L’oposició pren Caracas i exigeix el revocatori a Maduro
El govern chavista considera la ‘presa de Caracas’ un intent de cop d’estat
BarcelonaAmb crits d’“aquest govern caurà!” l’oposició veneçolana va prendre ahir els carrers de la capital del país, Caracas, en una protesta convocada per la coalició Taula de la Unitat Democràtica en contra del govern de Nicolás Maduro i per exigir la celebració aquest any del referèndum revocatori. La marxa antichavista, batejada com a presa de Caracas, va mobilitzar centenars de milers d’opositors d’arreu del país, que es van concentrar des de primera hora en diferents punts de la ciutat.
La capital veneçolana es va llevar amb molta presència policial i diversos negocis tancats per la por a enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat. La vigília de la protesta va ser accidentada i dimecres al vespre (hora local) el govern assegurava que havia requisat material explosiu a membres de l’oposició. Així mateix, partits opositors i grups de defensa dels drets humans denunciaven la detenció d’una desena de coneguts activistes contraris a Maduro, acusats pel govern d’estar preparant atacs contra els manifestants.
Per part opositora, el dues vegades candidat a la presidència Henrique Capriles va criticar durament els moviments del govern, encaminats, segons l’advocat opositor, a frenar les protestes. En declaracions a mitjans locals, Capriles va carregar contra Maduro, acusant-lo de tancar les principals vies d’accés a Caracas i de fer escorcolls exhaustius als ciutadans que volien assistir a la manifestació.
“No permetrem un cop d’estat”
Nicolás Maduro afrontava la jornada d’ahir en un context de debilitat institucional, amb una popularitat molt baixa -les enquestes la situen prop del 20%, molt lluny del seu predecessor, Hugo Chávez- i amb un país en crisi econòmica. Des del govern veneçolà s’encarava la presa de Caracas com un intent de cop d’estat fomentat pels Estats Units i equiparable al que va viure l’any 2002 l’expresident Chávez. Davant d’això, Maduro afirmava hores abans de la mobilització que estava “preparat per a tot” i es mostrava contundent: “No permetrem un cop d’estat”.
Lluny de parlar d’alçaments, l’oposició enfocava la mobilització com una protesta en favor de “la llibertat” i, sobretot, per exigir la celebració del referèndum revocatori que hauria d’acabar amb el govern actual. “Farem caure el govern de Maduro”, cridaven alguns manifestants pels carrers de la capital. I és que la situació de crisi del país, provocada en part pel baix preu del petroli però també per la mala gestió del govern de Maduro, desgasta els chavistes i dóna ales als opositors.
L’oposició exigeix la celebració del referèndum revocatori aquest any, cosa a la qual es nega el govern, que va anunciar a principis d’agost que els tràmits començarien a l’octubre i el referèndum tindria lloc al gener. Fins ara l’oposició ja ha recollit dos milions de firmes per iniciar el procés (en calien 200.000). Un cop validades per la junta electoral, en tres dies a partir d’una data concreta ha de recollir 4 milions de firmes -el 20% del cens-, que forçarien a convocar la votació del revocatori. I a les urnes l’opció de fer dimitir el president guanyaria si obté almenys tants vots com els que van fer Maduro president el 2013, 7,6 milions.
A la complexitat del procediment s’hi suma l’interès polític d’allargar els terminis per salvar el govern actual. Segons la legislació, si el revocatori té lloc l’any que ve, Maduro podria ser destituït però el seu govern seguiria al poder i les eleccions no es podrien convocar fins al final de la legislatura, l’any 2019.
Rousseff recorre la seva destitució al Tribunal Suprem
L’endemà que el Senat brasiler destituís la ja expresidenta Dilma Rousseff la seva defensa ha decidit presentar un recurs al Tribunal Suprem Federal per sol·licitar l’anul·lació del judici. Els advocats de Rousseff consideren que els càrrecs formulats contra ella es basaven en articles que són incompatibles amb el text constitucional del país. Si aquest recurs fos acceptat, l’actual president, Michel Temer, hauria de tornar a la condició d’interí fins que se celebrés un nou judici.