L'alineació que vol liderar la UE que ve: Von der Leyen, Costa i Kallas

Els líders europeus comencen a negociar oficialment els noms dels pròxims alts càrrecs comunitaris en la cimera d'aquest dilluns

4 min
Roberta Metsola, Kaja Kallas, António Costa i Ursula von der Leyen.

Brussel·lesFa mesos que el joc de cadires dels alts càrrecs de la Unió Europea va començar, però ara ha arribat l'hora de la veritat: l'acord sobre quins seran els noms dels pròxims dirigents comunitaris s'ha de tancar durant els pròxims dies. Aquesta vegada, però, diferents fonts diplomàtiques ho veuen sorprenentment força ben encaminat i a priori hi ha un gran consens al voltant de quatre noms: la conservadora alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, l'ex primer ministre socialdemòcrata portuguès António Costa de president del Consell Europeu, la primera ministra d'Estònia, la liberal Kaja Kallas, de cap de la diplomàcia de la UE i la conservadora maltesa Roberta Metsola altra vegada com a presidenta del Parlament Europeu.

Un diplomàtic creu que aquesta combinació serà l'aposta guanyadora perquè compleix amb els "tres equilibris" que tot repartiment d'alt càrrecs ha de complir, que són "el polític, el geogràfic i el de gènere". "Enguany sembla que arribarem a un acord més fàcilment, tot i que no podem cantar victòria fins que no ho tinguem tancat del tot", afegeix.

La primera trobada entre els vint-i-set caps d'estat i de govern per començar a negociar els pròxims alts càrrecs de la UE és aquest dilluns, si bé no es preveu una encaixada de mans fins al 27 o el 28 de juny.

El nom més important, naturalment, és el de la presidenta de la Comissió Europea, que és l'executiu del bloc. El més probable és que la torni a liderar Von der Leyen, i més després que el seu partit, el Partit Popular Europeu (PPE), tornés a guanyar les eleccions europees del passat 9 de juny i millorés encara més els seus resultats, amb un 26,3% de percentatge de vot.

La conservadora alemanya ha aconseguit marcar un perfil propi molt potent i enfonsar els seus rivals interns, com el president del mateix PPE, el també alemany Manfred Weber, i els externs: de moment, sembla que no aconsegueix fer-li ni ombra l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) i ex primer ministre italià Mario Draghi, que també apareix en algunes travesses per ocupar el tron de Brussel·les.

Ursula Von der Leyen, a Kiív

De fet, Von der Leyen ha guanyat molta projecció internacional arran de la guerra d'Ucraïna i la gestió de la crisi energètica, si bé alguns membres de la seva Comissió i líders dels Vint-i-set l'han criticat per ser una líder massa personalista i voler acaparar totes les carteres. També s'ha erigit en la dirigent indiscutible de la Unió Europea en la gestió de la crisi de la pandèmia, malgrat l'escàndol de la compra de les vacunes, i ha dotat de més sentit l'existència mateixa del bloc europeu, molt qüestionada quan ella va agafar les regnes de Brussel·les.

I, amb els resultats de les eleccions europees a la mà, si la presidència de la Comissió Europea se la queden la família conservadora i el nord d'Europa, la del Consell Europeu amb tota probabilitat se l'enduran els socialdemòcrates i un nom del sud, com és António Costa. També hi contribueix el fet que els socialistes portuguesos tornessin a guanyar les eleccions diumenge passat, i que el global dels socialdemòcrates europeus salvessin els mobles i es mantinguessin clarament com a segona força al Parlament Europeu.

Els països de l'Est i el to bel·licista

Els països de l'est de la Unió Europea han anat guanyant cada vegada més poder, especialment des de l'inici de la guerra d'Ucraïna. Són els que, per motius històrics i geogràfics, senten més a prop l'alè de Vladímir Putin i pressionen més el global del bloc comunitari per incrementar els suports a les tropes ucraïneses i la capacitat militar i de producció d'armes dels Vint-i-set.

Així doncs, consideren clau i aspiren a quedar-se el càrrec de cap de la diplomàcia europea, que a hores d'ara encara ocupa Josep Borrell. És una cartera que també inclou les competències en Defensa de l'executiu comunitari, i en anteriors legislatures havia passat més desapercebuda, però el socialista català, en plena guerra d'Ucraïna i de Gaza, ha aconseguit donar-li un paper molt més rellevant.

Borrell al debat del Parlament Europeu sobre l'atac de Hamàs a Israel.

Per aquest motiu, els països de l'Est han posat sobre la taula una de les seves cartes més altes, l'estoniana Kaja Kallas. Es mou bé pels passadissos de Brussel·les i fins i tot havia sonat com a pròxima secretària general de l'OTAN. Tot i això, no acaba de ser un nom de consens entre el global dels Vint-i-set pel mateix motiu que la van apartar de la carrera per liderar l'Aliança Atlàntica: el seu to massa bel·licista davant de l'amenaça que suposa l'expansionisme rus. Espanya o Portugal, per exemple, són alguns dels països que s'han mostrat més incòmodes amb algunes declaracions de la primera ministra estoniana, que sovint alarma, per exemple, de l'arribada d'una potencial tercera guerra mundial.

I, finalment, la presidència del Parlament Europeu, que és un càrrec eminentment de representació institucional. La majoria de les travesses apunten que la tornarà a ocupar una conservadora i sud-est del bloc, la maltesa del PPE Roberta Metsola. És a dir, tal com apunten fonts diplomàtiques, tot sembla bastant enllestit, però avisen que no s'ha de dir blat fins que no és al sac i ben lligat, i que en aquesta mena de negociacions no se sap mai, sempre pot haver-hi sorpreses d'última hora.

stats