Eleccions a Israel
Internacional 31/10/2022

Netanyahu confia en la ultradreta per tornar a governar a Israel

El bloc dretà i religiós de l'ex primer ministre es disputa el poder amb el centrista i liberal Yair Lapid

P.J. Armengou
3 min
Una pancarta electoral del partit Likud d'Israel, que representa el seu líder i antic primer ministre Benjamin Netanyahu, s'exhibeix a sobre d'una parada de peix al mercat Mahane Yehuda de Jerusalem el 31 d'octubre de 2022, un dia abans de les eleccions generals de novembre.

JerusalemUna aliança de partits de dreta, ultradreta i religiosos, liderada per l'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, és la principal favorita a les eleccions parlamentàries a Israel, que se celebraran aquest dimarts. Seran les cinquenes eleccions en tres anys i mig. Netanyahu, que acaba de fer 73 anys, aspira a recuperar un càrrec que ja va ostentar durant quinze anys, i del qual es va veure apartat a causa dels diversos casos de corrupció oberts contra ell. La principal alternativa és l'actual primer ministre Yair Lapid, líder del centrista Yesh Atid i promotor del "govern del canvi", la coalició de vuit partits que l'any 2021 va expulsar Netanyahu del poder però que va caure un any després a causa de divisions internes.

Netanyahu compta, actualment, amb 29 escons a la Knesset (el Parlament israelià), però podria obtenir-ne 31, segons una enquesta del 28 d'octubre elaborada pel canal de televisió israelià Keshet 12. Els resultats serien insuficients per governar, ja que la majoria parlamentària se situa en 61 escons de 120, però això no és cap novetat a Israel, on sempre calen aliances per formar govern. Bibi, com s'anomena popularment a l'ex primer ministre, pactaria amb els partits ultraortodoxos Shas i Judaisme Unit de la Torà, a qui donen 8 i 7 escons, respectivament; però també amb el partit nacionalista i d'ultradreta Sionisme Religiós, que es presenta en coalició amb el grup antiàrab Otzma Yehudit (Poder Jueu). Aquestes dues formacions passarien de tenir 6 diputats a 14. Més del doble. Així, el bloc de Netanyahu assoliria uns 60 escons.

Auge de la ultradreta

El professor Moshe Hellinger, del departament d'estudis polítics de la Universitat Bar-Ilan, explica a l'ARA que l'ascens del partit Sionisme Religiós no es pot explicar sense la figura d'Itamar Ben Gvir, líder d'Otzma Yehudit, de tarannà racista, ultranacionalista i populista. "En el passat era considerat massa extremista, però ara és molt popular. Sembla que s'ha moderat i molts votants del Likud, religiosos haredites i fins i tot gent de centre, el votaran", afirma Hellinger. Aquesta aparent moderació, però, no ha evitat que Ben Gvir es presentés fa uns dies al barri àrab de Sheih Jarrah, a Jerusalem Est, exhibint una pistola i exigint que la policia disparés a manifestants palestins; o que proposi més mà dura amb la població àrab dins i fora d'Israel; o que lluiti per l'annexió total de Cisjordània, on viuen més de 2,8 milions de palestins.

"Molta gent pensa que només ell pot afrontar la violència àrab dins d'Israel. A més, en els últims anys molts ciutadans s'han tornat més nacionalistes, i idees que abans es consideraven il·legítimes ara són legítimes", afegeix Hellinger. El professor compara l'ascens de Ben Gvir al de Donald Trump o Jair Bolsonaro, per la barreja d'atenció mediàtica i populisme, i pel caràcter reaccionari dels seus votants. També considera que el mateix Netanyahu ha legitimat Ben Gvir: durant la campanya, Bibi ha ofert un ministeri a Ben Gvir, a qui abans criticava. Les apostes situen Ben Gvir al capdavant del ministeri de l'Interior, on, entre altres coses, voldria canviar "els protocols d'obertura de foc i protegir els soldats, que tenen lligades les mans davant els terroristes".

L'alternativa Lapid

El bloc de l'actual primer ministre Yapir Lapid, centrista, liberal i antic presentador de televisió, obtindria 56 escons, segons les enquestes. La seva coalició podria tornar a incloure partits de dretes, com el de l'actual ministre de defensa Benny Gantz, així com partits d'esquerres i l'islamista Ra'am. Amb tot, el fracàs del "govern del canvi" i la inclusió d'un partit àrab al govern és el principal llast de Lapid en aquests comicis. Si aconseguís convèncer la Llista Unida, un partit àrab que no s'ha sumat a cap bloc, Lapid podria empatar amb Netanyahu a 60 escons. Tanmateix, els partits àrabs estan molt dividits i podrien patir una important davallada, ja que s'espera una gran abstenció per part dels àrabs israelians. Un escenari molt igualat, complicat i obert a un dia de les eleccions.

stats