Internacional13/04/2022

Mélenchon, el president que haurien triat els territoris d'ultramar francesos

El malestar social a les illes ultramarines dispara el suport a l'esquerra radical i fa caure la popularitat de Macron

ParísSi fos pels habitants de les illes de Martinica, Guadalupe i la Guaiana, territoris francesos d’ultramar, el nou president del país seria el líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. El candidat del partit considerat d’esquerra radical va quedar tercer a la primera volta de l’elecció presidencial de França celebrada diumenge amb gairebé un 21% dels vots, però en alguns dels territoris d’ultramar Mélenchon es va emportar més de la meitat dels vots. De fet, si fos pels ciutadans d’aquestes dues illes caribenyes i de la Guaiana Francesa, no caldria una segona volta i l’insubmís ja hauria estat proclamat president.

Mélenchon ha seduït els habitants dels territoris d’ultramar, que tenen unes característiques socioeconòmiques i polítiques molt particulars, radicalment diferents de les de l’Hexàgon. La victòria de l’esquerra radical es produeix després de mesos de tensions entre els ciutadans d’algunes illes i l’estat francès. En alguns casos per la gestió de la pandèmia –va rebre una resposta especialment forta la imposició del certificat de vacunació, sobretot perquè en aquests territoris, amb alguna excepció, la taxa de vacunació és molt feble, per sota del 40%– i en altres casos pel malestar social. 

Cargando
No hay anuncios

El nivell de pobresa i la taxa d’atur als territoris d’ultramar són molt més elevats que a l’Hexàgon. Si a la França metropolitana l’atur és del 7,4%, a ultramar es triplica (21,35%). El malestar social i la sensació d’abandonament d’aquests territoris és endèmic. A Guadalupe i a Martinica es va produir un esclat de violència al carrer a finals d’any que va acabar amb el govern francès acceptant discutir amb els executius illencs més autonomia política, tot i que sense cap avenç palpable. Aleshores tota la dreta i l’extrema dreta franceses van acusar Macron d’estar alimentant la independència de Guadalupe i “jugant amb la unitat de la nació”. 

Cargando
No hay anuncios

Abstenció a l'alça

L’extrema esquerra ha capitalitzat el malestar. En el conjunt de tots els territoris d’ultramar, diumenge Mélenchon va ser el més votat amb un 40% de les paperetes, seguit de la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen, a molta distància (21,3%), i del candidat a la reelecció, Emmanuel Macron (20,6%). Però hi ha grans diferències entre els diferents territoris. És a l’illa antillana de Guadalupe on el president de la República ha patit una davallada més forta: ha passat del 30,2% al 13,4%.

Cargando
No hay anuncios

Maiota, illa situada a l’oceà Índic, és l’únic dels territoris francesos d’ultramar on Mélenchon no ha quedat en primera posició. L’insubmís s’ha vist superat per la candidata del Reagrupament Nacional (RN), Marine Le Pen, que va aconseguir un 41,1% dels vots. A aquesta regió el fenomen de la immigració clandestina és una de les principals preocupacions dels ciutadans, un fet que podria haver empès els electors a votar l’extrema dreta de Le Pen.

El que tenen en comú totes les illes d’ultramar franceses és que l’abstenció, que habitualment ja se situa per sobre de la de la França metropolitana, en aquestes eleccions s'ha disparat fins al 57%. A Nova Caledònia, l’illa que ha celebrat tres referèndums d’independència en els últims anys, l’abstenció ha passat del 51% en les eleccions del 2017 a un 67% ara. És a dir, un de cada tres ciutadans de l’illa del Pacífic no van anar a votar diumenge, un altre símptoma de la desafecció política dels territoris d’ultramar. 

Cargando
No hay anuncios

Un altre dels motius que expliquen que els ciutadans de les Antilles es quedessin a casa diumenge té a veure amb els seus contenciosos amb l’estat francès: problemes relatius a l’accés a l’aigua, a l’escàndol de la clordecona –un pesticida cancerigen molt tòxic que s’ha utilitzat durant anys a Guadalupe i Martinica i que ha contaminat les dues illes– o a la inflació. 

Consulta insubmisa

A l'Hexàgon, Jean-Luc Mélenchon també va ser el més votat en alguns districtes de París o a ciutats com Marsella (amb un 31,1%). El líder de l'esquerra radical va demanar als seus votants que a la segona volta no votin per Le Pen, però no va demanar el vot explícit per Macron. Aquest dimecres, el seu partit ha proposat una consulta –obert fins dissabte– per decidir si els afiliats prefereixen que el 24 d'abril els insubmisos votin Macron, s'abstinguin o votin en blanc.

Cargando
No hay anuncios
Le Pen advoca per una aproximació entre l'OTAN i Rússia

La candidata ultradretana Marine Le Pen, que el diumenge 24 es disputarà la presidència de França amb Emmanuel Macron en segon a volta, va apostar ahir per una “aproximació” de l’OTAN amb Rússia un cop acabi la guerra d’Ucraïna, amb l’objectiu d’evitar que Moscou i Pequín estreteixin relacions.

“Cal preguntar-se sobre el paper de l’OTAN després de la caiguda del Pacte de Varsòvia i per això després de la guerra a Ucraïna em posicionaré a favor d’una aproximació entre Rússia i l’OTAN, cosa que també respon als interessos dels Estats Units", va dir en una roda de premsa sobre les seves propostes en matèria de política exterior i de defensa. Le Pen va defensar que França abandoni el comandament integrat de l’OTAN.

Sobre l’aposta de Finlàndia i Suècia per incorporar-se a l’Aliança Atlàntica, la líder de Reagrupament Nacional va voler deixar clar que “vull tornar a la política del 1966 al 2009”, els anys en què París va estar fora de la direcció militar. Le Pen va assegurar que “això no implica una submissió a Moscou”. Le Pen ha tingut una relació estreta amb el president rus Vladímir Putin, que ha intentat tapar des de la invasió russa d’Ucraïna, que ha coincidit amb la campanya electoral per la presidència francesa.

La candidata euroescèptica també va voler aclarir que vol que França continuï dins la Unió Europea, “però reformant-la des de dins”, per tal que les institucions comunitàries cedeixin competències als estats membres, cosa que convertís la Unió en una “aliança de nacions sobiranes”. Le Pen va voler recordar que no s’ha produït cap “cataclisme” al Regne Unit després del Brexit.

La proposta lepenista és reforçar les relacions bilaterals per sobre de les multilaterals, i ha reblat que el president francès “és l’únic que creu en la sobirania europea”. Le Pen va insistir que voldria establir una relació amb la Xina. Sobre Alemanya, es va limitar a dir que no sent “cap hostilitat”, tot i les seves “discrepàncies estratègiques” amb Berlín sobre l’OTAN i la política energètica.