Morir pel fill: la mare d'un pres polític egipci fa vaga de fam per demanar-ne la llibertat

LondresQuè no faria una mare per un fill? Laila Soueif, de nacionalitat britànica i egípcia, està disposada fins i tot a perdre la vida. Aquesta professora de matemàtiques de 69 anys s'està morint en un hospital del centre de Londres a causa d'una vaga de fam de més de 240 dies per reclamar l'atenció sobre la situació d'Alaa Abdel Fattah, el seu fill, el pres polític més famós d'Egipte. Aquest bloguer, escriptor i activista pels drets humans roman tancat a la garjola pel règim del general Abdel Fattah al-Sisi, el colpista president del país.

Aquest dilluns la mare presentava un nivell de sucre en sang "críticament baix", i la seva família va informar que es nega a rebre tractament amb glucosa. "En resum, l'estem perdent i... no hi ha temps", va declarar la seva filla, Sanaa Seif, a la premsa britànica. I la mateixa dona, des del llit de l'hospital, va assegurar a la BBC que té un desig "apassionat" de viure, però que està disposada a tot. I va demanar, si li arriba l'hora, que es faci servir la seva mort "com a element de pressió per aconseguir l’alliberament de l’Alaa". "No permeteu que la meva mort sigui en va", va dir.

La setmana passada un informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU concloïa que Alaa Abdel Fattah està detingut il·legalment pel govern egipci i instava les autoritats del Caire a “prendre les mesures necessàries per resoldre la situació sense demora”. El primer ministre britànic, Keir Starmer, parlava per segona vegada el 22 de maig amb Al-Sisi perquè l'alliberés, però la trucada telefònica va caure en sac foradat.

Règim de ferro a Egipte

Durant la Primavera Àrab, aquest activista, egipci de naixement i britànic per la nacionalitat de la mare, va ser un dels rostres més significats del moviment iniciat el 25 de gener del 2011, que va tenir a la plaça Tahrir del Caire el seu epicentre simbòlic. El cop d'estat del general Abdel Fattah al-Sisi dos anys després (el juliol del 2013) va acabar amb la incipient democràcia al país, que per primer cop havia pogut elegir el president a les urnes el 2012 en la persona de Mohamed Mursi, el candidat islamista dels Germans Musulmans, moviment molt polaritzador.

Al-Sisi va començar el mandat amb una duríssima repressió –més de 3.000 morts i 19.000 empresonats– i un any després d'encapçalar la junta militar que dirigia el país va assumir la presidència oficialment, resultat d'unes eleccions molt més que qüestionades. Des d'aleshores, Egipte torna a viure sota un règim de ferro. I també des d'aleshores Alaa Abdel Fattah pateix aquest empresonament i una persecució política implacable.

De fet, l'activista ja havia estat víctima del règim egipci el 2006, després d’una primera detenció, de la qual va sortir sense càrrecs al cap de quaranta-cinc dies. El 2014, amb un historial compromès en la lluita pels drets humans i la llibertat, va ser empresonat per organitzar una protesta sense permís i condemnat el 2015 a cinc anys de presó. Va quedar en llibertat el març del 2019, però sis mesos després, coincidint amb noves protestes al país, va ser detingut novament sota acusacions molt vagues. Va ser condemnat a cinc anys per “difondre notícies falses”.

En concret, s'havia fet ressò en una publicació de Facebook de la mort d'un presoner polític víctima de tortures. El 2022 va iniciar una vaga de fam per denunciar les seves condicions de reclusió. La pena hauria d’haver finalitzat el setembre del 2024, però les autoritats egípcies s’han negat a excarcerar-lo, al·legant que no comptabilitzen el temps de detenció preventiva –dos anys– i que la seva sortida no està prevista fins al gener del 2027. Durant aquest període, ha patit aïllament, maltractaments i ha protagonitzat una llarga vaga de fam. Actualment, és a la presó de Wadi el-Natrun, al nord del Caire, sense les mínimes garanties ni accés a l'assistència consular britànica.

Pressió i raó d'estat

Va ser el 29 de setembre de l'any passat, quan el règim va decidir mantenir-lo a la presó, que la seva mare va iniciar una vaga de fam perquè les autoritats britàniques s'impliquessin en la sort d'un ciutadà del país i pressionessin Al-Sisi perquè l'alliberés. Durant mesos, Laila Soueif només va consumir te d'herbes, cafè negre i sals de rehidratació, fins a perdre la meitat de la massa corporal.

Hospitalitzada al febrer, va acceptar consumir 300 calories líquides l'endemà que el premier, Keir Starmer, demanés per primer cop al president Al-Sisi que alliberés l'activista. Però el 20 de maig Soueif va reprendre la vaga, ara completa, per denunciar que no s'havia fet cap progrés.

Des d'aleshores, i fins que ha tingut forces, s'ha plantat una hora al dia davant de Downing Street per recordar a Starmer la situació del fill. El premier va tornar a trucar al president Egipci el dia 22, tampoc sense cap èxit. Dijous passat Laila Soueif va ser ingressada al centre hospitalari St. Thomas, a tres-cents metres del Parlament.

Amics de la família reunits dilluns davant de l'hospital amb alguns parlamentaris han demanat al Foreign Office molta més pressió. I van recordar el pes del turisme britànic en els ingressos d'Egipte. Però el dictador Abdel Fattah al-Sisi és un aliat a la zona de la democràcia britànica, que no fa "tot el que podria" per alliberar Alaa Abdel Fattah, segons el parer del parlamentari John McDonnell, laborista, però de moment suspès de militància per díscol amb el govern de Keir Starmer.

La raó d'estat pesa molt més que la justícia. I pesa per a tothom. De fet, Espanya va signar amb Egipte, després d'una visita d'Al-Sisi a Madrid el febrer passat, uns acords en matèria d'immigració, cooperació al desenvolupament i també en l'àmbit econòmic i comercial, cosa que ha elevat la relació bilateral entre el Caire i Madrid al nivell d'associació estratègica.