Internacional21/01/2023

Leopard 2, Abrams i Challenger 2: així són els blindats amb els quals Zelenski vol guanyar la guerra

Ucraïna rep una onada d'ajudes que li han de permetre engegar noves ofensives a partir de la primavera

BarcelonaEl president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha insistit aquest divendres als seus aliats occidentals que necessita més armament. En la conferència de Ramstein (Alemanya), Zelenski ha agraït l'ajuda dels seus socis, però ha posat èmfasi en la urgència de tenir, com més aviat millor, armament que permeti a les forces de Kíiv passar a l'ofensiva. El gran protagonista de la trobada a Ramstein ha sigut el Leopard 2, un tanc de fabricació alemanya que, a priori, és el que més s'ajusta a les necessitats de les forces ucraïneses, per damunt d'altres alternatives, com l'M1 Abrams nord-americà o el Challenger 2 britànic. Londres ha promès una desena de Challenger 2 a Ucraïna per trencar el gel i acabar de pressionar Berlín perquè autoritzi l'entrega de Leopards a Kíiv, un fet que reclamen la gran majoria de socis de l'OTAN i que de moment no s'ha produït.

El Leopard 2 és un dels tancs més utilitzats pels exèrcits europeus. Fins a 14 països de l'OTAN tenen algun model del tanc, per la qual cosa n'hi ha "més disponibilitat" a Europa, explica Pol Molas, president de la Societat d'Estudis Militars. Així doncs, és l'opció més propícia des d'un punt de vista logístic, però no només: el Leopard va ser dissenyat originalment el 1979 per un eventual conflicte contra la Unió Soviètica i, a més, és més senzill que l'Abrams pel que fa a manteniment i formació.

Malgrat això, les similituds del Leopard 2 amb l'Abrams són grans, tant per mida i funcionament com sobretot per l'armament, ja que tots dos fan servir el mateix canó, recorda Molas. L'Abrams té l'inconvenient que consumeix més combustible, que a més és multifuel en lloc del gasoil habitual dels carros de combat.

Després de les victòries ucraïneses de la tardor a les regions de Khàrkiv i Kherson, aquest hivern el front sembla estabilitzat. El punt de més intensitat és el Donbass, tant per l'ofensiva ucraïnesa d'abans de Nadal per prendre la ciutat estratègica de Kreminna com pels intents russos de conquerir Bakhmut. Els experts esperen una nova ofensiva ucraïnesa a la primavera. La zona amb més possibilitats és des de Zaporíjia en direcció a Melitòpol, que permetria a les forces de Kíiv seguir avançant cap als ports de Berdiansk i Mariúpol, a l'est, o cap a la península de Crimea, que quedaria aïllada per via terrestre –el pont de Kertx que unia la regió amb Rússia va ser parcialment destruït al setembre–. Es tracta, doncs, d'una ofensiva que buscaria endinsar-se més de 200 quilòmetres en territori annexionat per Rússia. L'altra opció és un atac a l'est del país cap a la ciutat de Svatove.

Cargando
No hay anuncios

A l'altra banda, cada cop són més freqüents les informacions que surten de cercles pròxims al Kremlin sobre una segona mobilització –després de l'anunciada al setembre– a Rússia per dotar amb mig milió d'homes addicionals les forces armades també a la primavera.

L'impacte de la segona mobilització seria important pel que fa al nombre de soldats disponibles per a Moscou, però caldria tenir en compte que la formació que rebrien els nous soldats seria molt limitada en temps i mitjans, la qual cosa és un hàndicap al camp de batalla. Per contra, a la primavera, uns 60.000 soldats ucraïnesos ja hauran fet formació en camps d'entrenament del Regne Unit amb instructors de diversos països de l'OTAN.

Cargando
No hay anuncios

Més blindats lleugers

Davant d'aquesta situació, doncs, Zelenski té pressa per prendre de nou la iniciativa i intentar posar fi a la guerra abans del 2024. A més, inicialment Occident va "sobrevalorar les capacitats de Rússia" i hi havia una "por a una escalada" que acabés engolint més països al conflicte, però aquests temors han anat desapareixent, indica Molas. Això explica les entregues d'armes pesants i clarament ofensives que han aprovat les últimes setmanes diversos països.

L'entrega més important prové dels Estats Units, amb un centenar de vehicles blindats de transport de tropes Stryker i vehicles de combat d'infanteria (IFV, per les sigles en anglès) Bradley, a part de més peces d'artilleria pesant, vehicles totterreny (tipus Humvee) i elevades quantitats de municions. En total, Washington ha destinat fins ara ajuda a Ucraïna valorada en uns 27.400 milions de dòlars, una xifra relativament modesta si es té en compte que el pressupost en defensa dels EUA per al 2022 va superar els 752.000 milions i per al 2023 és de 784.000 milions, segons dades del Pentàgon.

Els blindats que més vol Zelenski
Cargando
No hay anuncios

Els Bradley són especialment importants, ja que es tracta d'un blindat que pot transportar fins a set soldats i que té incorporat un canó de 25 mil·límetres i una peça antitancs TOW. Igual que els Leopard, aquests vehicles es van dissenyar per possibles combats contra tancs russos i com a resposta al BMP-3 –el principal IFV soviètic–. El 1991 ja es van mostrar efectius a la primera Guerra del Golf, a Iraq, on es van enfrontar amb èxit a tancs de fabricació soviètica.

Altres països han seguit el camí dels EUA, com ara Suècia, que ha entregat diversos CV90, i Alemanya, amb l'entrega de Marders. Aquests dos vehicles també són IFVs amb canons automàtics. A més, França donarà a Kíiv un nombre indeterminat d'AMX-10, un caçatancs sobre rodes que porta incorporada "una peça de gran calibre", concretament un canó de 105 mil·límetres, dissenyada pel combat contra tancs, comenta Molas.

La importància de les armes combinades

Tots aquests vehicles, juntament amb la gran quantitat d'artilleria de curt i llarg abast entregada per aquests països i d'altres –Finlàndia, Dinamarca, el Canadà, Estònia o Txèquia també han anunciat donacions importants d'armament– han de servir de suport i, alhora, complement als tancs que acabi rebent Ucraïna.

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, un dels punts destacables del conflicte ha sigut la capacitat ucraïnesa de posar en pràctica amb molt més èxit que els russos el principi d'armes combinades. És a dir, la capacitat de coordinar sobre el camp de batalla la infanteria, els blindats, l'artilleria i l'aviació. La doctrina militar soviètica –a la base dels dos exèrcits– preveu aquest principi, però els ucraïnesos l'han portat a la pràctica molt més efectivament en el seu dia a dia, segurament també gràcies a l'adaptació gradual als estàndards de l'OTAN des de la primera invasió russa del país, el 2014.

Aquesta capacitat de combinar vehicles i unitats és indispensable per a les ofensives de gran abast que prepara Ucraïna, en les quals necessitarà una gran capacitat de moviment de tropes per maniobrar. Amb els nous blindats, doncs, ho obté i guanya també més protecció per a les seves unitats: els blindats més lleugers serveixen per transportar infanteria, donar suport a tropes a peu o a tancs i com a vehicles de reconeixement.

La cara negativa de totes les entregues és que rebre armament tan variat pot suposar un mal de cap logístic pel que fa a municions i, sobretot, manteniment, perquè requereix conèixer moltes peces diferents que funcionen amb recanvis diferents. Ara bé, "és un problema notable, però no inabastable", diu Molas, ja que els ucraïnesos van demostrar ser capaços de fer el "reemplaçament amb fluïdesa" de l'artilleria soviètica a artilleria i antiaeris de l'OTAN amb poc temps, i han mostrat gran capacitat "d'adaptació" des dels primers dies del conflicte.