L’alta abstenció al referèndum sobre ciutadania a Itàlia fa que no sigui vinculant
Només un 30% de l'electorat vota en la consulta per reduir els anys necessaris per aconseguir la nacionalitat al país
BarcelonaL'alta abstenció al referèndum celebrat a Itàlia entre ahir i avui dilluns ha impedit l'aprovació d'una proposta de l'oposició que pretenia reduir de deu a cinc anys el període de residència legal al país per aconseguir la nacionalitat italiana. A la consulta popular també es votaven diverses mesures laborals, que tampoc no han tirat endavant. Perquè el resultat del referèndum fos vinculant, calia que almenys un 50% dels electors hi participessin. En el moment de tancar els col·legis electorals aquest dilluns a les tres de la tarda, només un 30% de l'electorat havien votat, segons dades preliminars de participació.
"L'únic objectiu d'aquest referèndum era fer caure el govern [de Giorgia] Meloni. Al final, però, han estat els italians els que us han fet caure a vosaltres", ha escrit a les xarxes socials el partit Germans d'Itàlia, la formació de la primera ministra. També ha difós una fotografia dels principals líders de l'oposició amb la frase “Heu perdut”.
De fet, el govern de Meloni havia fet una crida explícita a l'abstenció perquè el referèndum no tingués validesa. El ministre d'Exteriors, Antonio Tajani, de la conservadora Força Itàlia, i el titular d'Infraestructures i Transports, Matteo Salvini, de la ultradretana Lliga, s'hi havien involucrat especialment per aconseguir-ho.
"La nacionalitat no és un regal, demanem regles més clares i estrictes per ser ciutadans italians. No n'hi ha prou amb uns anys més de residència", ha afirmat Salvini en un acte del grup dels Patriotes per Europa aquest dilluns, poques hores abans del tancament de les urnes.
Els ciutadans estrangers que viuen legalment a Itàlia han d'esperar com a mínim deu anys per poder sol·licitar la nacionalitat, un dels terminis més llargs dins dels països de la Unió Europea. Un temps al qual cal afegir almenys dos anys d'espera des que es presenta la sol·licitud, i que es pot allargar fins a cinc.
Reformes laborals
A més de la proposta sobre la nacionalitat, el referèndum també pretenia impulsar diverses reformes laborals defensades pel sindicat més gran del país, la CGIL. En concret, es pretenia derogar la norma segons la qual els contractats des del 2015 a empreses de més de quinze treballadors no poden ser reincorporats al seu lloc de treball després d'un acomiadament improcedent, fins i tot si un jutge així ho estableix. També es pretenia eliminar el límit d'indemnització per als treballadors acomiadats injustificadament a petites empreses o augmentar la responsabilitat de l'ocupador en cas d'accidents laborals o malalties professionals.
El diputat Riccardo Magi, del partit progressista Més Europa, havia impulsat la consulta popular, però després també s'hi van sumar altres formacions polítiques, associacions i sindicats, i es van reunir més de 637.000 firmes perquè tirés endavant.
Des del 1997 només dos referèndums han superat la participació mínima a Itàlia perquè el resultat fos vinculant: un el 2011 sobre la gestió pública de l'aigua, i un altre el 2020 per reduir un terç el nombre de parlamentaris del país, de 945 a 600.