Tornen les bombes israelianes a Gaza: centenars de civils morts en el primer dia després de la treva

BarcelonaLes imatges de morts, ferits, destrucció i desesperació a la franja de Gaza han tornat aquest divendres. El respir per als palestins de l'enclavament ha quedat estroncat abruptament a primera hora del matí, quan l'exèrcit israelià ha reprès els combats i els atacs aeris. Segons el recompte de les autoritats locals, almenys 178 persones han mort i gairebé 600 han resultat ferides aquest divendres, just una setmana després que comencés la treva entre Hamàs i Israel, que ha expirat a les 7 del matí sense acord per prorrogar-la una tercera vegada. A més, el retorn dels bombardejos també ha forçat a aturar l'entrada de camions amb ajuda humanitària, que havien accedit a Gaza amb comptagotes durant els set dies d'alto el foc.

Una mica abans de les 6 del matí, hora local, han començat a sonar les sirenes en localitats israelianes properes a Gaza i l'exèrcit hebreu ha informat que havia activat el sistema de defensa aèria i que havia interceptat un coet llançat des de la Franja. Una hora més tard, un cop exhaurit el termini pactat per a la treva, les Forces de Defensa d'Israel han anunciat que havien reprès els combats, culpant Hamàs d'haver violat els terminis de l'acord. Hamàs, per la seva banda, ha responsabilitzat el govern de Benjamin Netanyahu, ja que ha assegurat que s'ha "negat durant tota la nit a acceptar totes les ofertes per alliberar altres ostatges".

Amb tot, fonts palestines, qatarianes i egípcies asseguraven al matí que es mantenien les negociacions per una possible nova extensió de la pausa humanitària. Durant set dies de pausa humanitària dels combats s'han pogut intercanviar 105 ostatges israelians segrestats per Hamàs per 240 palestins empresonats per Israel. Segons les dades d'Israel, encara hi ha 137 ostatges captius a Gaza –20 dones i 117 homes, inclosos soldats–, però Hamàs assegura que no tots estan sota el seu control.

Els combats entre Hamàs i Israel han tornat de seguida al nord de l'enclavament, però els atacs de les forces hebrees s'han produït a tot el territori, també al sud, on hi ha uns dos milions de persones, la meitat evacuats del nord. L'exèrcit israelià ha publicat un mapa de la Franja dividit en 620 sectors, que utilitzarà per ordenar evacuacions i ha instat els residents de Gaza que "segueixin el mapa amb atenció" i es traslladin quan se'ls hi demani. Els avions israelians han llançat fullets amb un codi QR que redirigeix a una web amb el mapa que "permet als residents orientar-se, comprendre les instruccions i evacuar de llocs específics per a la seva seguretat, si és necessari".

A Khan Yunis ja s'han llançat fulletons ordenant els residents a anar-se'n més cap al sud, cap a Rafah, alertant que la ciutat és una "zona de batalla perillosa". Organitzacions com Metges Sense Fronteres han criticat les evacuacions forçades per part d'Israel. "Ordenen als civils que marxin al sud, però no hi ha cap lloc a Gaza que sigui segur pels bombardejos indiscriminats i els combats continuats", ha alertat l'ONG. Els gairebé 200 morts comptabilitzats aquest divendres se sumen als més de 15.000 d'abans que comencés la treva i més de 3.000 desapareguts.

A primera hora de la tarda, l'exèrcit israelià ha informat que havia atacat uns 200 "objectius terroristes" de Hamàs, tant al nord com al sud, per terra, mar i aire. Paral·lelament, Hezbol·lah també ha reprès els atacs contra el nord d'Israel i la resposta israeliana ha matat tres persones al sud del Líban.

Martin Griffiths, el cap d’afers humanitaris de l’ONU va dir en un comunicat que “totes les esperances s’han fet miques i va recordar que, després de gairebé dos mesos de bombardejos “les criatures, les dones i els homes de Gaza estan terroritzats: no tenen cap lloc segur on anar i molt poc amb què continuar sobrevivint: viuen envoltats de malalties, destrucció i mort”. 

Netanyahu busca la salvació

El periodista israelià Aron Pinkas explica al diari Haaretz que Netanyahu ha tornat a llançar l'horror a Gaza amb l'objectiu de salvar la seva carrera política: "Hem entrat en una nova fase de la guerra: l'operació Salvant al soldat Netanyahu. [El primer ministre israelià] és capaç de fer el que calgui per salvar-se de ser considerat el responsable de la pitjor desfeta de la història d'Israel", en referència a l'atac de Hamàs del 7 d'octubre. I afegeix: "Quan la guerra s'acabi, [Netanyahu] haurà de tornar a respondre preguntes i l'opinió pública israeliana el tornarà a veure com el responsable, sobretot si el cap d'estat major i els caps dels serveis secrets dimiteixen. Per evitar-ho, cal perpetuar les seves fabulacions, fins i tot enfrontar-se als Estats Units. I és exactament el que està fent". 

Segons una informació publicada pel New York Times, l'exèrcit israelià feia més d'un any que tenia coneixement dels plans de Hamàs per atacar el seu territori. El diari afirma que les forces hebrees van obtenir un document d'unes 40 pàgines, batejat com a Mur de Jericó, que "descrivia, punt per punt", exactament el tipus d'atac que va provocar la mort de més de 1.200 persones a Israel el 7 d'octubre. Tot i que no fixava una data, sí que descrivia un assalt metòdic dissenyat per sobrepassar les fortificacions al voltant de la Franja, prendre el control de ciutats israelianes i assaltar bases militars clau. Però els oficials militars i d'intel·ligència israelians van ignorar el pla perquè el van considerar poc realista i massa difícil de dur a terme.