La guerra Israel-Iran es converteix en una cortina de fum per a les massacres a Gaza

BarcelonaL'atac d'Israel a l'Iran que va començar divendres ha creat una espessa cortina de fum sobre la catastròfica situació a Gaza després de gairebé 20 mesos de bombardejos indiscriminats i d'estricta restricció de l'entrada d'aliments, medicines i combustible des del 2 de març. Els atacs israelians sobre la Franja no s'han aturat ni un moment des que divendres Tel-Aviv va iniciar la guerra contra Teheran. Als punts de repartiment d'aliments instal·lats en cooperació amb els Estats Units s'informa de fins a 300 palestins assassinats quan anaven a recollir menjar desesperats per alimentar les seves famílies des que es va posar en marxa el sistema, dels quals 23 ho han estat en un sol incident aquest divendres al punt de Netzarim al centre de Gaza. A més, els bombardejos continuen i només dijous van costar la vida a més de 50 palestins. Però ara tota l'atenció internacional se centra en la crisi amb l'Iran i les tèbies crítiques expressades contra l'ofensiva a Gaza des de la Unió Europea s'han apagat, invocant un altre cop el dret d'Israel a defensar-se davant la suposada amenaça nuclear iraniana. Europa i els Estats Units tornen a tancar files darrere d'Israel i a ignorar els palestins mentre els esborren del mapa.

Des de la ciutat de Gaza, el doctor Ayed Yaghi descriu així la situació en un missatge de WhatsApp a l'ARA: "Gaza es troba en una catàstrofe humanitària crítica pels continus atacs contra civils palestins, sobretot els que van a recollir aliments als punts militars de la Gaza Humanitarian Foundation (GHF)", relata referint-se al nou mecanisme de repartiment implantat per Trump i Netanyahu amb empreses de mercenaris. "La fam amenaça la vida de 70.000 criatures, que pateixen desnutrició severa, i amb el 80% del territori de la Franja sota ordres d'evacuació de l'exèrcit israelià la gent sobreviu amuntegada en campaments precaris. A part de la gana, com que Israel impedeix l'entrada de combustible, amb prou feines funcionen les plantes dessalinitzadores d'aigua i les bombes per extreure aigua del subsòl, i els hospitals aviat no podran fer funcionar els generadors", apunta. Aquest mateix divendres, un portaveu d'Unicef alertava que els infants de Gaza "començaran a morir de set" aviat si no s'atura "aquesta sequera fabricada". "Mentre el món està pendent de l'Iran, Israel aprofita per intensificar els atacs i el desastre humanitari a Gaza", conclou el doctor.

En un d'aquests campaments de desplaçats a Deir al-Balah, al centre de Gaza, Nuza Awad explica que ja no sap com consolar els seus trigèmins, que van néixer dos mesos abans dels atacs palestins del 7 d'octubre. "A la seva edat haurien de pesar vuit quilos i no arriben als tres. Pràcticament no es mouen". Explica que fa setmanes que no aconsegueix llet de fórmula i veu amb impotència com se'ls escapa la vida. "Aquí només hi ha mort, mort i mort", rebla. Tots els organismes internacionals amb presència a Gaza han alertat que la desnutrició avança a una velocitat rècord i que s'està acarnissant amb els més febles: els més petits, els avis i les dones embarassades.

Per això els palestins continuen anant als punts de distribució d'aliments de la GHF, encara que fa temps que s'han convertit en el blanc dels franctiradors i els drons israelians. "Anem als punts militars sabent que ens poden matar, però no tenim alternativa: hem de fer tot el que puguem per mantenir amb vida els nostres fills mentre esperem que tot això s'acabi. Matar gent que només busca menjar s'ha convertit en una rutina diària. Al principi de la guerra hi anava la gent pobra, però ara és diferent. Ara hi van advocats, enginyers, estudiants, mestres, pares, dones i criatures afamats. Tothom té gana. La fam ha esborrat les diferències socials a Gaza", constata Abu Salim, un periodista gazatià. "Ens han convertit en pidolaires: només fem un àpat al dia i normalment és un tros de pa i prou".

Segons l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, amb prou feines entren a Gaza 140 camions d'aliments cada dia, quan en condicions normals en calien més de 700. I ara les necessitats de la població són infinitament més grans. Al nord de la Franja, on els bombardejos i la restricció de l'ajuda han estat més intensos, les coses són encara més difícils.

"Sense l'atenció mediàtica, és encara pitjor"

Mohammed El-Mougher, cap de protecció civil de la regió sud de Gaza, alerta a l'ARA que "ara que l'atenció mediàtica ha passat a l'Iran la catàstrofe és encara pitjor". Confirma que la majoria de pacients que han atès en l'última setmana han estat morts o ferits als punts de distribució de menjar. "La gent va a llocs que sap que són trampes mortals, fins i tot zones amb presència de soldats israelians –diu–. No podem arribar a les zones on són els ferits perquè els soldats no deixen passar les ambulàncies, i quan hi arribem també ens disparen".

Ja s'han comptabilitzat 119 membres dels equips d'emergència assassinats des del 7 d'octubre: "Ara mateix estem buscant un bomber que ha desaparegut a la zona de Zikim". L'estat de les carreteres, la destrucció de barris sencers i la manca de combustible també complica la seva feina.

El silenci mediàtic s'ha agreujat també amb els talls d'internet provocats pel bombardeig israelià contra les infraestructures de comunicacions, que van deixar Gaza sense connexió amb l'exterior la setmana passada. Només funcionaven algunes targetes e-sim, cosa que no només deixava Gaza més aïllada del món i més muda, sinó que també complicava la coordinació del sistema mèdic i d'emergència.

Cisjordània, tancada

Les coses també s'han complicat més per als palestins de Cisjordània. Quan va començar l'atac a l'Iran, l'exèrcit israelià va tancar totes les carreteres que comuniquen les ciutats i pobles. La gent encara avui no es pot moure i hi ha hagut noves incursions militars a Hebron, Betlem, Nablus i Ramal·lah, on han estat detinguts 35 palestins, inclosos quatre menors, segons l'agència palestina Wafa. També s'ha intensificat la violència dels colons, que amenacen amb pegar a tothom que celebri els atacs iranians.

Però res de tot això era damunt la taula quan el president francès, Emmanuel Macron, i el príncep hereu saudita, Mohamed Bin Salman, van decidir divendres passat cancel·lar la cimera sobre l'estat palestí que s'havia de celebrar a l'ONU. Ni tampoc a la reunió del cap de setmana al G-7, que va expressar el seu suport a l'atac israelià a Teheran. La UE ha passat de dir que revisarà l'acord de relació preferent amb Israel a afirmar, amb el Regne Unit, França i Alemanya, que l'atac d'Israel contra l'Iran és una bona idea. Com diu Ksenia Svetlova, investigadora de Chatham House, "la guerra a l'Iran ha deixat a l'ombra la guerra a Gaza, i això és una victòria diplomàtica per a Israel, perquè separar el tema nuclear iranià del que Israel fa a Palestina és un pas més per a la legitimació del govern de Netanyahu a Europa".