L'OTAN rebaixa les expectatives d'ajuts a Ucraïna

Brussel·lesEl secretari de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va proposar ara fa dos mesos que crear un fons conjunt per enviar durant els pròxims cinc anys 100.000 milions d'euros d'ajuts a Ucraïna. La xifra, rodona i molt elevada, volia tenir sobretot un valor simbòlic, però ja va despertar aleshores un cert escepticisme entre els estats que conformen l'Aliança Atlàntica perquè desconfiaven que es pogués planejar a tants anys vista. A més, Stoltenberg tampoc va aclarir si es tractava d'uns diners extres als quals ja donaven els aliats ni d'on sortirien.

Fonts de l'Aliança matisen ara el plantejament grandiloqüent de Stoltenberg i remarquen que no hi ha més remei que anar d'any en any. I, de fet, el secretari general de l'entitat militar aquest dimecres ja ha fet els càlculs per cursos i no per quinquennis, tal com demanaven els socis atlàntics. També s'ha limitat a demanar que es mantingui almenys la quantitat anual que ja s'està oferint ara i ha obviat la xifra dels 100.000 milions d'euros.

En aquest sentit, fonts de l'entitat militar asseguren que no es tracta d'obrir un fons addicional al del finançament i ajuts dels estats que conformen l'OTAN, tal semblava que suggeria el secretari general de l'OTAN, i finalment només es pretén garantir com a mínim la mateixa quantitat d'ajuts que el global dels aliats de l'OTAN han entregat a Ucraïna des que va començar la guerra, uns 40.000 milions d'euros anuals.

"Des que Rússia va iniciar la invasió a gran escala hem entregat 40.000 milions d'euros a Ucraïna cada any. Com a mínim hem de mantenir aquesta xifra tant de temps com sigui necessari", ha assenyalat el secretari general de l'OTAN, en la roda de premsa prèvia a la trobada ministerial de Defensa que es fa a Brussel·les aquest dijous i divendres.

Això sí, tot i que de moment s'ha oblidat de la xifra dels 100.000 milions d'euros suposadament addicionals, el secretari general de l'OTAN ha proposat fer "obligatòries" les donacions a Kíiv i que l'entitat militar jugui un paper més important en la coordinació sobre l'ajuda que subministren els estats. Fonts de l'Aliança ho comparen amb una mena de full de càlcul per tenir més controlat exactament què hi destinen els socis. "Cal un repartiment més just de la càrrega i crec que, si garantim a l'OTAN un paper més important en això, ho podem aconseguir", ha assenyalat Stoltenberg, que voldria tenir-ho acordat a finals de mes per poder-ho anunciar a la cimera de l'OTAN de Washington del pròxim 9 de juliol.

Inestabilitat política

Fonts aliades assenyalen que la inestabilitat política actual no permet preveure més enllà del 2024, i molt menys en una mena de pla quinquennal com el que Stoltenberg va posar sobre la taula. D'una banda, als Estats Units, que és l'aliat que domina realment l'OTAN, hi ha eleccions el novembre que ve i les enquestes de moment auguren un retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, cosa que podria posar en risc durant els pròxims anys l'ajuda estatunidenca a Ucraïna. Tot i això, tampoc es garanteix res de manera absoluta amb la continuïtat de l'administració de Joe Biden, tal com s'ha vist amb el retard provocat pel Senat de l'últim paquet financer.

I, de l'altra, en les eleccions del Parlament Europeu de diumenge passat els governs de França, la gran potència militar de la Unió Europea, i Alemanya, el país del bloc europeu que més ajuda envia a Kíiv en termes absoluts, han patit una gran desfeta electoral. I tant l'extrema dreta francesa de Marine Le Pen com l'alemanya de l'AfD, que han tret grans resultats, són històricament propers al règim de Vladímir Putin. I això se suma a la incertesa que hi ha sobre els resultats de les pròximes eleccions legislatives franceses, que Emmanuel Macron ha avançat al 30 de juny i el 7 de juliol.

També cal recordar que enguany han entrat en vigor les regles fiscals de la Unió Europea i, per tant, els estats membres tenen limitada la seva despesa pública, cosa que pot afectar les inversions en Defensa o el suport que s'envia a Ucraïna. A més, s'ha de tenir en compte que hi ha més d'una desena de països comunitaris que ja superen els límits del 3% del dèficit i han d'abaixar-lo sigui com sigui.

D'altra banda, el secretari general de l'Aliança ha acordat aquest dimecres amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, que no cal que Hongria destini recursos a ajudar Kíiv a canvi que no entrebanqui constantment les iniciatives de la resta d'aliats per entregar suport financer i militar a Ucraïna.