Macron i Meloni intenten trobar punts d'acord en el moment més baix de les seves relacions

RomaLa primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i el president francès, Emmanuel Macron, s'han reunit aquest dimarts per apropar posicions en qüestions com Ucraïna, l'Orient Mitjà i les relacions amb els Estats Units, enmig de les creixents tensions entre París i Roma.

Els dos principals temes sobre la taula han estat Ucraïna i l’ofensiva militar d’Israel a Gaza. El president francès intenta recollir suports per reforçar una futura coalició de voluntaris per a Ucraïna, segons fonts de l’Elisi. Macron vol implicar Meloni en la coalició que impulsa juntament amb Alemanya, el Regne Unit i Polònia, però la líder de l’executiu italià rebutja aquesta fórmula. “Cal abandonar els personalismes que poden posar en risc la unitat d’Occident, fonamental per resoldre el conflicte”, ha declarat recentment la primera ministra italiana.

Per a França, Roma és “un soci important” que també hauria de contribuir a oferir “garanties de seguretat per a Ucraïna” després de la signatura d’un hipotètic futur acord de pau amb Rússia. Aquestes garanties podrien incloure la possibilitat d’un desplegament de tropes en territori ucraïnès per garantir el manteniment de la pau. I és precisament en aquest punt en què els plans de París i Roma xoquen frontalment.

Meloni rebutja enviar soldats italians a Ucraïna, així com la possibilitat d’implantar l’article 5 de l’OTAN a Ucraïna, que implicaria la defensa automàtica del país en cas d’una nova agressió en el futur, tot i que Kíiv no és membre de l’Aliança Atlàntica.

La líder de Germans d’Itàlia va estar a punt de no assistir a la primera reunió del grup, que es va celebrar a París, i a la qual va arribar tard per mostrar precisament la seva oposició a aquesta iniciativa. L'absència en el viatge a Kíiv del president francès; el primer ministre britànic, Keir Starmer; el canceller alemany, Friedrich Merz, i el polonès Donald Tusk va ser un nou senyal que les relacions bilaterals entre París i Roma no passaven pel seu millor moment. Però la seva exclusió de la reunió celebrada recentment a Tirana al marge de la cimera d’Albània –en què els quatre mandataris europeus i l’ucraïnès Volodímir Zelenski van mantenir una conversa telefònica conjunta amb el president dels Estats Units, Donald Trump– va acabar d’enrarir encara més la relació.

Davant les crítiques a Itàlia, Meloni, que també va assistir a la cimera albanesa i presumeix d’haver portat el seu país a ser soci preferent de la Casa Blanca a la Unió Europea, es va justificar assegurant que no tenia sentit participar en una reunió en què es discutiria l’enviament de tropes a territori ucraïnès. Unes declaracions que des de l’Elisi van desmentir immediatament, i van deixar entreveure que la líder italiana no havia estat convidada. “No hem parlat de tropes, sinó d’un alto el foc. Ja n’hi ha prou de les informacions falses dels russos”, va declarar el president francès.

A més d’Ucraïna, Macron i Meloni van abordar la situació a Líbia, el repte de la immigració i la guerra a Gaza. París busca la sintonia de Roma en el conflicte de l'Orient Mitjà, però també aquí la distància entre els dos països és profunda. França presidirà juntament amb l’Aràbia Saudita una conferència internacional a Nova York a mitjans de juny per promoure el reconeixement creuat d’Israel i Palestina, amb l’objectiu d’impulsar la solució dels dos estats. Macron va afirmar recentment que reconèixer un estat palestí “no és només un deure moral, sinó una exigència política”, mentre que Itàlia no és partidària del reconeixement unilateral de Palestina sense un acord amb Israel.