Per què hi ha poques papereres al Japó?
Un atemptat al metro de Tòquio als anys 90 va obligar a eliminar les papereres del país, que ara retornen degut a la pressió turística
BarcelonaPassejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?
El matí del 20 de març del 1995, diverses estacions del metro de Tòquio van ser atacades per una secta japonesa anomenada llavors Aum Shinrikyo, que traduït del japonès significa “veritat suprema”. Cinc membres de la secta es van repartir en tres diferents línies del metro de Tòquio en hora punta al matí. Tots duien una bossa de plàstic amb sarín, un gas tòxic, inodor, incolor i neuròtic utilitzat principalment com una arma química en combats bèl·lics. Aquest compost pot provocar mal de cap, falta d’aire i, en els casos més extrems, la mort per inhalació del gas, ja que és tòxic. Els criminals van perforar les bosses perquè el gas s'escampés per l'atmosfera. Algunes de les bosses de plàstic van ser disposades estratègicament en papereres. L'atac, que va commocionar el país, va deixar 13 morts i 5.800 ferits de diverses magnituds.
Aquest fet va marcar un abans i un després en les polítiques de seguretat del govern nipó. I una de les mesures que van decretar va ser l'eliminació de les papereres, instant la població a intentar llençar tota la brossa en els domicilis particulars o altres edificis, encara que això suposés traslladar-la pel carrer.
En els últims anys, però, el Japó va començar a fer un cautelós retorn de les papereres als llocs públics com ara parcs o estacions de tren. Tot i això, el govern va prendre algunes mesures en ocasions especials com a la primavera del 2019, durant una visita del president estatunidenc, Donald Trump, a la capital del país. L’exministre japonès Shinzo Abe va ordenar tancar i segellar totes les papereres del Japó, una mesura dràstica degut al gran impacte que va tenir l’incident terrorista en la ment del país.
Va ser durant el 1997 que van aparèixer als espais públics les primeres papereres després de l’atemptat terrorista. Mantenien l’opacitat de les antigues papereres, és a dir, que no es podia veure el contingut. Aleshores, el març del 2004 es van produir els atemptats terroristes de Madrid a l’estació d’Atocha i el govern va donar la instrucció de tornar a eliminar aquests recipients. En aquell moment, durant el maig del 2004, les línies JR Est, la Companyia Ferroviària Elèctrica Keisei i el Metro de Tòquio ja van començar a reintroduir unes papereres transparents en les seves respectives línies. Després, el govern va tornar a ordenar la instal·lació de papereres, durant el 2006.
Un dels altres factors que han contribuït en el seu retorn és el boom turístic que el Japó està vivint, especialment després de la pandèmia per covid-19. Segons la JNTO, el 2024 gairebé 37 milions de turistes van visitar el país nipó, una xifra que supera els valors prepandèmics.
L'atemptat que va capgirar el Japó
La secta responsable de l'atemptat es va fer mundialment coneguda. Liderada i fundada per Shoko Asahara, tot i que el seu nom real era Chizuo Matsumoto, el grup estava conformat per estudiants universitaris d’elit cansats de les exigències dels alts nivells acadèmics i de la pressió familiar per tenir carreres exitoses en el futur. La secta, que va néixer el 1984, conjuminava creences hinduistes i budistes i també va introduir elements de profecies cristianes apocalíptiques. Estaven convençuts, per exemple, que hi hauria una Tercera Guerra Mundial i que ells serien els únics supervivents.
El líder i fundador, Shoko Asahara va ser considerat el “cervell” de l’operació a Tòquio i, juntament amb els perpetradors de l’atac, va ser condemnat a mort. El 2018 es van executar les penes capitals. El 1995, l'any de l'atemptat, el nombre estimat de membres de la secta era de 9.000 al Japó i de 40.000 seguidors a l'estranger.