L'OTAN tanca el 75è aniversari sense resoldre el suport a llarg termini a Kíiv: "La situació a Ucraïna és greu"
El secretari general, Jens Stoltenberg, diu que l'Aliança no és part de la guerra, mentre que Moscou parla "d'enfrontament directe"
LondresDesprés de tallar el pastís del 75è aniversari de l'OTAN aquest matí a la seu de l'Aliança Atlàntica, a Brussel·les, el secretari general Jens Stoltenberg ha abandonat els somriures de celebració per insistir en dues idees bàsiques durant la conferència de premsa de cloenda, celebrada a mitja tarda. Cal que els aliats "incrementin el suport" militar a Ucraïna i cal que el finançament i l'ajuda econòmica a Kíiv "siguin més estables", i que no quedin sotmesos a l'arbitrarietat dels estats membres. Una clara al·lusió als 60.000 milions de dòlars promesos per Washington, però que des de finals del 2023 estan bloquejats al Congrés per oposició dels republicans trumpistes. El missatge ha arribat, alt i clar, als ministres d'Exteriors dels 32 socis i al cap de la diplomàcia ucraïnesa, Dmitró Kuleba, tots presents a l'acte.
Stoltenberg ja havia avançat la idea del compromís a llarg termini amb Kíiv el primer dia de la trobada, aquest dimecres, però algunes cancelleries no l'han rebut amb gaire entusiasme. L'espasa de Dàmocles d'una victòria electoral de Trump és un horitzó molt preocupant a mitjà termini per als aliats, però encara ho és més la sensació que, a llarg termini, els interessos nord-americans se centraran més en la zona indopacífica i no tant a Europa.
Tot i això, en una declaració pública amb motiu de l'aniversari, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha afirmat: "Avui l'OTAN és més gran, més forta i més decidida que mai". Molt optimista, ha assegurat: "Les nostres democràcies s'han mantingut indestructibles. [...] Els nostres adversaris han conspirat per trencar la nostra notable unitat".
El marc de finançament més estable per a Ucraïna, per tant, pot ser la batalla diplomàtica clau en els mesos vinents, fins a arribar a la cimera dels líders dels 32, que tindrà lloc a Washington l'11 i el 12 de juliol. Voluntarista, Stoltenberg ha recordat aquest dijous que ahir dimecres van acordar "iniciar la planificació d'una proposta per establir un marc més fort, més sòlid i més previsible per al suport a llarg termini, que després serà una mena d'estructura més robusta i predictible, i que, per descomptat, s'ha de recolzar en algun tipus de compromís financer".
Al llarg de la compareixença pública ha recordat també les urgències actuals. "La situació al camp de batalla continua sent greu. Ucraïna necessita més defenses aèries, més munició i més ajuda". Alguns dels acords a què han arribat els aliats en els dos dies de reunió impliquen l'aportació de prop de 600 milions d'euros d'Alemanya per augmentar la capacitat de l'artilleria, així com 10.000 drons del Regne Unit, i més míssils i vehicles blindats de França. I Finlàndia s'ha compromès també amb un nou paquet d'ajuda financera per valor de 188 milions d'euros. "Però no n'hi ha prou", ha dit Stoltenberg.
Enfrontament directe
Les paraules del secretari general no han sigut gaire optimistes. En especial perquè també creix el temor d'una nova ofensiva russa en els següents dos o tres mesos. "Entenem la urgència d'intensificar la defensa aèria". Però els aliats han de verificar les existències en els seus inventaris "per comprovar si hi ha alguna manera de proporcionar més sistemes, en particular, míssils Patriot".
Com han fet altres ministres d'Exteriors presents en la trobada, el secretari general ha tornat a insistir que no hi hauria presència de tropes de l'OTAN a Ucraïna. "L'OTAN no formarà part del conflicte. Està donant suport a Ucraïna per ajudar-la a defensar-se. I hem de recordar una vegada i una altra què és això, que Ucraïna és un país que ha sigut atacat per Rússia. Això és el que va passar el 24 de febrer del 2022. No hi ha hagut sol·licituds de presència de soldats sobre el terreny, però els ucraïnesos demanen equipament, municions i armes, i estem proporcionant aquesta ajuda".
El secretari general ha fet aquest recordatori en una pregunta sobre unes declaracions del portaveu del Kemlin, Dmitri Peskov, que, des de Moscou, aquest dijous al matí ha dit que "les relacions entre Rússia i l'OTAN han caigut ara a escala d'enfrontament directe". "L'OTAN –ha reblat Peskov– ja estava involucrada en el conflicte d'Ucraïna i continua avançant cap a les nostres fronteres i ampliant la seva infraestructura militar cap a les nostres fronteres".
