13/01/2022

Justícia, simbolisme i ‘realpolitik’

Les presons d’Al-Assad són una de les cares més fosques del règim, veritables trituradores de dissidència. Per això, la condemna a cadena perpètua d’un exoficial del règim al càrrec de la Secció 251, la presó d’Al-Khatib de Damasc, és una victòria moral per als opositors i per als refugiats sirians que han escapat de les atrocitats d’un règim que ha usat històricament sense recança la repressió i la tortura. Una mica de justícia i d’ètica per als sirians mentre el món polític es prepara per rehabilitar Baixar al-Assad. Perquè la condemna és una gota d’aigua en l’oceà de pragmatisme que impera al món. A l’Orient Mitjà es dona com a fet consumat la victòria militar del règim, sustentada per Rússia i l’Iran, i ja li preparen la readmissió a la Lliga Àrab. És hora de contemporitzar. A Occident cala el missatge que Al-Assad, si bé és part del problema, també és imprescindible en la solució. La lletania resa que és clau en l’estabilització de la regió, sobretot del Líban, i per això cal empassar-se els gripaus. Si abans era “fora el dictador” ara és “la realitat s’imposa”. D’aquí el simbolisme de la condemna davant un escenari de realpolitik. Ves que amb tant d’empassar, però, no s’ennueguin.