i maltesos. Cap a les quatre de la tarda totes les autoritats tenien la posició exacta de l'embarcació. Al voltant de les sis de la tarda, un avió dels guardacostes grecs va sobrevolar el vaixell i va fer les fotografies que s'han publicat aquests dies, que evidenciaven que la situació era crítica. No obstant això, els guardacostes grecs no van intervenir.

Cargando
No hay anuncios

Les inconsistències de la versió oficial

En un primer moment, les autoritats gregues van assegurar que les persones a bord haurien rebutjat l'ajuda que els guardacostes els van oferir, per por que els retornessin cap a Líbia.

Cargando
No hay anuncios

"No hem tingut temps per investigar els fets, però ja podem dir que s'han produït diverses violacions al dret internacional i el dret marítim. S'ha vulnerat l'obligació de rescatar una embarcació que estava en perill evident", explica l'advocada Lorraine Leete, directora del Centre Legal Lesbos, una organització que dona assistència legal gratuïta a les persones que arriben per mar a l'illa grega. El rescat no és una opció sinó una obligació legal, però el portaveu dels guardacostes grecs, Nikolaos Alexiou, i el viceministre de Protecció Civil, Evangelos Tournas, han al·legat que els guardacostes no estan autoritzats a intervenir "si una embarcació no ho autoritza". I qui ho hauria d'autoritzar? En algunes de les fotografies aèries es veuen els nàufrags alçant les mans, probablement demanant auxili. Fins a quatre vaixells de guardacostes grecs són a pocs metres de l'embarcació que s'està a punt d'enfonsar.

I ara què?

Teòricament, els supervivents i els familiars dels morts podrien presentar una denúncia a la justícia grega. "El problema amb aquesta via és que s'hauria de denunciar persones o entitats concretes, no pots denunciar l'estat com a tal", explica Leete. El cas també es pot portar als tribunals internacionals, on sí que es pot denunciar estats concrets, Frontex o fins i tot la UE, però es presenta un altre inconvenient: "Només hi ha un termini de quatre mesos", explica l'advocada, que conclou: "Les pràctiques que es duen a terme a les fronteres gregues es poden considerar crims de lesa humanitat".