Israel diu que la guerra durarà almenys set mesos més

L’exèrcit del país continua fent cas omís de la pressió internacional per aturar l’assalt a Rafah

Mares de soldats que actualment combaten a  la Franja de Gaza, cobertes de pintura vermella, es manifesten mentre tallen una carretera exigint la fi del atac a Gaza, aquest matí a Tel Aviv, Israel, el 29 de maig. 2024.
29/05/2024
4 min

El CaireUn alt càrrec polític d’Israel proper al primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, ha anticipat aquest dimecres que l’ofensiva contra Gaza podria allargar-se tot el que queda d’any, en l’últim indici que Tel-Aviv no pretén acatar l’ordre d’aturar l’assalt al sud de la Franja emesa la setmana passada pel màxim òrgan judicial de l’ONU. Les declaracions de Tzachi Hanegbi, assessor de seguretat nacional, arriben, a més, de nou just quan les autoritats israelianes havien reactivat les negociacions de treva amb Hamàs.

En paral·lel a la intervenció de Hanegbi a la ràdio pública israeliana Kan, l’exèrcit israelià va continuar bombardejant i fent incursions terrestres al centre de Rafah, la ciutat més al sud de la Franja, durant tot el dia de dimecres. El dia abans, l’exèrcit d’Israel va enviar efectius addicionals a la zona, on actualment té desplegades cinc brigades. Les tropes israelianes estan atacant Rafah sobretot des del corredor que separa Gaza i Egipte, i que ja controlen totalment, segons va afirmar l’exèrcit ahir, malgrat que l’eix hauria d’estar desmilitaritzat.

Els pronòstics d’una ofensiva llarga de Hanegbi també arriben en un moment de creixent tensió entre Netanyahu i la cúpula de l’exèrcit i el reduït gabinet de guerra del país per la falta de planificació del primer ministre sobre la gestió política de la Franja que hauria d’acompanyar la campanya militar, que està mostrant límits. En les últimes setmanes, l’exèrcit israelià ha hagut de retornar a parts de Gaza que havia dit que tenia controlades després que el braç armat de Hamàs hi hagi ressorgit. I ara segueix operant en algunes d’aquestes zones, com a Jabalia, al nord, i al voltant de l’eix que parteix la Franja en dos.

Palestins morts en atacs israelians a Deir al-Balah, al centre de Gaza. Famílies a les restes d’una casa destrossada pels atacs israelians a Rafah.
Palestins caminant per un carrer de Khan Yunis, al sud de Gaza, devastat per un bombardeig de l’exèrcit israelià.

L’anunci de Hanegbi suposa a més un nou revés per a la reactivació de les negociacions de treva i intercanvi d’ostatges entre Israel i Hamàs, que estava prevista per a aquesta mateixa setmana. Divendres passat Israel va acordar amb els Estats Units i Qatar donar una nova oportunitat a la via diplomàtica després d’una reunió d’alt nivell a París. I aquest dilluns l’equip negociador de Tel-Aviv va presentar una nova proposta d’acord que s’esperava que Doha transmetés dimarts al buró polític de Hamàs, segons mitjans locals i regionals.

Fonts israelianes havien filtrat en els últims dies que mostrarien “flexibilitat” en alguns punts espinosos de l’acord, malgrat haver fet descarrilar l’última versió –que preveia l’alliberament final de tots els ostatges– quan estava a la recta final a principis de maig. Hamàs, que havia acceptat l'última proposta, encara no s’ha pronunciat sobre la nova ronda de converses, però alts càrrecs del moviment s’han mostrat escèptics perquè el grup continua exigint el final de l’ofensiva militar d’Israel a Gaza per segellar un acord.

L'ajuda humanitària continua bloquejada

La prolongació de l’assalt d’Israel a Gaza genera igualment molta preocupació pel greu deteriorament de la ja crítica situació humanitària que s’està registrant a la Franja en les últimes setmanes. Dimarts, 20 agències del sector van criticar que els recents anuncis de nous punts d’accés a Gaza per part d’Israel i de noves iniciatives com el dic flotant dels Estats Units han creat “un miratge de millora” mentre la crisi continua agreujant-se.

Entre el 7 el 27 de maig, només han entrat a Gaza –a través de tots els punts d’accés junts, inclòs el dic flotant– un total equivalent a poc més de 1.000 camions d’ajuda humanitària, quan abans de l’ofensiva militar d’Israel n'hi entraven de mitjana cada dia laborable uns 500, segons xifres de l’ONU. Actualment, la resposta humanitària està a punt de col·lapsar per complet, d’acord amb les anteriors 20 organitzacions, que temen que es comenci a accelerar el nombre de morts per inanició, malalties i falta d’assistència mèdica.

Tampoc queda clar fins a quin punt Netanyahu serà capaç de sostenir una ofensiva militar com l’anticipada per Hanegbi a causa de la creixent pressió política interna i externa. Així, el membre del reduït gabinet de guerra del país i líder opositor Gadi Eisenkot va carregar dimecres contra el govern de Netanyahu i va retreure-li haver creat “falses il·lusions” sobre la capacitat de derrotar Hamàs i retornar tots els ostatges de Gaza. Eisenkot i l’altre líder opositor que integra el gabinet de guerra, Benny Gantz, no tenen poder per fer caure l’executiu, però la seva sortida del gabinet debilitaria encara més el primer ministre.

En paral·lel, el Consell de Seguretat de l’ONU va reunir-se d’urgència dimarts a la nit a petició d’Algèria arran del recent atac d’Israel contra un camp de desplaçats a Rafah. El país nord-africà està elaborant a més un nou projecte de resolució que se sumi a les ordres emeses fins ara a Tel-Aviv d’aturar l’assalt al sud de Gaza i que hi afegeixi un alto el foc immediat a tota la Franja. Dimecres estava previst que l’òrgan tornés a reunir-se i que la votació se celebri en els pròxims dies, tot i que Washington podria tornar-la a vetar.

stats