Mor una segona nena per xarampió als Estats Units i el brot empitjora
La malaltia s'estén a altres estats més enllà de Texas i causa els primers morts en deu anys
BarcelonaLa mort d'una segona nena, de 8 anys, a causa del xarampió ha tornat a posar de manifest la gravetat del brot que va començar al gener en una comunitat religiosa de Texas que rebutja les vacunes. La mort de la nena se suma a la d'una altra al febrer: són les primeres morts per xarampió als Estats Units des de fa deu anys.
El virus, altament contagiós, s'està estenent a l’oest de Texas i als estats veïns d'Oklahoma i de Kansas i afecta sobretot els nens no vacunats. L'anatomia més petita dels infants i la seva incapacitat per expressar clarament els símptomes els fa més vulnerables, tal com explica la doctora Lara Johnson, directora mèdica de la cadena d'hospitals Covenant de la zona al New York Times.
Els Estats Units van declarar el virus del xarampió erradicat l’any 2000, però a causa del creixent moviment antivacunes, els brots no han parat els últims anys. Fins ara, aquest 2025 s'han registrat més de 630 casos de xarampió arreu del país, una xifra que representa més del doble dels 285 casos de l’any passat, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC). Tot i que el 2019 es van registrar 1.274 casos de xarampió, no hi ha hagut un altre brot tan gran com el d’ara des dels anys noranta.
A Texas, es preveu que el brot persisteixi durant un any, segons han dit les autoritats sanitàries. Altres estats com Nou Mèxic, Ohio i Nova Jersey també han reportat casos de xarampió, però encara no s'ha establert si estan connectats amb el brot de Texas.
La vacuna és la manera de combatre el virus
Quan una persona es contagia del virus del xarampió, els metges tenen poc control sobre la infecció: no hi ha cap antiviral per aturar la propagació del virus al cos. Per aquest motiu, els experts insisteixen que les persones es vacunin. La vacuna s’administra en dues dosis i és eficaç en un 97% dels casos, reduint significativament la gravetat de la infecció.
Nou de cada deu persones no vacunades que s'exposen al virus el contrauen i poden propagar-lo, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El xarampió és tan contagiós perquè no necessita contacte directe entre persones. El virus pot quedar suspès a l'aire fins a dues hores després que una persona infectada hagi abandonat l'espai, i pot entrar al cos a través del nas, la boca o fregant-se els ulls.
Els símptomes més comuns són la febre, les erupcions vermelles a la pell i la tos. En la majoria dels casos de nens vacunats, els símptomes desapareixen sols en unes setmanes. No obstant això, en els no vacunats les possibilitats de tenir complicacions greus com la pneumònia, la inflamació del teixit cerebral -que pot causar danys permanents com ceguesa i sordesa- i la mort augmenten considerablement.
A més, el xarampió provoca el que els investigadors anomenen “amnèsia immune”: el cos oblida com es va defensar d’altres malalties a les quals ja es va exposar, cosa que deixa l'infant més vulnerable a altres infeccions durant mesos i anys.
Vitamina A i oli de bacallà com a solucions
El secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., escèptic de les vacunes, va assistir al funeral de la segona nena morta per xarampió. “La manera més eficaç de prevenir la propagació del xarampió és la vacuna”, va dir a X, un gest que no s'havia vist fins ara des del començament del brot. Tot i això, encara no recomana la vacunació universal allà on el virus no ha arribat.
Kennedy, que ha rebut fortes crítiques per la gestió del brot, ha promogut la ingesta de vitamina A i oli de fetge de bacallà com a remeis contra el virus. Aquesta pràctica ha comportat que els pacients ingerissin nivells tòxics de vitamina A i que retardessin l'atenció crítica, segons han dit a la premsa estatunidenca alguns metges de Texas. A més, Kennedy ha ordenat una nova investigació sobre si la vacuna causa autisme, una afirmació que ja ha desmentit en múltiples ocasions la comunitat científica.