Israel medita les opcions per respondre l'Iran
El gabinet de guerra israelià està dividit sobre com venjar-se mentre la comunitat internacional demana contenció
El CaireDos dies després de l’atac aeri llançat per l’Iran contra Israel, en represàlia pel bombardeig de l’exèrcit israelià al consolat iranià a Síria a principis d’abril, Tel-Aviv segueix meditant aquest dilluns com replicar el cop de Teheran. Ho fa enmig d’una forta pressió internacional per contenir la situació i deixar d’alimentar l’espiral de violència a la regió.
El pròxim moviment d’Israel dependrà en gran mesura de la decisió que prengui el gabinet de guerra del país, que aquest dilluns s'ha reunit durant diverses hores per segon dia consecutiu. El portaveu del govern, David Mencer, ha assegurat en una roda de premsa que mantenen “totes les opcions” damunt la taula. Tot i això, s’està intentant acordar una resposta que sigui contundent, però no desencadeni una escalada bèl·lica regional ni sigui bloquejada pels Estats Units, que han exigit contenció, segons va informar el Canal 12 d’Israel.
El gabinet de guerra d’Israel, que es va formar arran de l’ofensiva militar sobre Gaza, està integrat pel primer ministre, Benjamin Netanyahu, l’ex cap de l’exèrcit i líder opositor Benny Gantz, i el ministre de Defensa, Yoav Gallant. També inclou com a observadors, un altre cap de l’exèrcit i polític opositor, Gadi Eisenkot, i el ministre d’Afers Estratègics Ron Dermer, molt proper a Netanyahu. El gabinet coincideix en la necessitat de respondre a l’atac iranià, però està dividit sobre com i quan fer-ho, segons mitjans israelians. El líder de l’exèrcit israelià, Herzl Halevi, també s'ha mostrat aquest dilluns partidari de respondre.
Una de les opcions que es considera és llançar algun tipus d’atac pensat per evitar forçar una nova represàlia de Teheran i que permeti aprofundir en paral·lel l’aliança de seguretat regional que va permetre interceptar el 99% de drons i míssils disparats dissabte contra Israel. En aquesta línia, l’atac iranià va suposar la primera prova important per l’aliança impulsada en els últims anys per Washington a la regió que integra recursos de defensa aèria dels Estats Units, Israel i aliats europeus i àrabs per poder fer front a atacs similars.
El gabinet de guerra israelià també ha debatut aprofitar la renovada solidaritat occidental amb el país per endarrerir una represàlia i prioritzar una ràpida ofensiva diplomàtica contra l’Iran que inclogui sancions, segons va informar dilluns la ràdio militar Glatz. El ministeri d’Exteriors d’Israel i la seva missió a l’ONU van fer una crida diumenge en aquesta direcció. I el ministre italià d’Exteriors, Antonio Tajani, que ostenta la presidència rotatòria del G7, va declarar ahir a l’agència Reuters que està obert a explorar la idea.
Israel ja ha llançat diversos atacs mortals sobre l'Iran
L’amenaça israeliana d’una represàlia contra l’Iran dona al país molt marge de maniobra i es produeix en un context en què Tel-Aviv ja ha realitzat amb total impunitat en el passat múltiples atacs a la regió contra figures militars destacades tant iranianes com de milícies aliades de Teheran. Només des de principis d’aquest any s’han atribuït a Israel atacs mortals contra dos generals de la Guàrdia Revolucionària iraniana, una força pretoriana del règim, a Damasc, inclòs el de principis d’abril, l’assassinat de l’alt càrrec de Hamàs Saleh al-Arouri a Beirut, i almenys el de dos comandants d’una força d’elit de Hezbollah.
Així i tot, mitjans d’Israel sostenen que alguns líders polítics i militars del país advoquen per una resposta més contundent contra l’Iran. Diversos membres d’ultradreta del govern de Netanyahu s’han mostrat partidaris d’una envestida de gran impressió, tot i que no han aclarit quin tipus d’acció podrien executar –ni la seva viabilitat– sense l’ajuda d’aliats àrabs a la regió i dels Estats Units, que ja ha deixat clar que no participarà d’una acció ofensiva.
Les cares més visibles del sector ultra del govern de Netanyahu són el titular de Finances, Bezalel Smotrich, i el ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir, que no formen part del reduït gabinet de guerra. Però es considera que tenen influència sobre el primer ministre i integren el més extens gabinet de seguretat, que també ha participat en algunes decisions sobre l’ofensiva militar contra Gaza, tot i que no s’ha reunit des de l’atac iranià.
En un aparent intent d’influir la decisió d’Israel, diversos alts càrrecs polítics i militars de l’Iran han declarat des de diumenge que respondrien a una represàlia de Tel-Aviv amb un cop més gran que el de dissabte. Un dels últims a sumar-se a aquesta escalada retòrica ha estat el cap de l’exèrcit, Abdolrahim Musavi, que aquest dilluns ha advertit que estan preparats per respondre de forma “tempestuosa i unida” a un atac, segons unes declaracions recollides per l’agència de notícies iraniana Tasnim. El president, Ebrahim Raisi, i el comandant de la Guàrdia Revolucionària, Hossein Salami, també han llançat advertències similars.