Israel busca seguir al sud del Líban quan expiri la treva
Els incompliments de l'alto el foc, com la repressió d'una marxa pro Hezbollah, compliquen la resolució del conflicte
BeirutL'exèrcit israelià no va complir la data límit per retirar les seves tropes del sud del Líban després de la fi de l'alto el foc de seixanta dies, que va acabar el 27 de gener. Ara, creix la incertesa sobre si es mantindran a la zona més enllà del nou termini fixat per a aquest dimarts, 18 de febrer. Aquesta possibilitat augmenta la tensió en una regió que ja és inestable, i posa en risc la seguretat d'una frontera on els interessos de diferents actors, tant locals com internacionals, són difícils d'alinear.
A mesura que s'acosta la data clau, creix la preocupació i la incertesa de si Israel complirà amb una retirada total del sud del Líban. El govern de Netanyahu va demanar als Estats Units permís per mantenir tropes en punts estratègics de la frontera, però Washington no ha donat llum verda a la sol·licitud. Sembla que els EUA creuen que l'exèrcit libanès està prou desplegat i que el seu reposicionament complet a la frontera s'ha de fer abans de la data límit. Tot i això, hi ha informes que indiquen que Israel no planeja retirar-se d'entre cinc i set llocs clau al sud del Líban després del dia 18, argumentant que la seva presència és necessària per protegir la frontera nord.
Mentrestant, la missió de pau de l'ONU a la regió (FINUL) ha informat sobre la construcció del que qualifiquen de “bases d'operacions avançades semipermanents” en turons propers a la Línia Blava, la frontera definida per les Nacions Unides. Això alimenta les sospites que Israel no té intenció d'anar-se'n a curt termini, cosa que podria empitjorar les ja tenses relacions entre els dos països. La seva justificació per quedar-se és que les Forces Armades Libaneses no han aconseguit desarmar Hezbollah ni desplegar-se completament a la zona, cosa que, segons Tel-Aviv, representa un risc directe per a la seva seguretat.
En resposta, el govern libanès sosté que no pot completar el desplegament de les seves forces fins que Israel es retiri completament. Tot i això, l'exèrcit libanès ha augmentat la seva presència al sud del riu Litani, una àrea clau situada a entre tres i vint-i-vuit quilòmetres de la Línia Blava. L'ONU ha reconegut aquest esforç com un senyal de compromís per part del Líban per assumir el control de la regió i limitar la influència de Hezbollah.
L'exèrcit libanès li ha pres a Hezbollah el control d'algunes instal·lacions
Un dels moviments més importants en aquesta transició ha estat la presa de control per part de les forces armades libaneses de diverses instal·lacions que abans estaven en mans de Hezbollah, incloent-hi la seva xarxa de túnels. Amb això, el govern libanès busca reforçar la seva autoritat en una zona que durant anys ha estat sota la influència de la milícia xiïta.
Malgrat la treva, Israel ha seguit atacant infraestructures de Hezbollah i confiscant armes al llarg de la frontera. També ha destruït centenars d'habitatges, carreteres, llocs de culte i xarxes elèctriques i d'aigua. Per a molta gent al Líban, aquests atacs no només són operacions militars, sinó part d'una estratègia per tornar inhabitable la regió i evitar el retorn dels seus habitants.
No obstant això, el 27 de gener milers de libanesos van desafiar les advertències israelianes i van tornar als seus llogarets fronterers. Més enllà del desig de tornar, la mobilització també va tenir un to simbòlic i organitzat, amb els participants portant banderes de Hezbollah i retrats de combatents morts durant el conflicte recent. Això demostra que el retorn dels desplaçats no és només una qüestió humanitària, sinó també política.
El cost humà d'aquesta marxa reivindicativa va ser alt. Aquell mateix dia, almenys 22 libanesos van morir i 124 van resultar ferits per foc israelià. Aquest episodi va augmentar la indignació al país i va enfortir la narrativa de Hezbollah com a defensor dels drets dels habitants del sud, cosa que complica encara més la possibilitat d'una desescalada real a la regió.
Mentrestant, el president libanès, Joseph Aoun, ha demanat a la Unió Europea que pressioni perquè Israel es retiri completament abans del 18 de febrer. Durant una reunió amb el ministre d'Afers Estrangers de Portugal, Paulo Rangel, Aoun va reafirmar el suport del Líban a la Iniciativa de Pau Àrab i va rebutjar qualsevol intent de desplaçament forçat dels palestins. Els pròxims dies seran clau per saber si Israel compleix la seva retirada o roman al sud del Líban. Més enllà de la presència militar, el que està en joc és la capacitat de mantenir un equilibri en una zona que, després del replegament de Hezbollah per l'alto el foc, podria tornar a ser escenari de noves tensions si Israel segueix postergant-ne la retirada.