Àsia
Internacional 30/06/2022

Hong Kong, la mort d'“Un país, dos sistemes”

La promesa d'un alt grau d'autonomia es dilueix mentre es retallen drets bàsics com la llibertat de premsa o de reunió

4 min
El president xinès, Xi Jinping, a Hong Kong

Pequín"Després del vent i la pluja, Hong Kong ha ressorgit de les cendres i ha mostrat una forta vitalitat".  Amb aquestes paraules el president xinès, Xi Jinping, iniciava la visita de dos dies a l’illa per celebrar el 25è aniversari del retorn de Hong Kong a la sobirania xinesa durant una visita a l'excolònia britànica, el seu primer viatge fora de la Xina continental des que va esclatar la pandèmia de covid-19. "Hong Kong ha suportat proves dures una vegada i una altra i ha superat els reptes un per un", ha manifestat en un breu discurs, referint-se, sense citar-les, a les protestes en favor de la democràcia del 2019 i el 2020. En el 25è aniversari del retorn de Hong Kong a sobirania xinesa, la fórmula d'“Un país, dos sistemes” fa aigües.

La promesa d'un alt grau d'autonomia es dilueix mentre drets bàsics consolidats com la llibertat de premsa o de reunió es retallen. El sistema polític no ha avançat cap a eleccions més democràtiques amb sufragi universal, com es va pactar a l'acord de retrocessió. Al contrari, Pequín imposa obertament el seu candidat i els partits prodemocràcia han desaparegut de la vida política. L'antiga colònia britànica camina amb pas accelerat cap a convertir-se en una província més de la Xina sota “un sol sistema”, el que impera a la República Popular.

Hong Kong ha desplegat àmplies mesures de seguretat per rebre el president xinès, que participa aquest dijous i divendres als actes de celebració d'un aniversari assenyalat. S'ha arribat a l'equador de l'acord aconseguit entre la Xina i el Regne Unit pel qual l'1 de juliol del 1997 la fins aleshores colònia britànica passava a ser la Regió Administrativa Especial de Hong Kong, sota sobirania xinesa. El compromís assolit sota la promesa que durant 50 anys el territori mantindria el sistema capitalista, independència del poder judicial, certes llibertats i autonomia es va batejar amb l’expressió “Un país, dos sistemes”.

Sense por de protestes

Xi Jinping arriba a una ciutat sense por de trobar-se amb protestes i governada per “patriotes” xinesos, ja que amb el canvi de la llei electoral del 2021 són els únics que s'han pogut presentar a les eleccions del legislatiu.

L'arma definitiva per controlar Hong Kong ha sigut la llei de seguretat nacional, que va entrar en vigor el 2020. Penalitza la secessió, la subversió, el terrorisme i la connivència amb forces estrangeres. El text és prou ambigu perquè qualsevol comentari crític contra el govern a les xarxes socials es pugui qualificar de subversió i parlar amb periodistes estrangers suposi un delicte de contacte amb agents estrangers.

La llei ha sigut la resposta a les grans manifestacions que l'estiu del 2019 van omplir els carrers contra l'aprovació d'una llei que limitava la independència judicial, un dels pilars de l'excolònia. Les protestes van ser durament reprimides, van posar Hong Kong en el punt de mira d'internacional i van provocar que Washington revoqués l'estatus comercial preferencial de Hong Kong al considerar que ja no era un territori pròpiament autònom de Pequín.

La legislació ha acabat amb la llibertat de premsa i ha portat a la presó o l'exili pràcticament tot el moviment prodemocràcia, incloses figures rellevants com Joshua Wong. L'Apple Daily, el diari de Hong Kong més clarament contrari a les polítiques de Xi Jinping, va ser tancat. El seu propietari, Jimmy Lai, és a la presó i s'enfronta fins i tot a una possible condemna de cadena perpètua.

Des de la Revolució dels Paraigües el 2014, quan els estudiants van acampar durant mesos als carrers del districte financer de la ciutat exigint eleccions lliures i sufragi universal, el govern del Partit Comunista ha vist en les reivindicacions prodemocràcia un desafiament a la sobirania de la Xina.

L'homogeneïtzació amb la Xina continental es fa de pressa; és el que els hongkonguesos han batejat com a “nova normalitat”. Sense anar més lluny, aquest any ni tan sols s'ha recorregut a l'excusa del covid-19 per prohibir la tradicional vetlla per la massacre de Tiananmen, i el petit museu que recordava el que va passar a la plaça ha estat tancat per les autoritats. A escoles i universitats s'ensenya “educació en seguretat nacional” per inculcar patriotisme, i el mandarí adquireix preponderància davant del cantonès local.

Impacte econòmic

El covid-19 ha accelerat el control sobre Hong Kong. Les llargues quarantenes han conduït la vibrant plaça financera internacional a un període d'aïllament que perjudica la seva economia. Hong Kong ha estat durant molts anys la porta d'entrada de les inversions estrangeres al gegant asiàtic. Tenia connexions amb tot el món, un sistema legal transparent i personal qualificat de parla anglesa.

Però ara el PIB de Hong Kong només representa el 3% del de la Xina, mentre que el 1997 n'aportava més del 18%. El sistema legal està en perill i sembla que el destí dissenyat per Xi Jinping és convertir-la en una ciutat més dins de l'eix de desenvolupament del delta del riu Perla, que inclou Shenzhen, Canton i Macau.

Fa 25 anys, la vigília del canvi de sobirania, molts residents que havien arribat a Hong Kong fugint del comunisme van tornar a emigrar per por al govern xinès. Van buscar visats per viure al Canadà, Austràlia o la Unió Europea. L'actual repressió i l'estricta política de "covid zero" han provocat o un nou èxode, especialment entre els joves, que han buscat sortir amb visats d'estudiants o amb les facilitats que han ofert països com el Regne Unit i els Estats Units.

stats